mecatxis en blog


Lliure 2: Progrés
Abril 4, 2009, 11:16 am
Filed under: General | Etiquetes: ,

Fa uns dies vaig començar, amb aquest apunt, una petita explicació de què és i perquè cal fer servir el programari lliure. Aquí va la segona.

Aquest és un dels temes més difícils d’explicar. Sobretot per que presenta una visió diferent de la socitat. És com nedar contracorrent. Però be s’ha de fer si el riu fa un sal d’aigua no? 😀

Avui en dia, sentim a parlar del progrés contínuament. El progrés és l’objectiu de totes les persones, les famílies, les empreses, els partits polítics, els països,… I mesuren el progrés en forma de renta per càpita. És a dir, quants diners es pot gastar cada persona. Bé, és una manera molt respectable de mesurar-ho. Però que de ben segur molts no compartim. I tant mateix, l’assumim com a normal. L’empresa progressa si ten beneficis. Si en te molts progressa més. La família progressa si es pot comprar un cotxe nou o un televisor més gran. Les persones progressen si troben una feina millor i més ben pagada, …

Per mi, el progrés vol dir una altra cosa. Implica un avanç, un canvi en les coses que permet una nova perspectiva. Descobrir el foc va ser progrés. Inventar la roda, fondre el ferro, mesclar-lo per fer-ne bronze, inventar l’escriptura, … No hi esteu d’acord?

Tots aquests progressos no semblen haver produït un clar avantatge econòmic, però si una clara millora en la qualitat de vida de les persones. I el més important, aquests progressos ens han permès seguir progressant. No veig com l’airbag, l’index Dow Jones o les hipoteques ens fan progressar. Per mi, això no és progrés (tot i que si que hi ha un clar avantatge financer en els tres casos).

Per que un invent o una descoberta faci progressar TOTA la societat, s’ha de COMPARTIR amb la resta del món. I això és el que fa el programari lliure. Les empreses que creen un programa utilitzant una nova tecnologia i no estan disposades a compartir-ho per tal de mantenir una posició destacada de la competencia poden progressar, però no fan progressar la societat. Si no tenim cap alternativa, estem abocats a fer servir el seu producte revolucionari. Però si algú crea un programa petit però útil, que representa una nova manera de resoldre un vell problema, i el comparteix amb tothom, aquesta descoberta pot fer que una tercera persona apliqui la mateixa tècnica per resoldre problemes més complexos.

La informàtica és, sobretot, una branca de la matemàtica. No oblidem que els seus inicis (i el seu desenvolupament actual) estan molt vinculats als centres de càlcul de les universitats. És, d’alguna manera com si Fourier no hagués publicat les seves sèries, O com si Laplace hagués privatitzat la seva transformada. Us imagineu que calgués pagar cada cop que s’utilitza una integral? O que només poguéssim fer servir la regla de tres per fer pizzes de quatre estacions, per que la seva llicència així ho especifica?

Doncs això és el que passa amb el programari privatiu. A banda de no poder veure com està fet per aprendre’n, arreglar-lo si no funciona o millorar-lo (com fem amb els motors del cotxes, per exemple), ens prohibeixen fer-lo servir en determinats àmbits. Això no és progressar, si no tot el contrari. Posar traves al progrés.

I aquí és on la gent diu que les empreses s’han de guanyar la vida. On pensa que si les empreses alliberen els seus programes, els programadors es moriran de gana. Ja en parlarem. De moment, llegiu això.

Anuncis