mecatxis en blog


Un món feliç
gener 9, 2009, 2:41 pm
Filed under: Llibres | Etiquetes:

Títol: Un món Feliç

Títol original: Brave new world

Autor: Aldous Huxley

Traductor: Ramon Folch i Camarassa

Editorial: Columna edicions

Resum: Imagina una societat on el que prima és la felicitat de l’individu per sobre de la seva llibertat

Abans de res, perdoneu l’abús de la viquipèdia en els enllaços. No he trobat enllaços a webs pròpies dels enllaçats. I per enllaçar a un web particular, tnat per tant a un de comunitari 😀

Respecte el llibre. Ostres. Cada vegada em sap més greu haver estudiat electricitat en comptes de fer una mica més de cultura general. Aquest és un dels llibres que et fan lleguir a Bup, oi? A mi em van fer llegir «Cinco horas con Mario» que de ben segur que li agradaba a la «senyo» pero que a uns nanos de 16 anys, ens va marcar la vida. I no gaire positivament, que diguem!

Un llibre entretingut que t’ajuda a reflexionar. Cert és, com diuen alguns, que els primers capítols, els que expliquen la part tècnica del procés de fertilització, embrionatge i educació dels individus per garantir la societat feliç, pot resultar feixuc. Aquí agraeixo la meva formació tècnica, que m’ha ajudat a fruir d’aquesta part. El final esfereidoramet apoteòsic.

Només em resta recomanar a la gent que s’ho pensi bé abans de demanar al any nou una mica de felicitat per a un mateix i pels altres, no sigui que ens passem de feliços i perdem la llibertat!

Anuncis


Disseccions
Novembre 30, 2008, 3:17 pm
Filed under: Llibres | Etiquetes: , ,

Títol: Disseccions Portada del llibre

Autor: Jordi de Manuel

Resum: Recull de contes o narracions curtes sobre la foscor de la conducta humana

A vegades, vaig a la biblioteca sense una idea preconcebuda. Passejo pels prestatges mirant portades, llegint lloms i sinopsis. Al final escullo un llibre i me l’enduc. Al contrari del que es pot imaginar és un procés curt, que am prou feines dura 5 o 10 minuts. Trio el llibre de manera impulsiva, gairebé compulsiva, sense tenir un perquè clar. A vegades l’encerto.

És el cas. Un llibre que m’ha deixa’t bocabadat. Fins al punt d’induir-me a escriure poesia (que potser ja heu llegit més avall), sense que aquesta tingui res a veure amb el llibre.

Si podeu llegiu-lo.



Jo, robot
Octubre 31, 2008, 1:54 pm
Filed under: Llibres | Etiquetes: , ,

Títol: Jo, robot

Títol original: I, Robot

Autor: Isaac Asimov

Traductor: Joaquim Martí i Antoni Ibarz

Editorial: pleniluni

Resum:Continuem amb les novel·les per adolescents. Em sembla que estic recuperant el temps perdut. 😀

El llibre explica cada capítol un problema que ha tingut l’equip de proves de robots de U.S. Robotics (el llibre existia abans que l’empresa de mòdems). Els problemes sempre són del cervell positrònic i estan lligats a les tres lleis de la robòtica. De fet, aquestes lleis les va inventar el mateix Assimov i han servit durant molts anys de base per discutir la ètica duins l’intel·ligència artificial.

A mi el llibre no m’ha desagradat. Està ben escrit i manté la coherència en els problemes. Situa l’home en un món on els robots fan tota la feina dura (la física i la intelectual) fins a l’extrem que els robots tenen consciència pròpia. Estan sempre lligats per unes lleis bàsiques que marquen totes les seves desicions. Hi ha a més un corent anti robots a la terra, que força al govern a mantenir el treball dels robots lluny dels centres habitats i fora de determinats sectors (perquè no es quedi la gent sense feina).

Un llibre interessant que es llegeix ràpid i enganxa.



Tòquio blues
Octubre 6, 2008, 6:07 pm
Filed under: Llibres | Etiquetes: , , , , ,

Títol: Tòqio blues. Norwegian wood

Títol original: Norwegian wood

Portada del llibre

Portada del llibre

Autor: Haruki Murakami

Traductor: Albert Nolla

Editorial: labutxaca

Resum: Una novel·la fàcil, molt apta per adolescents (encara que una mica llarga, si no estan acostumats a llegir: 428 pàgines)

Narra la història d’un adolescent japonés que estudia a Tòquio. Mira de superar la mort del seu millor amic per suïcidi (es veu que és molt comú a la societat japonesa) juntament amb la novia del difunt. Pel camí es troba personatges extravagants dels quals val la pena parlar i d’altres que amb prou feines esmenta a la novel·la. Com a extravagants, vull dir el company d’habitació obsessionat per l’ordre i la neteja, l’amic amb un coeficient de geni i un carisma que desborda fins i tot al director de la residència, i una amigueta que va més sortida que la cantonada de la taula.

El llibre és fàcil de seguir i crea una molt bona atmosfera. Destaca la neutralitat de Toru (el narrador) Si més no, a mi no ha aconseguit traspuar-me sentiments. Potser perque és massa descriptiu, i a un noi a qui li passen aquestes coses li hauria de costar explicar-les amb tanta claredat. Però potser és això mateix el que li dona el to melangiós que t’acompanya tota la novel·la.

Aneu amb compte si esteu depres o heu tingut un desnegany amorós! Us pot tocar la fibra! 🙂



Em dic vermell
Juliol 13, 2008, 3:48 pm
Filed under: Llibres | Etiquetes:

Títol: Em dic vermell

Títol original: My name is red (Benim adim kirmizi)

Autor: Orhan Pamuk

Traductor: Carles Miró

Editorial: Bromera

Resum: Novel·la policíaca ambientada a Istambul al segle XVI. Uns assassinats ens porten a la profunda reflexió sobre el fet de mantenir els costums ancestrals o experimentar amb les noves tendències provinents de l’exterior. En Negre haurà d’investigar quin dels il·lustradors és l’assassí per conquerir l’amor de la seva estimada.

Tinc el constum, abans de llegir un llibre, de mirar quants capítols te, i com es diuen, a banda de llegir la contraportada, la biografia de l’autor, la introducció, els agraïments, etcètera. I em va sobtar que hi haguessin molts capítols amb el nom repetit. Vaig començar a llegir-lo, i fins al tercer capítol no em vaig adonar que el nom del capítol feia referència a l’individu que narrava, en primera persona, el capítol en qüestió. Així, el llibre et va portant per la història d’un punt de vista a un altre, sense perdre’n el fil ni la cronologia.

La història policíaca perd interès ràpidament, i l’agradable sorpresa del que per mi ha estat una nova manera d’escriure, d’una literatura històrica diferent a la del cristianisme, una manera diferent d’entendre la vida, els valors, la família, el passat i el futur. Experimentar les dues cultures ha donat possiblement a Pamuk una arma contundent, una manera peculiar d’escriure que el fa diferent, com les pintures que mesclen l’estil dels francs i els otomans que protagonitzen la novel·la.



L’arbre de la memòria
Abril 14, 2008, 6:34 pm
Filed under: Llibres | Etiquetes: ,

Títol: L’arbre de la memòria

Autor: Joan Agut
Editorial: Proa

Resum:El llibre explica les dues possibles històries d’un jove poeta que ha de prendre la decisió de deixar la Barcelona dels anys 50 per anar-se’n a Berlin amb una beca per escriure una opera. A la primera part del llibre, el noi torna d’alemanya ja jubilat, després de 40 anys. A la segona el noi rebutja la beca i es queda a Barcelona.

Un relat melancòlic que dona la raó a la meva teoria que qualsevol decisió és, per definició, un error. L’error de deixar enrere totes les altres possibilitats.

La lectura és amena i sense alts i baixos. Els personatges de la primera part reapareixen a la segona, com si el destí de les persones estigués entrellaçat. Val la pena deixar-se agombolar per la narrativa ben tramada de Joan Agut.

No us confongueu amb l’espectacle que Comediants va presentar al Forum del 2004



Si cal matar, matem
Març 20, 2008, 4:25 pm
Filed under: Llibres

Títol: Si cal matar, matem si cal matar, matem

Autor: Andreu Martín, Jaume Ribera
Editorial: Columna

Resum: Al detectiu esquius li encarreguen dos casos a la vegada: la protecció d’una dona maltractada pel fill d’un mafiós barceloní i la investigació d’una extorsió a una «femme fatale» en un poble al peu de les pistes d’esquí. Ben aviat surten els morts (no gaires) i els maltractes cap al detectiu per part de la dona maltractada. Sexe, ecologisme, pallisses, moltes cites cinematogràfiques, col·leccionistes de calcetes usades,.. Els dos casos s’entortolliguen sense barrejar-se (gaire) i, l’assassí és…

Com ja heu endevinat és una hilarant història policíaca. Una bona estona, una lectura ràpida i lleugera. L’entramat ben lligat. Un llibre que val la pena recomanar a la gent que li costa llegir.

Per cert! És el llibre que li vaig regalar a la Nunu l’any passat per Sant Jordi. Espero que l’hagis llegit abans que jo! Deixa’m el teu comentari, porfa.