mecatxis en blog

Us proposo un exercici: Si algun cop penseu que sou feliços, pregunteu-vos-en el motiu.

Ens passem la vida buscant la felicitat. «Ara faria això». «Si tingués allò altre..». «Uns tant i uns altres tan poc!» Ens queixem sovint per que nosaltres no disposem de les condicions de les que disposen altres persones i que a nosaltres ens farien la mar de feliços.

La felicitat, en això estarem d’acord, és en petits moments: «Quan em van regalar el meu primer escalextric»,  «Quan em va mirar o em va dir», aquella cançó, aquell capvespre, aquell espectacle, aquell llibre, …. Moments que a vegades són ínfims i a vegades no has compartit amb ningú més.

Amb la perspectiva costa de recordar. Si teniu la sort  de viure un moment d’aquests, intenteu pensar en com us sentiu (dissecció de la felicitat) i que us fa sentir així: potser és una seqüència de la pel·licula o un capítol de llibre. La resta és la preparació i el desenllaç d’aquest moment. Respireu i gaudiu-ne.

Aquesta setmana ha mort el meu últim oncle. Em queden però totes les tietes. Viure la mort et fa plantejar la vida. Vivim la vida que volem? (No! Mai!). L’aprofitem prou? (la vida és per viure-la i no per treure’n profit, com els diners són per gastar i no per treure’n rendiment).

Carai! sembla que escrigui un blog d’auto-ajuda! No és l’objectiu. Només un blog de reflexions en un món on no està de moda pensar.