Filed under: General
Esperar que la política o l’economia tregui la societat de la crisi en que està vivint no és una mica com demanar a un lladre que investigui el robatori?
No m’entengueu malament, no estic tractant de lladres ni als uns ni als altres. Només que són ells els quefins ara n’han tret el rèdit més gran. Quina motivació tenen a sol·lucionar els problemes estructorals si no és poder-los tornar a crear un altre cop més endevant?
De tants canvis sistemàtics promesos, només han aparegut regressions en els serveis socials: Educació, sanitat, infraestructures, … Els bancs tremolen perque tenen problemes per recuperar els diners que han deixat a alguns estats, però no sembla que ningú reguli el deute que poden adquirir aquests ni semblen apareixer regulacions de la despesa dels governs (despeses militars, fons reservats, despeses monarquiques i viatges odicials, …)
El dia 20 de novembre hi ha eleccions. Estaria bé que no guanyessin ni els siocialistes ni els populars. Estaria bé. Si tornen a guanyar, canviaran les coses i tot seguirà igual.
Filed under: General
Hi ha un gat a la teulada
A la nit tots els gats són negres
La casa és ruïnosa
Una teula rellisca i cau
El gat salta
Una altra teula rellisca i cau
El gat ja no hi és a temps de saltar
La teula i el gat competeixen en la disciplina de caiguda lliure
El gat passa per davant de la finestra i veu…
Una gata. Aquesta no és negra. Els gats deuen ser negres a les nits, però les gates no. Una fracció de segon la gata creua la mirada amb el gat que cau i obre els ulls espantada. La Mare de Déu dels gats! Quins ulls! Una fracció de segon ha estat suficient per crear un lligam etern d’amor. I aquesta fracció de segon, aquest amor acabat de néixer el converteix en una eternitat. El gat no arribarà mai a terra, l’eternitat d’aquesta mirada i aquesta sensació de flotar en l’aire que sembla incombustible l’enganxa a la vida com un fil màgic i el gat queda suspès en una caiguda eterna, sense fi, en un amor igual d’infinit i a l’hora inabastable.
mecatxis en blog 