mecatxis en blog

Taller de teatre – Pistola –

Aquest any he tornat a fer el taller d’escriptura teatral. L’objectiu que em vaig plantejar aquest any és fer una cosa bèstia, amb un psicòpata i moltes morts, així que esteu previnguts. Tinc previst fer-hi alguns petits retocs posteriors, però de moment, aquí ho teniu, a veure què us sembla.

ESCENA 1

A escena veiem una nevera i dues cadires al voltant d’una taula. Tot d’aspecte rònec, com rescatat de les deixalles.

Pistola i Yonki entren a escena. Yonki està visiblement nerviós. Pistola està tranquil. Seu en una de les cadires, treu la pistola i comença a netejar-la. Pistola va a la nevera i l’obre.

YONKI – Cervesa?

PISTOLA – Sí

Yonki treu dues llaunes de cerveses de la nevera, les obre, les posa sobre la taula i seu.

YONKI – Com ha anat?

PISTOLA – Bé

YONKI – Bé?

PISTOLA – Sí

YONKI – I?

PISTOLA – Res

YONKI – Res… Però ho tens?

PISTOLA – No

YONKI – Ja. No

Beu

YONKI – Llavors, no ha anat bé?

PISTOLA – Sí

YONKI – Collons! Has anat a atracar la botiga, sí? Però no portes res, no? Això és anar bé? Collons!

Beu

YONKI – A veure, què ha passat? Deixa estar el collons de pistola i digues, què ha passat?

PISTOLA – Res, ja t’ho he dit. No t’ha quedat clar?

YONKI – Has entrat a la botiga, sí? Has esperat que no hi hagués ningú, sí? I has apuntat al botiguer amb l’arma, no? I li has demanat els calers, no? Ha anat així, no?

PISTOLA – Sí, més o menys.

YONKI – Més o menys… Collons! No entenc res. A veure, què cony hi has fet a la botiga?

PISTOLA – Hòstia! Què ets, la meva mare? He esperat que no hi hagués ningú, he apuntat al botiguer i he disparat. Llavors he marxat.

YONKI – Has matat el puto botiguer i has marxat? Merda. L’has matat? I dius que no ha passat res? Merda.

PISTOLA – Com se t’han d’explicar a tu les coses. No ha passat res. I si ha passat alguna cosa, no n’has de fer res. No t’importa una merda, entens? ENTENS?

YONKI – No, tio. No entenc res. No entenc que collons ha passat. Anaves a robar la botiga, no? Havíem quedat així. Jo t’esperava a fora. Tu robaves i fugíem. I hem fugit, no? Però tu no has robat res. Res!

Pistola prem el gallet i li clava una bala al ventre a Yonki

PISTOLA – Era un puto pakistanès de merda. No m’entendria. Sabia que no m’entendria. No entenen res els pakis aquests. A veure si ho entens tu. No és difícil d’entendre, no? No? No? NO? NO ÉS DIFÍCIL!

Pistola torna a disparar i remata a Yonki

PISTOLA – MERDA! – Agafa la llauna, se la beu d’un glop i la llença amb força contra el fons.

Se sent soroll de sirenes de policia. Pistola surt corrents.

FOSC

ESCENA 2

FOSC

Continua el soroll de sirenes. Sentim com Pistola corre, la seva respiració entretallada i l’anar i venir de sirenes. Les passes de Pistola corrent. El soroll es fon mentre entra el soroll d’un vagó de metro i de gent. La respiració de Pistola que es recupera de la fugida. El so es torna a fondre per sentir les passes de pistola per un carrer solitari. Sentim acostar-se unes passes de dona i quan són a tocar:

PISTOLA (en off): Calla o et foto un tret. Obre la porta a poc a poc i entra a casa.

Sentim unes claus que obren la porta i el soroll d’unes campanetes com les que es posen a la llinda.

S’encenen dues línies de llum d’un metre, una a la dreta i una altra a l’esquerra de l’escenari. Apareix a la línia dreta Clara, una nena de cinc anys.

CLARA: Hola mami, qui és aquest senyor?

PISTOLA (en off): Digues a la nena que es tanqui a l’habitació

MAMA (en off): Vés a la teva habitació, Clara. Fes un dibuix.

Apareix a la línia esquerra Aina, una nena d’onze anys. Du una petita pistola. Dispara 5 o 6 trets seguits. Clara treu de la butxaca un immobilitzador elèctric i el fa guspirejar. FOSC

MAMA (en off): Comptem juntes fins a tres.

MAMA, CLARA I AINA (en off): un, dos i TRES.

Sorolls de moviment del cos i d’esforços. Finalment sentim les nenes cantar una cançoneta de picar manetes

CLARA i AINA: Si no piques manetes, et clavarem un tret.

Si no van ben juntetes, et clavo el ganivet.

A les cuixes, al melic, per l’esquena al fons del pit.

Si no em menges la xona, jo et tallaré la polla.

Si tu em vas violar, ara jo t’he de matar.

ESCENA 3

LLUM. Veiem Pistola embenat, estirat i lligat sobre un llit, amb un goter. Clara el grava amb un telèfon mòbil i veiem la imatge projectada en una pantalla al fons. Aina fa deures en un escriptori. La mare ajusta el goter i es disposa a donar sopa a Pistola amb una cullera.

MAMA: Em sap greu. Només li puc donar sopa, l’ha fet l’AINA. El sou d’infermera no dóna per gaire si has de tirar endavant amb dues nenes. La Clara i l’Aina són al cos policial escolar ja sap – Pausa – Hi ha hagut violacions i assassinats a la seva escola. – Pausa – Són els nens. Hi ha nens i nenes que maten, que violen als altres. A les altres nenes i als altres nens, sap? I ara els nens bons controlen els dolents, sap? Ho deu haver vist a les notícies, suposo. Reben entrenament, aprenen a disparar i a defensar-se. A fer complir la llei. Hi ha hagut força polèmica. A mi no m’agrada, és clar. Però no vull que em violin les nenes, saps? Que me les matin. Per això vaig donar permís perquè entressin a la policia infantil. La gran ja és el tercer any. La petita ha començat aquest.

Pistola es regira fa un gemec i una expressió de dolor.

MAMA: No es mogui gaire. Una de les bales li ha trencat una costella. El calmant que puc manllevar de l’hospital no és gaire fort, però l’ajudarà a descansar.

AINA: No he disparat massa, oi mare? No li he fet gaire mal, oi?

MAMA: Es posarà bé, cel. Ja veuràs.

AINA: El Sergent ens va dir que apuntéssim a les cames, per sota el pit o bé a l’espatlla. Però a l’espatlla és molt arriscat, perquè pots tocar el cap si l’objectiu es mou.

MAMA: Ho has fet molt bé, Aina. No li has tocat el cap. Però no cal que li expliquis al Sergent, d’acord. Serà un secret entre nosaltres. No podem dir a ningú que curem un senyor a casa, d’acord?

AINA I CLARA: D’acord.

CLARA: I es quedarà amb nosaltres, mama? Ens farà de pare?

MAMA: Ja has acabat els deures, Clara?

CLARA: Avui no en teníem, mama. Només el Sergi que ha de copiar cent cops «A mi no m’agradaria que em traguessin els ulls i als altres tampoc».

AINA: El Sergi és un Gilipolles.

MAMA: – Renyant-la – Aina, si et plau! A rentar-se les dents i a dormir, nenes.

AINA: – Recollint les coses – Ho sento, mama. Però és que la setmana passada ja el vam haver de detenir per estampar el cap de l’Oriol contra la paret. Li van ficar set punts, pobre.

CLARA: A L’Aina li agrada l’Oriol! Li agrada l’Oriol!

AINA: Tu calla bleda!

MARE: – Renyant-les – Prou, nenes! – A Pistola – No el puc dur a l’hospital. Les nenes no poden fer servir les armes fora de l’escola, sap? Les suspendrien del servei. Ho entén, oi? El curaré i se n’anirà. Li he de demanar… de pregar que no ho expliqui a ningú. – Eixuga els morros de PISTOLA – Va nenes, deixem descansar el senyor!

AINA i MAMA surten. Clara es queda encara un moment enfocant Pistola, que mira als ulls de Clara i somriu.

CLARA: Si la mama em deixa, demà et llegiré un conte. Bona nit, papa. – Apaga el mòbil, li fa un petó a la galta, i surt de l’habitació.

PISTOLA: Bona nit, CLARA. Bona nit, AINA. Bona nit.

FOSC

ESCENA 4

De nit. La mateixa habitació. Pistola dorm. Entra Mama i encèn el llum. Du la pistola a la ma i apunta a Pistola. Pistola es desperta.

MAMA – Em vas dir que no tornaries mai més.

PISTOLA – Ho sé. Ho sento. Demà me n’aniré.

MAMA – Sí, ja ho crec que te n’aniràs. Però ho faràs ara mateix. – Deslliga un braç a PISTOLA sense deixar d’apuntar-lo. Pistola s’anirà deslligant–

MAMA – Ets un mal parit. No vull que tornis a veure les meves filles. No vull, d’acord?

PISTOLA – T’he dit que ho sento, no? Què més vols, no puc canviar el que està fet.

MAMA- Sí que ho pots canviar, però només per espatllar-ho.

PISTOLA – Et vaig dir un cop que erets la meva bala. Ho sostinc.

MAMA – Somiqueja – Ves-te’n a la merda cabró. Vas abandonar-nos a l’AINA i a mi, recordes?

PISTOLA – Jo li vaig posar el nom.

MAMA – Hem tirat endavant soles. No et necessitem, d’acord? Fora de les nostres vides. – S’eixuga les llàgrimes i referma la pistola, fent-se la forta.

PISTOLA s’incorpora lentament, dolorit i coixejant. Es treu el goter.

PISTOLA – Escolta…

MAMA – Perquè has vingut? Eh? Què vols ara. Fer-me una altra filla? És això?

PISTOLA – Necessito que m’ajudis, només uns dies.

MAMA – Això és el que vas dir l’altra vegada, fa 6 anys, cabró. Només uns quants dies? Cabró de merda. Vaig rentar-te la sang. Vaig comprar-te roba i et vaig curar. Ets un merda.

PISTOLA- La nena no m’ha reconegut…

MAMA – Vols que reconegui a un pare que és un assassí? Al violador de la seva mare? Vols que et reconegui? Les nenes no saben res del seu pare. És mort. I si no ho fos, el matarien, t’ho asseguro.

PISTOLA – Són les meves filles, també

MAMA – Has tornat per això, fill de puta? Has vingut a endur-te les meves filles? Doncs no ho faràs. No ho faràs cabró. Abans et mataré.

PISTOLA – Tu no ets així. No pots matar a la gent. – Es va acostant a Mama

MAMA – Somiquejant, i tremolant. Incapaç de disparar – Ah, no? No et puc matar? I tu sí, és clar. Pots matar a qui vulguis, és clar. Pots matar a qui et doni la gana.

PISTOLA- Jo no vull matar ningú, entens, no vull! Però la gent… Ho entens? La gent no vol… La gent és… són… titelles, entens. La gent és sempre igual… No entenen res, la gent. Tu sí, tu m’entens, oi? Tu m’entens. Ets la meva bala.

MAMA – Apartant-se – No em toquis, fill de puta! Fa 6 anys vas tornar, et vaig ajudar, et vaig demanar que te n’anessis i em vas violar, fill de puta. EM VAS VIOLAR! Pausa Cabró. Ves-te’n. No et vull tornar a veure. VES-TE’N!

Entra AINA, en pijama.

AINA – Què passa mama?

MAMA – El senyor se’n va, carinyo. Té pressa.

PISTOLA – La teva mare em tornava la pistola, AINA, filla. – Allarga la mà cap a mama, que li dóna la pistola plorant en silenci.

Pistola guarda la pistola, es mira a Mama i a Aina i surt. Mama abraça a Aina i ploren.

AINA – No l’he pogut matar, mare. No he pogut matar el pare. Vaig estar a punt. Vaig apuntar al crani, però no vaig poder.

MAMA – Està bé filla. Està bé.

Queden a escena totes dues abraçades, plorant. Al cap d’uns segons se sent un tret de la pistola petita. Totes dues alcen el cap, espantades.

MARE – Espantada – Déu meu!

Entra Clara. Du la pistola a la mà.

CLARA – El senyor se n’ha anat mare. Se n’ha anat amb el pare. – Se senten sorolls de sirenes de policia.

FOSC