Filed under: Llibres
Títol: Timbuktú
Autor: Paul Auster
Editorial: edicions 62
Resum: Mr Bones és el gos d’en Willy, un poeta, alcohòlic i rodamón moribund. El gos ens explica en pimera persona la seva relació amb el seu amo i com afronta el viatge a Timbuktú
La intel·ligència espaterrant del gos que no dubta a retreure al seu amo que no l’hagi ensenyat a llegir sorprèn. No hi ha dubte que un gos com en Mr. Bones pot aprendre a llegir. Fins i tot podria dirigir una empresa mitjana i portar-la a borsa! Si trobés un gos la meitat d’espavilat, no em faria res fer-li de company. No puc ocultar que m’estic convertint en fan de Paul Auster.
Filed under: General
Gràcies un cop més a l’Anna, ha arribat a les meves mans un article que parla d’un libre: “The cult of the amateur: How Today’s Internet Is Killing Our Culture and Assaulting Our Economy”.
Consultant per la web, he trobat molta gent que ja parla sobre el tema. Però jo hi vull posar el meu granet de sorra. És normal que hi hagi persones que estiguin atemorits pel caire que està prenent Internet. El fet que individus de tot el món pugin col·laborar de manera gratuïta per crear una cosa que pot ser distribuïda gratuïtament, remou les entranyes del sistema econòmic.
Però no només això. El fet que la gent pugui exposar lliurement les seves idees, les seves creacions i les seves opinions posa la cultura, l’art, la creativitat, la formació i la informació en mans d’un món no professional: Un món que estima allò que fa amb tanta intensitat que està disposada a fer-ho de franc. I possiblement millor que alguns ‘professionals’.
Internet està matant la ‘seva’ cultura i assaltant la ‘seva’ economia. I creant-ne una de nova.
Jo no en se res d’història (semblo del Partit Popular), però em sona que fa uns quants segles hi va haver una època, que ara recordem com ‘La Il·lustració’. Durant aquesta època, si no estic mal informat, hi va haver uns senyors que van pensar que seria una bona idea ensenyar a llegir i a escriure a la gent. Òbviament, hi va haver molta gent (que es guanyaven la vida llegint i/o escrivint) als quals els va semblar malament, potser per que veien que el món podia canviar. Els que heu pogut estudiar, corregiu-me si m’equivoco.
Portem uns quants anys dient que el món ha de canviar, i aquest moment s’està acostant. Es cou un nou món. Un món digital (que no virtual) en el qual tots podem ser iguals. On tots podem parlar (a l’hora) sense vergonya i amb llibertat (la majoria de vegades). És feina de la gent que el fem servir defensar-lo de privatitzacions i de limitacions. Evitem l’us de material restringit o d’eines que poden limitar la nostra llibertat. L’esforç valdrà la pena. Segurament.
mecatxis en blog 