Ja sabeu que m’agrada anar contracorrent 🙂
Aquestes últimes setmanes m’he cansat de sentir gent que parla de fer atrocitats amb els responsables d’actes de pederàstia. Fins i tot s’estan recollint firmes amb molt èxit arran del cas d’una nena que es deia Mari Luz i que sembla que va ser assassinada.
Primer, estem barrejant dues coses, la mort de la nena i el fet que algú abuses sexualment d’ella. Totes dues són punibles, clar.
Però no oblidem que ho va fer una persona, què podríem ser qualsevol de nosaltres (si, tu també pots ser un assassí en potència i no saber-ho). Aquest senyor, com tots els altres, per dolent que sigui, te uns drets que cal respectar. No respectar els drets de les persones ens fa ser dolents, tant dolents com els pederastes i els assassins.
Per una altre costat, la presó te sentit com a mètode de reinserció, no de càstig. No serveix de res castigar, cal educar.
I finalment, caldria estudiar la possibilitat que aquest senyor estigui malalt. En aquest cas el tractament del cas seria molt diferent. A més de tractar el malalt, cal estudiar quins són els factors que han fet emmalaltir l’individu, quants i quins individus poden tenir la mateixa malaltia i com podem evitar que sorgeixin més casos. Podria resultar que trobéssim un risc elevat de convertir individus aparentment innocus en pederastes o assassins despietats (i recordo les matances dels instituts). Podria ser, fins i tot que ens n’adonéssim que nosaltres (tu i jo) som també una mica culpables.