Aquest migdia he vist pel carrer una noia que portava un vestidet (i el diminutiu no és un caprici) de color groc acabat en uns farbalans que li arribaven una mica per sota el maluc. La translucidesa només convidava a endevinar el color del tanga que es veia que duia (negre? violeta?). No és ben bé com aquest, però me’l recorda.
Segurament sóc un carca, o un pervertit (això segur!) o tinc prejudicis. Però la seva manera de vestir m’ha fet pensar en una professió. Em passa també amb les fundes blaves dels mecànics o els mocadors al cap, lligats amb quatre nusos, dels paletes. Clar que ells es canvien quan pleguen de treballar.
Alguns amics insisteixen a repetir-me «si no lligues és perquè no vols»
Conèixer les persones no és fàcil. Sobretot si són tant opaques com jo. Hi ha gent a qui li costa creure que sóc tímid. Peró no em cansaré de repetir-ho. Sóc tímid en extrem. Potser no sóc vergonyós però sí introvertit. No tinc tendència a explicar els meus sentiments ni les meves sensacions (per escrit hi tinc més facilitat)
Tots aquests factors juguen molt fort en contra meva a l’hora d’establir relacions de qualsevol tipus. I que carai, a les ties els molen els paios dolents. Les bones persones no resultem sexualment atractives.
Si a això hi sumem la controvertida percepció que a l’hora de trobar parella és la noia, majoritariament, qui escull entre els seus pretendents, goso afirmar que si no lligo és perque les noies que connec no em volen.
Un cop tretes les culpes de sobra [:D], falta buscar solucions. El problema principal és que, un cop feta la feina més difícil tinc problemes per rematar la jugada. O em passo de frenada, o vaig massa de pressa, o jo que se.
En fi, les que ho heu patit 🙂 podeu dir-me què és el que he fet malament?
Ja se que em direu que els homes compren cada cop més roba, però desenganyem-nos. Anar de compres és una de les accions predilectes de la immensa majoria de femelles humanes que viuen en països sobredesenvolupats com el nostre.
I quin deu ser el factor que les impulsa a renovar l’armari de manera continuada?
L’altre dia parlàvem d’una cosa semblant amb una companya de feina. Ella diu que es compren roba per agradar els altres. Sobretot als homes. Jo crec que ho fan més aviat per agradar-se a elles mateixes. O encara pitjor, per competir amb altres fembres en atractiu.
Tot això, és clar, ho fruïm els homes i ho pateixen elles. Despeses, dietes, avui que em poso, això no em queda be,…
Ho fruïm els homes? Per mi, tanta dona atractiva és un martiri. Ja sé que sóc un calent mental, que els tios sempre pensem en el mateix i que som uns porcs. Però a mi se’m disparen cada dia les feromones i se m’alteren els bioritmes i, com que no se’m dona be dissimular, doncs estic que mossego (això si, molt sensualment).
Noies que ho sapigueu. Estic malalt. Si us assetjo, per favor, denuncieu-me. A la presó hi ha moltes menys dones i estaré més tranquil!
mecatxis en blog 
