Fa dies una amiga meva em va demanar que li expliques una mica de que anava això del programari lliure.
Em va costar una mica, pq no està molt ficada en el mon del programari i no ho entenia massa. Al final li va quedar més o menys clar, però caldrà anar insistint.
Aquest cap de setmana he estat a FOSDEM i he rebut algunes idees noves.
Els programes han passat de ser eines de treball a bens de consum. Avui en dia encara costa molt comprar un ordinador (gairebé tothom en te si més no un a casa i un altre a la feina) que no tingui un sistema operatiu privatiu pre-instalat (Windows, MAC o alguna altra cosa). No ens n’adonem, però això està posant un fabricant de programari en una clara situació de monopoli. Un dels ponents va comentar que l’any 89 Internet Explorer dominava el 98% del mercat de navegadors WEB. Aquí podeu seguir algunes estadístiques. Si no podem saber que fa aquest i com ho fa, no es pot garantir que les dades que enviem per la xarxa (targes de crèdit i d’altres) siguin segures. Encara que el fabricant digui que són segurs, que passa si un dels seus programadors principals està involucrat en una xarxa d’extorsionadors? I si un ex-empleat amb coneixements suficients decideix venjar-se de la seva empresa, perjudicant als usuaris dels seus programes?
Els ordinadors (i la xarxa) formen ja part de la nostra vida diària. Fins al punt que governen amplis sectors de la nostra vida, i prenen decisions que afectaran directament al nostre futur. Ja se que sembla ciència ficció, però quants de vosaltres treballeu amb ordinador? Quants de vosaltres sabríeu (o podríeu) desenvolupar la vostra feina sense l’ajut directe d’un ordinador?
Aquí és quan entra en joc un dels factors considerats més importants pels experts informàtics (els hackers de veritat, no els que porten el manteniment informàtic de la nostra feina): la seguretat. Estem segurs que el programa que utilitzem fa només allò pel que ha estat comprat? Estem segurs que allò que fa ho fa ben fet? Les comptabilitats d’estats i governs, d’empreses i famílies. Els nostres crèdits i comptes corrents i els del Fons Monetari Internacional estan gestionats per ordinadors. Segur que saben comptar be? Molts experts prenen decisions en funció NOMÉS dels resultats dels anàlisis de programes informàtics. No s’equivoquen mai?
La influència de la informàtica al mon és cada vegada més gran i, per tant, la seguretat en aquest àmbit hauria de prendre cada cop més protagonisme. I, quan parlo de seguretat, parlo de virus informàtics? NO! Parlo dels programes, del que fan i de l’us que en fem.
Pràcticament tots vosaltres (i jo) tenim una adreça d’internet (com a mínim), un compte facebook (o qualsevol altra xarxa social), un blog, un àlbum de fotos,… Totes aquestes coses parlen de nosaltres a la web. I a qui li diuen? Aquí entra la importància del programari obert.
El programari obert és aquell que permet analitzar el seu codi. La principal avantatge que li veig és que podem «auditar» el seu funcionament per comprovar que no executa ni permet executar codi maliciós (programes espies o altres). Tenint en compte que l’estat disposa d’una pila de dades personals de tots nosaltres (des de les malalties que tenim fins als sous que cobrem , passant pel nostre currículum escolar i professional) Hauríem de poder assegurar que totes les dades que processen i circulen estan segures. Això només es pot fer analitzant el codi font i certificant-lo com a lliure d’errades perilloses.
I com se si un programa és obert? Doncs demanant-ho. No tot el programari obert és gratuït ni tot el programari gratuït és obert. Demaneu-ho al propi venedor, distribuïdor o a la pàgina on el voleu descarregar (no descarregueu res en una pàgina on no hi ha una adreça de contacte, com no compraríeu en una botiga on no sabeu on s’ha d’anar a reclamar en cas que tingueu algun problema amb el producte). En qualsevol cas, digueu-m’ho i ho investigaré.
Potser, si podem entendre una mica la importància del programari obert, estarem una mica més aprop d’entendre la filosofia del programari lliure.
PD: Espero ens els propers dies poder afegir uns quants enllaços a aquest text.
mecatxis en blog 