Filed under: General
Se’n torna a l’escola amb els companys, en fila, pels carrers. Tots els nens s’expliquen els llibres que han llegit, però ella no diu res. No pot parar de pensar que és el que li passarà a en Ben, en qui és l’Anna i, a més, no vol que ningú sàpiga que el llibre li agrada. Quan surt de l’escola li demana a la seva mare si la pot portar a la biblioteca. La mare la mira estranyada, però li porta. «Jo he d’anar a fer uns encàrrecs. No et moguis d’aquí». No se’n mourà, no!.
Va cap al prestatge dels dos llibres vermells i mira endarrere, a dreta i esquerra. No la mira ningú. Fica la ma per darrere i si! Encara hi és! El treu a poc a poc i s’asseu a la taula i l’obre per la quarta pàgina. El germà d’en Ben és un pesat! i la pobre Anna, que ningú li fa cas…
Aconsegueix que la seva mare la porti cada dia una estona a la biblioteca. I així va seguint la història d’en Ben i de l’Anna i de les seves famílies. El pare de l’Anna no troba feina per que és de Polònia. No ho entén, però li fa llàstima.
El dissabte no va a l’escola, però es lleva d’hora. Ha somiat que el Pau (que és un noi de classe que li agrada) li agafa la ma. Però al somni, el Pau es diu Ben. Després d’esmorzar li demana a la mare que la porti a la biblioteca. «estàs segura que no t’estimes més anar al parc?» Prefereix anar a la biblioteca.
El diumenge la biblioteca és tancada i la Laura està que s’enfila per les parets. Ja porta gairebé la meitat del llibre! Haurà d’esperar a demà per continuar llegint la història d’en Ben i de l’Anna.
El dilluns es lleva excitada. Avui podrà continuar llegint el llibre! La mare la mira amb un somriure estrany mentre es menja els cereals i es beu la llet. Se’n van ràpid a l’escola i gairebé arriben tard. Quan surten de l’escola la mare la porta a la biblioteca, com ja comença a ser costum, però la mare no se’n va de seguida, es queda una estona xiuxiuejant amb la Carme, la bibliotecària. La Laura aprofita que està distreta per agafar el llibre de darrere el prestatge. En Ben li ha demanat per sortir! I l’Anna li ha donat un paperet davant de tota la classe! quina vergonya!
A l’hora de marxar la mare fa una cosa estranya. S’ha endut el llibre i ha anat a veure a la bibliotecària.
-Vine Laura- la crida sa mare.
La Laura s’hi acosta atemorida -Segur que han descobert que amago el llibre. Ara em caurà un bon càstig- pensa.
Però la mare i la Carme la miren amb un somriure de complicitat. -Aquí passa alguna cosa estranya- pensa.
La Carme li diu -Et vols endur el llibre a casa?
-Puc?
-Aquí tens el carnet de la biblioteca- I li allarga una carnet blau plastificat, amb la seva foto i el seu nom escrit -Amb el carnet et pots endur el llibre que vulguis a casa quinze dies
-Qualsevol llibre?
-El que vulguis
-Em puc endur aquest?
-Clar
La Carme marca el llibre a l’ordinador i li dona, amb un punt de llibre. -Pensa a tornar-lo abans de quinze dies.
La Laura se’n va a casa molt contenta. Abraça fort el llibre amb una ma i amb l’altra agafa la de la seva mare. Ja és massa gran per anar pel carrer agafada de la ma de la seva mare, però avui li ve de gust.
mecatxis en blog 