Filed under: General
Ja va dir Einstein que la estupidesa humana és infinita.
I jo, és clar sóc també un estúpid.
Les persones som especialment hàbils en determinades coses, cadascú les seves. Jo reconec que tinc certes habilitats que trobo a faltar en altres persones (i que altres superen amb escreix) però destaco sobretot la meva estupidesa. Una estupidesa que difícilment pot ser superada: la meva estupidesa per a les relacions sentimentals.
Si be és cert que ja fa anys que la vida es va cuidar d’endurir-me el cor fins convertir-lo en pedra, i que la meva infància no em va permetre aprendre a estimar (us asseguro que no en sé), el que més dificulta aquest tipus de relacions és la sinceritat.
Ja ho llegiu be, ja. Ser sincer sembla ser contraproduent a l’hora d’iniciar una relació sentimental. Fins al punt de fer-me pensar que a les dones els encanta que les enganyin (si em provoqueu ampliaré aquesta dissertació :D). Ser massa sincer, expressar amb excessiva simplicitat el meu desig, la precipitació a l’hora de manifestar els propis sentiments m’ha portat sempre, un cop darrere l’altre, al desastre més absolut en aquest tipus de situacions.
El resultat ha estat que tinc la sensació que les meves amigues, principals víctimes dels embats de la meva assedegada passió, em tenen per un pesat pervertit, com una mosca collonera que no cal veure gaire sovint. Excepte algunes, molt poques, que resisteixen impassibles com la roca davant la marea.
Tant a les unes com a les altres, moltes gràcies per la vostra paciència. Em temo que he desistit de corregir-me i m’haureu de continuar aguantant! :s
Filed under: General
La presentació de la traducció feta per Catux del Pydance a la Universitat Catalana d’Estiu ha donat lloc a diverses entrevistes. Us deixo aquí
mecatxis en blog 