mecatxis en blog

Quan som petits, fem preguntes difícils i ens diuen que ja ho entendrem quan siguem grans. Em penso que ens enganyaven.

Ara que ja sóc gran (aviat 40 anys, el meridià de la vida) continuo sense entendre res.

No entenc, per exemple, per que alguns dels que han de vetllar pel benestar de tots nosaltres es limiten a vetllar pel seu i poc més.

Suposo que la temptació és molt gran. Que la pressió per mantenir el lloc és superior a la pressió de la responsabilitat.

El govern català torna a vendre deute prometent beneficis. Molta gent els deixarà diners sota la promesa d’un retorn amb propina.

Jo no he cregut mai gaire amb els usurers. Ningú dona duros a quatre pessetes. Els diners que promet el govern a canvi del diners prestats ara els pagarem demà entre tots, amb la propina inclosa. Endeutar-se és, al meu entendre, símbol de mala gestió. Tots els governs que hem tingut han fet créixer el dèficit. Han gastat més del que tenien. Si el crèdit puja també puja el cost dels interessos. No cal ser gaire llest.

Tampoc cal ser gaire llest per veure que una hipoteca pel 125% del valor del pis és lligar-se al coll la soga de l’enclusa. Només cal acostar-se prou al precipici.