mecatxis en blog

Aquests dies he tingut el plaer de col·laborar a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, a l’aula d’ordinadors.

Hi ha moltes coses a destacar d’aquesta trobada, com ara el fet que sigui la darrera universitat oberta que existeix als paisos catalans (i possiblement a molts altres paisos a la rodona). Universitat Oberta vol dir precisament això: oberta. La gent entra a les classes sense haver d’inscriure’s prèviament ni de demanar permís a ningú. Pagar la inscripció et dóna dret a participar lliurement a qualsevol activitat que s’hi celebri mentre càpiga gent a l’espai escollit per celebrar-la.

Però el que fa interessant de debò aquesta Universitat són les activitats paral·leles, actes improvisats i efectes col·laterals que s’hi esdevenen. Dins aquesta darrera categoria voldria fer un esment a una mena d’assemblea de Frics a la qual em van convidar a fer una intervenció.

Per començar, explicar que el terme Frics, el van normalitzar aquí mateix i vol dir:”Fem Riure I Caiem Simpàtics”. Vaja, comencem malament! Vaig pensar. El que jo m’havia preparat no feia riure ni era la meva intenció primera caure simpàtic a ningú. Així que va tocar improvisar i resguardar la dignitat tant com vam poder.

Tanmateix no em vaig salvar de que algú em tractés de ruc i que em digués que no m’assabentava de res.

Això senyores i senyors és una universitat oberta. Un espai on la raó i l’absurd es mesclen per crear intel·lecte. O si més no per intentar-ho.