Filed under: Llibres
Títol: Senyor de les mosques
Títol original: Lord of the flies
Autor: William Golding
Traducció: Manuel de Pedrolo
Editorial: butxaca62
Resum: El llibre tracta sobre un grup de nens (no hi ha cap nena) que naufraguen en una illa deserta (si el terme naufragi és correcte pels accidents d’aviació). En un principi els nens s’ho prenen com un joc, trien un líder i s’organitzen per mantenir encesa una foguera que senyali als possibles vaixells que creuin la zona la seva presència, … L’illa però sembla poblada per algú més: el ‘senyor de les mosques’
El llibre és una aventura que resulta cruel però sense caure en la morbositat ni en el gore. És interessant i apta per joves (tot i les seves 281 pàgines). Si voleu llegir-ne coses, he trobat una web sencera que en parla.
Filed under: Programari Lliure
Qui no ha provat mai de dibuixar una circumferència amb el GIMP? I Ho heu aconseguit? Fiu!
El fet és que el GIMP és un potentíssim programa de retoc fotogràfic i no un programa per dibuixar (per dibuixar us recomano Inkscape). Però, què passa si vull dibuixar sobre una fotografia?
Aquest és el problema que va tenir un company de feina i que va iniciar aquesta petita ‘investigació’.
A Internet podem trobar una pila de fòrums que expliquen que la manera més fàcil de fer una circumferència és fer una selecció circular, fer-ne una altra a dintre i restar-la de la primera. A continuació omplir la selecció en forma de rosquilla amb el color que vulguem. Jo ho he provat i sí, surt una circumferència.
No en vaig quedar conforme i vaig pensar que hi havia d’haver una altra solució. I així és! És diu ‘shape paths’ o camins amb forma.
Aquesta funció no està disponible per defecte, així que haurem de començar per instal·lar-la. Al menú ‘Ajuda‘, obrim el desplegable ‘The GIMP Online‘ i finalment seleccionem ‘Instal·la més connectors‘. Ens obrirà un lloc web on podem buscar aquest nou connector i baixar-lo.
Un cop baixat l’hem de col·locar a la carpeta ‘scripts’ de la nostra instal·lació del GIMP. En el meu cas:
/usr/share/gimp2.0/scripts/
Obrim el GIMP de nou o bé anem a ‘extensions’ -> ‘Scripts-fu’ -> ‘recarrega’. Llavors obrim la imatge que volem retocar o bé creem una imatge nova.
Si anem al menú ‘Script-Fu‘, tindrem un nova funció anomenada ‘Shape-Paths‘
Anem a veure com funciona. Abans de res, per no espatllar el dibuix que tenim, fem una capa nova. Això és: capes -> nova capa
Jo li he posat cercle com a nom (podeu triar-ne un de més descriptiu). La capa ha de tenir un fons transparent i ha de tenir una mida inferior o igual que la imatge original (aquest darrer punt no és important). Aquesta capa és la que utilitzarem per dibuixar el nostre cercle. Anem al menú de capes i bloquegem la capa que conté la imatge original perquè no se’ns modifiqui de moment.
Tornem a la capa ‘cercle’. Esteu preparats per dibuixar una rodona? Som-hi!
1 – Escollim l’eina ‘crea i edita camins’ 
2 – Fem clic a qualsevol lloc de la imatge
3 – Anem al menú ‘Script-Fu’ -> ‘Shape Paths’ -> ‘Circle’
4 – Seleccionem els paràmetres del nostre cercle: nom del cercle, posició X del centre, posició Y del centre i radi.
5 – Amb el camí fet, seleccionem ‘traça el camí’. Seleccionem l’amplada de la línia i fem clic a ‘Traça’.
6 – Ja tenim el nostre cercle! Seleccionem una eina qualsevol que no sigui la de crear camins i el camí desapareixerà. Però… ens ha quedat un cercle! Ara ja sabem què caram està mirant en Tux.
Només recordar-vos que tot plegat hagués estat molt més senzill amb Inkscape. Però bè. Si pels motius que siguin no en podeu disposar, el GIMP també us pot dibuixar un bon cercle!
Filed under: General
La setmana passada, la gent de TV3 ens menjaven la closca amb el tema del canvi climàtic aquest cap de setmana peró, ens han omplert el timbal amb els cotxes de la fòrmula u. El dubte és clar. Quin missatge hem de seguir?
Suposo que tothom coincidirà que es contradiu la mentalització pel consum responsable d’energia i tota la ‘mandanga’ de l’escalfament global amb la quantitat de deixalles que genera i la d’energia que consumeix un esdeveniment com aquest.
A mi, com haureu vist, no m’entusiasma la competició automobilística. El cotxe és per a mi una eina de transport i res més. Potser per això em costa d’entendre.
Tampoc entenc que al camp del Barça, per col·laborar amb l’estalvi energètic, posin plaques fotovoltaiques. No seria més lògic fer els partits a les 12 del migdia? Suposo que als amics de TV3 tampoc no els convindria.
Segurament sóc una mica demagog, però em sembla que no sóc l’únic. Si TV3 fa demagògia, potser en fem tots una hora o una altra cada dia. Be. Això seria una altre artícle.
Filed under: General
He tobat un grup del ripollés que es diuen com jo!
Si el voleu escoltar:
Filed under: General
Ara fa temps que no ‘bloguejo’ i tinc moltíssima feina enrederida. Però com que el passat, passat està, quedarà enrederida igual i passarem a les novetats.
L’altre dia va passar allò que molts sabíeu i jo temia que un dia passaria. Els que em conegueu i sapigueu llegir entre línies ja sabreu de que parlo. I si no, feu un debat o una taula rodona i mireu de treure’n conclusions vosaltres mateixos.
Estic segur que esteu àvids de saber-ne els detalls, però us haureu de empassar la curiositat, per que no tinc intenció de descobrir res. Si més no de moment. Bàsicament perquè l’esdeveniment no m’afecta només a mi i no voldria que terceres persones quedessin afectades per aquesta simple reflexió personal.
El que si que us vull explicar, és com em sento. Sobretot, per que expressar-ho pot ajudar-me a desentortolligar-me i aclarir les idees.
Resulta que jo, estava convençut que havia construït una mena de fortalesa infranquejable. Amb murs gruixuts i altes torres, amb merlets vigilats dia i nit, amb unes portes gruixudes i fossats farcits de bestioles verinoses.
Jo, orgullós del meu sistema defensiu reparava i reforçava les zones més conflictives incessantment i amb devoció. Molts de vosaltres no heu entès mai aquesta dèria, però suposo que és un passatemps com un altre (jeje).
Bromes a part. Sens dubte, el temor que algú pogués envair el meu micro-univers, la meva estranya i sorprenent personalitat, el meu tarannà cada cop més reivindicatiu, i em fes caure en la confortabilitat de la parella estable o senzillament m’embolcallés en el suau, dolç i asfixiant tel de l’amor m’aterrien. (Comprengueu que ara ja no tinc clar res, així que ho expresso en passat perfecte).
Doncs be. Resulta que, sense més ni més algú entra, sense veure fossats ni portes ni forrellats, interromp de sobte a la cambra dels convidats i en treu les teranyines i la pols. Per fortuna (o no), amb la intenció de no quedar-se més d’una nit.
M’adono finalment que tot el castell és només un miratge que només alguns ulls, menys agosarats, més espantadissos potser, creuen veure sotmesos a la meva suggestió gairebé hipnòtica.
Be. No se si haureu entès res de res, ni si això servirà d’alguna cosa. el que si que se és que és el meu blog i penjo el que em sembla! (de bon rotllo :-D)
PD: Vaig escriure això fa temps amb la intenció de posar-ho aquí. En aquell moment no em va semblar prudent penjar-ho. Ara, amb la perspectiva ja no sembla que pugui tenir cap inconvenient, però potser necessita una petita actualització. Però potser no és tampoc un bon moment.
mecatxis en blog 