mecatxis en blog

La Laura és una nena de 7 anys. A la Laura li agrada molt llegir. A casa te 5 llibres que ja ha llegit una pila de vegades, però sempre que pot aprofita per llegir alguna cosa. Un diari gratuït (tot i que no entén gran cosa), els anuncis del supermercat («compri’n 3 i endugui-se’n 2!». O era a l’inrevés?),… llegeix tot el que troba. Els seus pares tenen molt poquets llibres a casa. N’ha intentat llegir algun, però no ha entès gaires paraules. Als seus pares no els agrada llegir i no li fan gaire cas quan els pregunta aquestes paraules.

La senyoreta, però els havia dit que avui anirien a la biblioteca. La Laura ha sentit a parlar de la biblioteca a alguna amiga, però no te gaire clar el que és. Per això no està gaire nerviosa quan caminen en fila pels carrer. Altres cops han anat al parc, a fer el dijous llarder, al teatre i a altres llocs amb la classe i sempre s’ho passa molt be.

Abans d’entrar a la biblioteca la senyoreta els recorda que no es pot jugar, ni córrer, ni fer soroll a dintre. Quan entren queda al·lucinada. Sent que la professora diu que la bibliotecària es diu Carme mentre mira hipnotitzada al seu voltant. Hi ha llibres per tot arreu. Mobles de prestatges que arriben gairebé fins al sostre plens de llibres! Hi ha llibres gruixuts i llibres prims. Llibres de color verd, blau, marró, llibres amb tapes grans i llibres amb tapes primes. Fins i tot llibres amb tapes de pell!

Està tant encantada mirant els llibres que no fa gaire cas a les explicacions de la senyoreta. Ni tampoc al que diu després la bibliotecària. Es desperta amb el rebombori que fan els seus companys que desfan la rotllana i van cap als prestatges i agafen els llibres. Ella s’ho mira allà dreta no sap que li passa, però no pot moure ni un múscul. La senyoreta li diu a l’orella «Laura, que no vols llegir tu?» Clar que vol llegir! Nota com els peus se li desenganxen per fi del terra i la senyoreta l’acompanya cap a un prestatge on els altres nens també han agafat llibres. Es queda allà dreta mirant els noms dels llibres i al final es decideix «En Ben estima l’Anna». La tapa de davant és marró i te la fotografia d’una nena pel-roja. La tapa de darrere és verda. S’asseu a la taula i obre el llibre. Te la lletra més petita que els llibres que te a casa i és el llibre més gruixut que ha llegit mai. Però comença a llegir. Quan encara no ha llegit la tercera pàgina la senyoreta els crida. És l’hora de marxar i la Carme els demana que deixin els llibres en un carret. Però si deixa el llibre al carret, com podrà tornar-lo a trobar? El llibre es perdrà entre tota aquella pila de llibres i no el tornarà a trobar!

La Laura decideix tornar ella mateixa el llibre al prestatge sense que la vegin, però quan és apunt de deixar-lo on l’havia trobat (al costat de dos llibres vermells) pensa «I si l’agafa algú altre i el deixa al carret?» Així que decideix amagar el llibre a darrere dels altres llibres, ben amagat. «Aquí no el trobaran».

—-< CONTINUARÀ >—