mecatxis en blog


El viatge d’Hector
Agost 26, 2009, 7:03 pm
Filed under: General

Títol: El viatge d’Hector o la recerca de la felicitatPortada del llibre

Títol original: Le Voyage d’Hector ou la recherche du bonheur

Autor: François Lelord

Traductor: Carles Sans

Editorial: Edicions 62

Resum: L’Hector és un psiquiatra que decideix viatjar pel món en busca de les claus de la felicitat per tal de pode ajudar als seus pacients infeliços.

Si, és un llibre una mica d’autoajuda, però escrit per un psiquiatra, li dona si més no una base científica. El llibre està escrit en un llenguatge naïf. La idea és explicar quines són les claus que poden ajudar-nos a ser més feliços. Suposo que esteu intrigats de quines són, no? Doncs agafeu el llibre a la bilioteca! 😀

M’ha agradat força i és llegeix ràpid. Penso que l’estil el fa apte per la lectura en versió original, si estudies francés.

Anuncis


Realitat, de nou.
Agost 26, 2009, 11:49 am
Filed under: General

Ja he tornat de la UCE, a Prada de Conflent.

Ostres. És gairebé impossible explicar el que és i el que hi passa. Molt més enllà de la convivència, de la docència, dels espectacles i del Canigó.

Hi ha una mena d’energia especial. Alguna cosa que sura a l’ambient i que no puc descriure. Una cosa que em fa pensar que la màgia existeix (ja us ho he dit en un post anterior, perdoneu que insisteixi)

Torno a casa i tinc la sensació que tot és més petit. Que falta aire. Que la paret de la dreta és a tocar de l’esquerra. Que torno a trobar persones que fa anys que no veig (la UCE dura 10 dies) i que enyoro les cares d’aquests dies. I provo recuperar de la retina els paissatges i del cor les sensacions i… Oh! Deu meu! Ma mare acava d’engegar  el televisor! Socoooors!



No se si saps que t’enyoro
Agost 24, 2009, 6:53 am
Filed under: General

Avui s’ha llevat gris. El cel i el cor. I volia fer un petit escrit d’aquells grisos. Però només em surt el títol. Ja em disculpareu.

L’escrit havia d’anar d’allò que ja sabeu. D’allò que van sempre els meus escrits grisos: l’amor no correspost. Allò que voldria que fos o podria haver sigut i no he estat capaç de tirar endavant. De petits fracassos sentimentals que esdevenen grans èxits de llibertat (valoreu l’esforç que faig per ser positiu).

I no me’n surto. Les primeres proves són esbossos fútils i cursis. Embolicats en melassa amargant. Obviament els estripo i encaro el full en blanc amb energies renovades. I és això el que en surt. Allò que voldria que fos o podria haver sigut i no he estat capaç de tirar endavat.



Magnetisme
Agost 19, 2009, 9:56 am
Filed under: General

Si la màgia existeix, aquí és un bon lloc per buscar-la

canigóUna de les raons que hem fan tornar a Prada de Conflent un any rere l’altre



En tinc ganes
Agost 19, 2009, 9:06 am
Filed under: General

Normalment, malbarato la vostra paciència per que tinc alguna cosa que dir-vos. Avui ho faig simplement perquè tinc ganes d’escriure.

Realment hi ha poques coses més perilloses que algú que te ganes de parlar i no te res a dir. Les probabilitats de dir alguna bestiesa per captar l’interès de l’audiència són enormes.

I tot i així us escric. Encara mig endut per l’eufòria, efecte de les cançons i els licors. I de les noies maques que fan trontollar els principis i et converteixen en un imbècil. La mel no està feta per la boca de l’ase, com diuen alguns.

Doncs ja veieu. Quan encara em bateguen dolorosament les temples, penso en vosaltres i us escric. Per distreure-us.

Bé, sobretot, penso en tu. Encara que no te’n vulguis adonar i et facis la distreta.

PD: El que deia. Tot plegat, bestieses.



Vergonya o timidesa
Agost 9, 2009, 4:54 pm
Filed under: General

Hi ha gent a la que, quan li dic que sóc tímid no s’ho creu. I tot plegat per que no sóc vergonyós.

Potser no és comú connéixer la diferència entre timidesa i vergonya. Us deixo la definició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

tímid -a

1 adj. [LC] [PS] Poc animós, no gens agosarat, per una manca de confiança en si mateix.
2 adj. [LC] per ext. Un gest tímid.

vergonya

1 1 f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya.
1 2 f. [LC] per ext. És una vergonya llevar-se tan tard!
1 3 [LC] [HIH] treure a la vergonya un reu Exposar-lo a la contemplació pública.
2 1 f. [LC] Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d’haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d’haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya, jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d’haver fet això.
2 2 f. [LC] Torbament de l’ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l’atenció d’algú. Li fa vergonya parlar en públic.
3 f. [LC] Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta.
4 f. pl. [LC] Òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.



Com veieu la vergonya és una cosa molt complicada. És curiós que la definició més usada sigui la segona: Torbament de l’ànim.  A mi, personalment, no m’agrada. I estic content de poder dir que no en tinc (gaire) de vergonya.

La timidesa és una altra cosa. Parla de la maca de confiança en si mateix i no d’humiliació i de deshonor. Manca d’auto-confiança. Manca d’auto-confiança. Manca d’auto-confiança… Merda! Hauré d’anar a un psicòleg, no?