Avui llegia sobre la creativitat i pensava que tinc el blog molt abandonat.
Reflexionant-hi una mica he pensat que és degut a la manca d’inspiració.
Reflexionant encara una volta més, i recordant una cosa que vaig llegir en una revista d’avió, he pensat que potser és per la pressa: tot ha de fer-se molt de pressa.
Has de viure molt de pressa, les coses passen molt ràpid i la informació flueix a una velocitat estratosfèrica. Massa ràpid tot plegat per poder reflexionar-hi.
La inspiració ve sovint de la reflexió. Com dirien els germans Dupond, «jo encara diria més»: ve de la contemplació.
Per poder pensar, per poder inspirar-se i reflexionar. Per poder donar voltes al cargol i veure la vida pel màxim de costats del prisma, fa falta temps.
La societat promou la productivitat i deixa de banda la creativitat. Les noves tecnologies prenen temps de joc als nens i als adults. Temps per jugar i per compartir. Temps per contemplar i imaginar.
No regalaré cap més Wii als meus nebots. Els regalaré caixes de colors, fulls i tisores. Llibres amb moltes imatges. Els vull regalar el meu temps per preguntar i respondre. Em voldran escoltar? O preferiran veure la televisió o jugar a l’ordinador?
Què farien els vostres fills?
PD: Als que heu tingut fills: Que els regalen els reis? Jocs per jugar sols o jocs per compartir? Passen més temps amb els avis que amb vosaltres? Busquem temps per contemplar-los i reflexionar amb ells.
mecatxis en blog 