mecatxis en blog

Ja fa uns quants dies que no em connecto al facebook i tinc una mena de remordiment.

Quan vaig sentir la idea de formar xarxa, de pertànyer a una xarxa social, jo tenia la idea de ser un node. Un punt que permetia a altres punts enllaçar-se entre si formant una mena de xarxa.

Ara penso en una idea diferent. Un cop formes part de la xarxa, aquesta t’uneix fermament amb les seves cordes. No entres a la xarxa si no que en formes part, ets la xarxa. Sense tu la xarxa te un forat. Els nodes que contacten amb tu reclamen la teva presència.

Jo em sento de la generació del correu electrònic. Ja em va costar adaptar-me al SMS. Expressar un sentiment o donar un missatge amb poques paraules. El perill de ser mal interpretat si no es contextualitza, si no s’entra en el detall. Un cop superat l’entrebanc, sento parlar de twitter. 140 caràcters per estar permanentment informat i d’informar permanentment. Ets la xarxa i els altres nodes necessiten sentir el cable que els lliga a tu.

Jo sóc una persona que fa moltes coses a la vida. Nodes de la xarxa, companys digitals, no m’ho tingueu en compte, si us plau.