mecatxis en blog

Ja fa algunes setmanes estava amb uns amics i vaig deixar anar una d’aquelles frases meves que cerquen la polèmica des del negativisme fatalista i que caracteritzen alguns dels posts d’aquest blog.
La que diu el títol: «Estem perdent el temps».

Va complir perfectament el seu objectiu polemista i van estar força estona demanant que els expliqués les meves raons per intentar desmuntar-les una per una. Malauradament la idea no estava prou elaborada i no vaig poder anar gaire més enllà del que alguns ja heu pogut llegir. Bàsicament, la desil·lusió de veure que aquell «món millor» que ens van dir de petits que podíem construir és impossible sense la deconstrucció (o esferificació?) del món actual en que vivim i a la qual gairebé ningú estem disposats.

Per tant, el que fem és «perdre el temps» a l’espera que algú convenci a la majoria de nosaltres que cal ser més pobres per poder ser tots iguals. Bé, convençuts ja en devem estar, però qui és el primer a demanar que, pel bé del món, li rebaixin el sou a ell i als seus companys? Com que no hi ha solució possible, el millor és fer desaparèixer el problema amb l’exterminació de l’espècie humana.

Curiosament l’endemà l’Horacio Altuna publicava aquesta vinyeta a El Periódico:

No se si es refereix exactament el mateix, però em va semblar una coincidència interessant.

Per un altra banda, el meu amic Avalot, present a la conversa em va enviar aquest correu al respecte.

Bé, estic en desacord en diversos punts:

Parlant de la creació de la vida: «Vist que hem buscat i rebuscat al cosmos i de moment no hem trobat res que s’hi assembli més enllà de la Terra, les condicions que s’han donat per aconseguir-ho no són gens fàcils »
És cert que va ser una carambola el que va crear la vida a la terra (segons molts científics), però el percentatge de cosmos que l’home ha pogut investigar és infinitèssim. És a dir, que no hem buscat i rebuscat tant com dius. Segons el meu punt de vista, hem visitat els entorns més propers i no hem trobat indicis de vida ni condicions d’habitabilitat per a la majoria d’espècies que poblen la terra (sobretot perquè no hi ha aigua). Això, és clar, no vol dir que no hi hagi altres models de vida que no sabem detectar o que en algun altre lloc de l’univers no hi hagi galàxies senceres plenes d’éssers vius

«les extincions d’espècies no ajuden a lligar un sistema en que unes espècies es necessiten a les altres per sobreviure»
Les extincions ajuden en el cas que l’espècie a extingir sigui un perill per a la resta d’espècies. Com el cas del virus de la pesta negra per exemple.

Bé. No em vull passar, que això tant llarg no ho llegirà ningú. Només un apunt. L’ésser humà és egoista per naturalesa. Els nens petits reclamen l’atenció sense parar esment quin efecte tenen sobre els seus soferts pares (encara me’n faig creus quan algú decideix tenir fills emprenyadors). I emprenyem als del voltant per cridar-ne l’atenció des del dia que naixem fins el dia que ens morim. Si no, a que treu cap aquest blog?