Filed under: General
Títol: Informe Lugano 
Autor: Susan George
Resum: Aquest llibre no és una novela. És un informe fictici que un grup de poderosos encarrega a un equip d’experts, referent a quins poden ser els propers perills per la economia liberal i quines sol·lucions proposen.
L’informe, per ser creïble, resulta una mica complexe. Utilitza alguns tecnicismes econòmics que el fan una mica complicat de seguir. Malgrat tot, assoleix el seu objectiu de denunciar els poc interès que semblen teir els poderosos pels que no ho són.
Trobo a faltar contrapropostes. L’informe denuncia la superpoblació com un problema i proposa algunes maneres salvatges per reduir la població mundial, començant pels desafavorits. Tenim clar que és cada cop serà més complicat produir aliment bàsic suficient (en dona dades, suposo que correctes, al llibre). I doncs, que es pot fer? No només cal aturar el creixement demogràfic si no que cal iniciar un descens de la població. Algú te alguna idea? Llegiu-lo, a veure que se us acudeix.
Filed under: General
Jo necessito molt poquetes coses, però sobretot, necessito sentir-me estimat.
Les persones tenim l’estrany costum de pensar que allò que és bo per nosaltres és bo per la resta del món. Per això procuro no reprimir les mostres d’afecte espontànies.
Un dia, fa poc, vaig fer un petó a la galta a una amiga. No venia a compte de res, simplement em van venir ganes de fer-li. No tenia cap intenció libidinosa ni molt menys, però es va enfadar. 😮
Ens em trobat aquest cap de setmana amb tota la colla, i he fet petons a tothom. Però ella me’ls ha rebutjat. Li he fet petons altres vegades i ella me’ls ha fet a mi per motius tant simples com un retrobament. Per això em va sorprendre que ara els rebutgés.
Va demanar respecte pel seu espai vital i jo, a un amic, li respecto tot el que puc. I res més fàcil que respectar-li el seu espai vital al voltant de la galta 😀
Bromes a banda. Estic convençut que algun fenòmen ha dilatat aquest espai vital excloent-me’n. Si això fos cert, em portaria a un altre estrany tòpic del comportament humà. Quan estem de mal humor, tothom ja sap perquè. A mi em passa sovint, i a tu?
Filed under: General
Aturo el cotxe al mig del carrer, sense aturar el motor i baixo. M’acosto a la pèl-roja i li dono la rosa.
«Perdona. Mira, cada dia compro una flor i busco la que podria ser la noia més maca del món per donar-li. Avui t’he escollit a tu.»
La noia agafa la flor amb cara de sorpresa, però als pocs segons separa la seva mirada estupefacta dels meus ulls per mirar, aterrida per sobre de les meves espatlles.
Una veu masculina crida «FILL DE PUTA!» Noto un cop al clatell un dolor i una escalforeta mentre el terra s’acosta massa de presa a la meva cara.
Em desperto en un llit d’urgències d’un hospital amb un mal de cap terrible. Giro el cap molt lentament i veig la noia pèl-roja, amb la meva flor a la mà. La noia somriu (oh déu meu!) i s’acosta. Deixa la flor al meu costat i em fa un petó a la galta. Xiuxiueja «Em sap greu» molt aprop de la meva orella.
Sento la veu masculina que gemega «Ja podem marxar?» I veig el somriure marxar per la porta i agafar de la ma aquell noi de metre noranta. Si pogués tancar les orelles tant fort com els ulls no sentiria l’esclat del petó que es fan, que cau sobre mi com una llosa; molt més fort que el mastegot que separa la ficció de la realitat.
mecatxis en blog 