Filed under: General
Algú va dir de mi que sempre penso malament.
Pot ser, clar. Però gent com la del Cas Millet no ajuden a que canviï d’actitud. Continuo pensant que les persones (especialment les que ens lideren) no prenen les decisions en funció del que seria millor per a tots, si no segons els interessos personals.
Així, els nostres governants s’enriqueixen i s’apalanquen als seus càrrecs de sous astronòmics; Les empreses que vetllen per la nostra salut es dediquen a crear noves malalties (fins i tot de fictícies) per vendre vacunes i medicaments; Els partits polítics es dediquen a dir el que més desitja escoltar l’ampli mercat del votant i així un llarg etcètera.
Avui llegeixo a la revista Informacions de la upc a un director universitari que assegura que «és fonamental que l’estudiant tingui un esperit competiu». És d’una universitat japonesa.
«Competitius». No diu «creatius» ni «curiosos» ni cal que tinguin capacitat de «col·laboració» o d’«adaptació». No parla de la capacitat d’«esforç» ni que puguin «posar-se en la pell d’un altre».
La universitat per aquest senyor és una «competició». No es tracta d’auto-superar-se, ni d’aprendre, ni de socialitzar. Es tracta de superar els contrincants. No hem d’ajudar els nostres companys de classe ni cal que els demanem els apunts si ens posem malalts, per que no ens els donaran. Hem d’esclafar-los. Hem de competir amb ells.
I així va el mon! Ser el primer, el més ric, el més llest, el més guapo, el més el que sigui. L’important sóc jo.
Vaja, un comentari massa llarg que no llegirà ningú…
Avui alguns alumnes catalans comencen el curs sense llibres. Els han comprat portàtils als nens.
No estic gaire cas de com funciona el tema exactament. Llegeixo que fan pagar 300€ a cada pare. Quins portàtils han comprat? Quan ha costat cadascun? Si un portàtil val 300/400€, què paga el govern?
Per una altra banda hi ha el debat de si els nens ja no aprendran a escriure. Doncs suposo que depèn de l’us que en faci el professor, per que no fer servir llibres no vol dir no fer servir llibretes, no?
Llavors hi ha els professors que es queixen que no hi ha continguts. Oh! Deu meu! Caldrà preparar les classes! Per què no serà que Internet no estigui farcits de continguts. Cal buscar-los i adaptar-los per ser utilitzats a classe. És molt còmode tenir un llibre on hi ha tot el que has d’explicar. Així també faig jo de professor. Només cal ser un bon policia per mantenir controlada la classe i anar seguint el contingut del llibre, no? Perdoneu la simplificació.
Per mi, el debat interessant és un altre. Un ordinador sense programes no serveix de res. Quins programes fan servir a classe? Potser aquests 300€ no són per pagar els ordinadors si no per pagar els programes. En comptes de contribuir amb els diners de tots a crear un bon fons de programes a disposició de tothom, probablement paguem a una empresa per què faci uns programes que, en canviar d’empresa caldrà començar a programar de nou. Més o menys com quan vam canviar del Windows3.1 al Windows98. Algú se’n recorda?
I encara un altre debat. Perdran les famílies el costum d’anar a la llibreria a comprar llibres? Tinc amics que, al llarg de la seva vida només han comprat els llibres de text del cole i, esporàdicament, alguna lectura obligatòria. No han tornat a trepitjar mai més una llibreria ni una biblioteca un cop acabats els estudis.
Els canvis són durs i plens d’incerteses. I un cop més els toca al sofert professorat encarar-lo. Amics bons professors: admiro la vostra tenacitat i paciència. Si us puc ajudar en alguna cosa, no dubteu a fer-m’ho saber. De moment, seguiré intentant no tenir cap filla/fill per evitar massificar les aules. 😀
mecatxis en blog 