mecatxis en blog

Per demanda de la presidenta del meu club de fans, agafo aire i em disposo a escriure un nou post.

Estava barrinant i buscant la inspiració quan sento una conversa que no va dirigida a mi. Una senyora comenta una xerrada amb la seva ginecòloga, en la qual afirma que les tendències han canviat, que ara la majoria de clientes que la visiten per malalties venèries són post-menopausiques en comptes d’adolescents. I ràpidament es crea tot una teoria (sembla ser que fundada) relacionada amb els viatges de la Imserso. Jo ho he buscat a Internet i no n’he trobat cap prova. Si algú ho pot corroborar, ho agrairia.

Aquesta petita anècdota em va recordar un dubte. Si el sexe és tant plaent per les noies com ho és per als nois, perquè hi mostren més reserves? Òbviament, estic generalitzant. Hi ha dones sexualment tant o més actives que qualsevol home. De fet, el seu ‘disseny’ permet relacions sexuals amb molta més freqüència que en el cas dels mascles homínids. Sembla clar que hi ha d’haver alguna cosa que no els compensa el plaer físic de practicar sexe de manera continuada i indiscriminada. Que consti que parlo des del punt de vista científic.

Eus aquí una possible resposta. La natura és sabia. La dona, que ha demostrat ser més ‘sapiens’ que no pas l’home, compleix una funció vital a la natura: la selecció. No ens enganyem: els homes no seleccionem gaire (XD). Però les dones si que ho fan (en general). No es fiquen al llit amb qualsevol (ni tant sols amb mi). És a dir que, segons la natura, no sóc un bon espècimen per perpetuar l’espècie. Ves per on!

Una altra possible explicació és que les dones són molt més ‘interiors’ i els homes més ‘exteriors’. Ja esteu pensant malament? És que…! Vull dir que, així com els homes sovint en tenen prou amb el que els entra pels ulls per despertar el seu desig, les dones actuen amb impulsos que venen de l’interior. La necessitat de relacionar-se amb algú els ve d’una part remotament ignota del seu allò. Una cosa estranya que hem acabat anomenant ‘amor’. I els homes no ens enamorem? Si, és clar. Però l’enllaç entre amor i sexe no és tant rígid. I la prova és que el nombre d’homes que tenen relacions extramatrimonials és molt superior a la de dones. I la majoria d’homes que tenen aquest tipus de relacions estimen amb passió les seves dones.

Vaig sentir aquesta entrevista al ‘Problemes domèstics‘ que em va rodona per tancar:

La capacitat d’estimar no te res a veure amb la capacitat de mantenir relacions sexuals (no he trobat cap test per mesurar la capacitat sexual que valgui la pena)

Be, segons el test del l’enllaç, la meva capacitat d’estimar és de 52, i els comentaris que fa a les meves respostes són:

‘ No et resulta fàcil establir llaços estrets basats en la confiança i el compromís, … ‘

És cert, no m’acaba d’agradar ‘lligar-me’. Però jo diria que és el meu esperit lliure.

‘… Potser perquè la teva família no va ser un bon lloc per aprendre aquests principis. …’

No em sigut una família molt unida, però quan ens hem necessitat, hi hem sigut.

‘… Et sents més còmode mantenint relacions trivials que profundes. És possible que evitis una relació de parella estable per la pèrdua d’autonomia que implica, donat que valores molt la teva independència, …’

No em considero gaire independent (visc amb ma mare). Però si que valoro la meva llibertat (com ja he comentat). I no tinc gens clar per a que serveix la parella estable. Però suposo que si no en tinc simplement és perquè no ha aparegut l’oportunitat.

‘… o ,si la tens, et sents aclaparat molt sovint pels compromisos i les obligacions que comporta. …’

Adoro els compromisos i les obligacions. La meva vida (i el meu blog) es basa en això! Tot i que les que agafo són per un període limitat.

‘… Pot ser que no et sentis reconegut com creus que et correspon, ja sigui per la família, la parella, els amics o professionalment, però la veritat és que és molt possible que no et valoris prou a tu mateix. …’

Aquesta té tela! O et menystens tu o et menystenen els altres! No falla!

‘…Per tot el que hem esmentat, tens un cert sentit negatiu de la vida.’

Això no ho puc negar. Sóc realista (XD) i penso que la vida no és un regal del senyor, si no un càstig dels deus!

Vaja! Material per un altre post, no?