mecatxis en blog

Alguns de vosaltres, seguidors assidus, heu comentat que escric poc al blog. Fins i tot heu preguntat si el tenia abandonat.

No, amics. Senzillament hi dedico poc temps.

Llegeixo alguns blogs que escriuen tot el que  els passa durant el dia. Alguns escriuen cada setmana. A vegades el que llegeixo em sona a excusa per mantenir el blog actiu. Ja sabeu que jo no sóc d’aquests.

Intento que el meu blog parli de mi. Que el blog expressi allò que penso i que sento, en comptes d’allò que em passa. Expressar pensaments és molt difícil. Costa molt ser coherent i no contradir-se. Expressar els sentiments ratlla l’impossible. Ja és prou difícil aclarir-se un mateix, per anar mirant d’explicar-ho als altres. Explicar els sentiments no està de moda. Ningú ens ensenya a comunicar-los. El món que ens envolta no és pels sentimentals. És el món de les idees. On innovar és molt més important que ser un mateix. On tenir és més valuós que ser.

Vivim la voràgine del plaer immediat, de viure el present amb la temença del que pot passar en qualsevol moment, ignorant el que pot esdevenir l’any vinent. Ignorant el plaer que podem tenir ara amb el que posseïm i pensant en el plaer que ens donarà posseir allò que desitgem.

Uf! me n’estic anant per les branques amb coses absurdes. Música celestial de llibre d’auto-ajuda impossible d’aplicar. Tot per dir-vos que provaré rescabalar-me i ser una mica més freqüent als vostres benèvols ulls.

Ale! fins aviat! Espero que fins més aviat que altres vegades.