mecatxis en blog

L’altre dia vaig veure el reportatge “Propera parada Mart”. En una de les explicacions que donava en Tomàs Molina es veu com fan un cultiu d’un bacteri i com aquest explota tots els recursos del cultiu fins a exhaurir-los i, llavors, el bacteri mor per inanició.

En Molina exposava aquest cas per demostrar la necessitat que te la humanitat de viatjar a Mart, comparant el bacteri amb la humanitat.

Això em va dur a una reflexió que fa temps que em volta pel cap: L’home està destinat a la seva pròpia extinció.

D’aquesta reflexió aparentment lògica i que molta altra gent ha fet abans, en trec una segona: Els ecologistes, treballen per salvar el planeta? O per salvar la humanitat? O be confonen ambdós termes i no són capaços d’entendre aquest planeta sense la humanitat?

Segons llegeixo a The Long Foreground: Human Prehistory, l’Homo Sapiens Sapiens habita el planeta des de fa uns 130.000 anys. I l’Homo Erectus ho va fer fa uns 2 milions d’anys. Però la terra, en canvi, te una vida aproximada de 4,6 milers de milions d’anys segons Earth. És a dir que podríem parlar de 2,3 milers de milions de vegades el temps que ha passat des de l’aparició de l’Homo Erectus fins que vaig néixer jo, que ni tant sols tinc l’esquena recta.

En resum, amics ecologistes: Crec que no cal que patiu. El planeta continuarà existint després de la nostra (propera?) extinció i naixeran moltes més espècies noves de les que pugueu arribar salvar mai.

La natura, amics meus, és mooooolt sàvia. Molt mes que els empresaris de les grans petrolieres. Sap que només li cal tenir paciència.

Penso doncs que la recollida selectiva, l’estalvi energètic i el d’aigua estan destinats exclusivament a salvar la humanitat. El planeta se salvarà tot solet.