mecatxis en blog


Fotos de nit
Agost 26, 2008, 7:02 pm
Filed under: General

Per petició popular, penjo el PDF amb totes (espero) les fotos del tancament del bar que es van publicar

Cliqueu aquí per descarregar-les.

Anuncis


Tothom necessita algú
Agost 23, 2008, 3:36 pm
Filed under: General

Diuen les cançons que tots necessitem algú a qui estimar. També haurien de dir que necessitem algú que ens desitgi.

Sentir-se desitjat és, possiblement, el millor aliment per l’autoestima. Algú t’entrega incondicionalment la seva intimitat sense esperar a canvi res més que la teva pròpia, d’intimitat. Sentir com el temps es fon i llisca suaument al teu voltant, amarat de desig càlid, agradable, dolç, senzill, simple i clar. Respirar profundament sentint un batec molt a la vora. Un silenci que parla, un petó que s’escola, la fresa de les mans aspres, inquietes, entre la roba.

Un cel d’estels al votant d’una lluna blanca i serena.

L’infinit existeix. Llàstima que s’acabi.



Ubuntu. Estimada terra africana
Agost 21, 2008, 9:36 am
Filed under: General

Títol: Ubuntu. Estimada terra africana

Portada del llibre

Portada del llibre

Autor: Nicolás Valle

Editorial: Proa

Resum: El sr. Valle ens exlica en aquest llibre les seves vivències com a corresponsal en aquest continent. Capítol a capítol, país a país, prova d’explicar la realitat que ha trobat a través del seu pròpi estat d’anim com si fos una mena de filtre fotogràfic.

Així, reflexa en alguns països l’esperança, la melanconia, l’enuig, la por, la (im)paciència, l’admiració, la pau, la lluita i altres sentiments i sensacions personals i, a vegades íntimes.

Un llibre que cal llegir amb l’estat d’ànim obert i en pau; amb tranquilitat  i temps. Un llibre per connéixer i aprendre a viure i a sobreviure. Sobretot, un llibre que fa venir ganes d’Àfrica. Gràcies Núria.



La felicitat
Agost 3, 2008, 1:02 pm
Filed under: General

Quants cops us han desitjat felicitat? O us han donat recomanacions per ser feliços?

A mi moltes vegades. Tantes que m’han inspirat aquesta entrada.

Els mitjans de comunicació ens diuen que per ser feliços necessitem posseir els seus productes. Les pel·lícules ens mostres com en són de felices les famílies ben avingudes que no els falta de res. Fins i tot conec gent que diu que la clau de la felicitat és conformar-se amb el que es te. I clar, tots em sentit que els diners no fan la felicitat, però que hi ajuden.

La felicitat sembla, des d’aquest punt de vista, lligada a les possessions. A mi, com sempre, m’ha agradat donar-li la volta.

Ahir vaig assegurar que no volia ser feliç. Que no volia la felicitat de l’egoisme. Aquella que es basa en el que es té o en el que es vol tenir. No hauria la felicitat basar-se en la felicitat de la gent que t’envolta? Si ens esforcéssim en fer la felicitat del veí en comptes de la pròpia, no seriem tots més feliços?

No es pot ser feliç si es te consciència del que t’envolta. Només podria ser feliç si fos una pedra, inconscient, immòbil, inhàbil. No tindria prejudicis, ni desitjos, ni amics ni enemics. No em caldria ser feliç perque no podria no ser-ho.

Hi ha gent que és infeliç per que no potser algú important, per que vol que la gent la recordi per un motiu o un altre. I no és molt millor l’anonimat? Que ningú esperi res de tu assegura que no els decebis. Ser no res evita que facis nosa.

Algú em dirà que no faig nosa, que tot el contrari. Però jo estic content per que no em troben a faltar quan no hi sóc. Sóc una persona i no puc evitar ser egoista, egocèntric, egolatra i totes aquestes coses. I com que no es pot parlar be de mi, és molt millor que no se’n parli.