mecatxis en blog

Avui han vingut dos nebots (amb els seus pares) a dinar.

El tiet ha arribat a casa i ells ja hi eren, i el nebot més gran (5 anys) diu:

Nebot: Avui és el meu sant!

Tiet: Caram! Felicitats! Escolta, i que vol dir que sigui el teu sant?

Nebot: Doncs quan és el sant d’un nen, algú potser li fa un regal. – Molt llest el nebot, ja ho veieu!

Padrina: Però això no és el que t’he explica’t… – Ja m’imagino que la padrina li deu haver fet alguna dissertació sobre els sants.

La padrina li tona a explicar que és el seu sant per que ho diu el calendari i li torna a ensenyar un calendari amb el seu nom sota la data del dia d’avui.

Padrina: Ho veus… I el dia 17 és el del teu pare i el dia abans, el 16 és l’aniversari del tiet. – Mira al tiet amb cara recriminatòria per haver embolicat al nen. Però el tiet no és fàcil de vèncer i, te petits atacs de lucidesa.

Tiet: Si per l’aniversari celebrem que hem passat un any més sense morir-nos, pel sant que celebrem?

La Padrina es dona per vençuda (deixant el tiet per impossible, amb una altra reprimenda visual). El nebot continua dinant animat per la cunyada. De sobte, el nebot deixa anar:

Nebot: Mama, que ens passa quan ens morim?

Cunyada (pujant-li la sang a les galtes): Ara no t’ho puc explicar. Menja!

Eureka! el nen ha despertat l’instint filosòfic! Els tiets hi són per quan els pares es senten sobrepassats.

Tiet: Que els passa als pollastres quan es moren? Doncs que ens els mengem. I els porquets? Que els passa quan es moren? Doncs també ens els mengem.

Nebot: Apa! Però nosaltres no ens mengem les persones!

Tiet: Els pollastres no es mengen els pollastres morts. Els pollastres morts se’ls mengen uns altres animals que som les persones. Doncs les persones mortes se les mengen uns altres animals. Les formigues, per exemple, van mossegant trocets com tu quan et menges el pollastre.

Aquesta és la primera conversa sobre la mort (un tema que m’apassiona) que he tingut amb el meu nebot. La conversa ha durat una mica més i bàsicament ha versat sobre els lavabos dels formiguers, però no ha resultat tant interessant.

He fet un petit estudi dels preus dels dominis .cat i l’he penjat catux.org.

Bona nadal!

Mentre acabo les ‘obres’ de migració, un comentari.

Tots (o si més no, molts de) nosaltres em estat educats en la cultura de la pau, la no violència. Ara no recordo si ja havia fet algun comentari en aquesta línia.

Bé. Estic d’acord que la violència no és la millor solució dels conflictes. Que cal intentar qualsevol cosa per solucionar les desavinences abans d’arribar a les mans. Però també penso que la societat del benestar, la democràcia, els drets humans i la resta d’avanços socials han estat fruit de litres de sang vessats i de vides escapçades.

Ningú es fica les mans al cap quan parla dels centenars de caps que van rodolar pels jardins francesos, o dels pagesos van començar a pelar soldats reials a cop de falç, o de tants altres conflictes on sembla que la victòria valia el sacrifici dels herois.

Tinc la sensació que la democràcia és una competició entre empreses disfressades de partits polítics que intenten endur-se la millor quota de mercat. Que els polítics no defensen ni el país, ni la nació ni els ciutadans. Defensen els interessos del partit i els interessos personals. Però la Democràcia és el poder en mans del poble. En aquest cas, el poder del poble sembla radicar en la possibilitat d’afiliar-se a les llistes d’un partit i lluitar per la seva quota de poder.

És per això que val la pena que estiguem alerta, no per quan vingui l’enemic, si no per treure’ns l’enemic de l’ànima. Aviat vindrà una altra revolució (la història de la humanitat és cíclica) i només podria evitar-la una guerra mundial (No és una revolució?). No em puc imaginar quin serà el desencadenant. Quina bandera enarborarà cadascun dels bàndols. El que estic segur és de que no falta tant i de que, com sempre, hi haurà gent senzilla que defensarà la pau de casa seva per sobre dels símbols i dels objectius. I que aquests seran els que més patiran.