Filed under: General
L’altre dia, escoltant la radio, parlaven de l’esgotadora pluja de bombes i cohets de l’orient proper. Segur esteu tant sobre-desinformats com jo.
Doncs be. En el transcurs d’aquesta conversa algú contertulià va treure el tema filosòfic de la guerra justa, com si tothom ja sàpigués del que s’estava parlant. A mi em va deixar estorat, ja que no he pogut estudiar mai filosofia (suposo que com la majoria de la població d’aquest país) i, després de donar-hi unes quantes voltes, ho vaig investigar
Sembla ser que la doctrina de Jesus, que diu coses com ara:
– Estimaràs al teu enemic
– Perdonaràs als que t’han ofés
– Pregaràs pels que t’injurien
i moltes d’altres com la de parar l’altra galta van «una mica» en contra de fer la guerra. Així, la religió va prohibir als creients dallistar-se a l’exercit basant-se en totes aquetes premises.
Però, ah! A l’edat mitja els islamistes van començar a estendre’s i va colonitzar alguns països històricament cristians, i no precisament per les vies comercials, que diguem. Aquí apareixen els famosos «Creuats». Apareix la doctrina escolàstica (Sant Tomàs d’Aquino), que ja permet coses com ara:
«”L’acció de defendre’s pot provocar un doble efecte: la conservació de la pròpia vida i la mort de l’agressor… només la primera és desitjada; la segona no.»
«Si per defensar-se s’empra una violència superior a la necessària, es tractaria d’una acció il·licita. Però si es rebutja la violència de manera mesurada, l’acció seria lícita… i no faria falta per a la salvació que s’ometés aqust acte de protecció mesurada amb l’objectiu d’evitar matar a l’altre, perquè és més gran la obligació de vetllar per la vida pròpia que per la de l’altre»
La defensa, a més, havia de tenir possibilitats de reeixir. Altrament calia rendir-se per evitar un vessament de sang inútil.
Molt més tard, la religió va permetre la guerra de càstig contra qui esdevenia culpable. Francisco de Victoria creava el dret internacional.
I encara després, Hug de Groot (1583-1645) va legaltitzar els termes per tal que deixessin de ser religiosos i va dir que de la guerra justa s’havien d’excloure la mort dels rehens, l’execució dels presoners (si no era que estava en perill la vida del vençedor) la destrució massiva de bens materials dels vençuts i la aniquilació de la llibertat d’aquests, especialemtn en el terreny religiós.
A partir d’aquí, sembla que tot ha quedat en un recull de bones intencions. La tecnificació de les armes durant els segles 19 i 20 portaven la guerra a la població civil.Els tancs, les ametralladores, els canons, els bombarders, els missils,… sovint no poden evitar afectar a la població civil. Sovint tampoc ho preten.
Diuen que a la primera guerra mundial, els civils morts representaven el 10%. Al Vietnam ja es va comptabilitzar fins al 80% de civils entre les víctimes.
El cristianisme no existeix, o està molt deformat. La pressió demogràfica i de consum empeny la humanitat a la conquesta de territori i de recursos ignorant ètiques i religions.
En la guerra, com en l’amor, tot s’hi val.
la doctrina de la guerra justa
Guerra justa, guerra de agresión y derecho internacional humanitario
Les tradicions filosòfiques bàsiques sobre la guerra justa
Guerra Justa i la Guerra Santa
Filed under: General
Entenc prou be els avantatges de la TDT. Més canals, més qualitat i tot aixó. No us poso cap enllaç perque la web està pleníssima d’informació positiva sobre la TDT. Però hi ha informació en contra de la TDT?
Jo tinc posat un descodificador, i no se si és per que el vaig comprar dels més baratets o que, però es veu fatal. Potser és veu amb més definició, però de tant en tant «s’ensopega» la imatge o el so o les dues coses. En definitiva, «l’experiència» del telespectador és menys satisfactòria.
I un altra cosa que m’inquieta és «l’apagada analògica». Si ara estan emeten per analògic i per digital sense problemes, perquè han de treure tant de pressa les emissions analògiques? A mi, pel que hi fan, ja m’està be la qualitat que te ara. Podria entendre, per exemple que no poguessis comprar televisors nous amb sintonitzador analògic, però que «t’obliguin» a adaptar-te em sona a tongo.
Potser sóc un mal pensat, però jo hi veig un cosí que ven sintonitzadors o que es dedica a «antenitzar» o alguna cosa d’aquestes. Perquè és clar. Si tu vols veure la televisió a casa amb més definició, això obliga a les productores de programes a enregistrar amb més definició, és a dir, a renovar tots els equips. Des de les càmeres fins als equips de difussió del senyal.
Algú sap alguna raó tècnica o econòmica per l’apagada analògica?
Títol: Un món Feliç
Títol original: Brave new world
Autor: Aldous Huxley
Traductor: Ramon Folch i Camarassa
Editorial: Columna edicions
Resum: Imagina una societat on el que prima és la felicitat de l’individu per sobre de la seva llibertat
Abans de res, perdoneu l’abús de la viquipèdia en els enllaços. No he trobat enllaços a webs pròpies dels enllaçats. I per enllaçar a un web particular, tnat per tant a un de comunitari 😀
Respecte el llibre. Ostres. Cada vegada em sap més greu haver estudiat electricitat en comptes de fer una mica més de cultura general. Aquest és un dels llibres que et fan lleguir a Bup, oi? A mi em van fer llegir «Cinco horas con Mario» que de ben segur que li agradaba a la «senyo» pero que a uns nanos de 16 anys, ens va marcar la vida. I no gaire positivament, que diguem!
Un llibre entretingut que t’ajuda a reflexionar. Cert és, com diuen alguns, que els primers capítols, els que expliquen la part tècnica del procés de fertilització, embrionatge i educació dels individus per garantir la societat feliç, pot resultar feixuc. Aquí agraeixo la meva formació tècnica, que m’ha ajudat a fruir d’aquesta part. El final esfereidoramet apoteòsic.
Només em resta recomanar a la gent que s’ho pensi bé abans de demanar al any nou una mica de felicitat per a un mateix i pels altres, no sigui que ens passem de feliços i perdem la llibertat!
Filed under: Programari Lliure
Estava mirant de gravar un CD de música amb música lliure baixada d’internet, peró el K3B em demana que els fitxers siguin wav. Així que m’he posat a buscar algun programet que convertis els mp3 a wav. I he trobat el mpg123, però aquest programa les va fent una a una i era una feinada de por! així que he seguit buscant i he trobat un petit script.
Si, ja sé que no és un programa en entorn gràfic, però és és una bona excusa per fer el vostre primer script.
Obrim un editor de text (com ara el gedit o el kedit) i hi posem:
#!/bin/bash
for i in *.mp3
do
x=`echo ${i} | sed -e 's/mp3/wav/'`
mpg123 -v -w "${x}" "${i}"
done
El guardem amb un nom com ara mp3-a-wav.sh
Aquest programa busca tots els programes acabats en mp3 i els converteix a wav conservant-ne el mateix nom.
Per poder executar el fitxer, fem clic dret sobre ells i, al menú desplegable seleccionem «Propietats» i anem a la pestanya «Permisos». Allà activem la opció «És executable».
Per acabar, cliquem a «be»
Només ens queda executar el programa per convertir les cançons
Obrim una consola i fem servir la instrucció «cd» per anar al directori on tenim el programet i les cançons. per exemple:
angel@debian:~$ cd blog/musica
I l’executem
./mp3-a-wav.sh
Anirem veiem com es van convertint i, quant acabi, ja tindrem els fitxers convertits!
Filed under: General
Anava a fer un petit post sobre la gent que no es troba còmoda amb el nadal, però buscant una mica, he trobat que el Xavier Delgado se m’ha avançat
Gràcies, Xavier. És exàctament el que volia escriure!
Semblarà estrany que una persona habitualment depressiva com jo parli en aquests termes, però suposo que tots podem tenir dies bons, no?
Mireu nois, el nadal és una enganyifa. Això ja ho sabem tots. Jesús no devia néixer al segle zero i en tot cas, segur que no ho va fer el 25 de desembre. Per que jo em pregunto, si Jesús neix el 25, perquè l’any no comença fins al dia 1? Que compten quan el van inscriure al registre?
A banda d’aquestes bajanades, no ser cristià porta a molts embolics i manca d’entusiasme en vers aquestes festes. Jo ja fa anys que no compro gaire be res. Ni tants sols pels meus nebots (pensareu que sóc un garrepa i amb raó. Però penso que els nens estan sobre-regalats). Si, a tots ens fa il·lusió rebre regals, però ho podem allargar per tot l’any i serem feliços més estones, no?
En definitiva, el que volia dir és que sempre és bo festejar. Feu festa sempre que pugueu! Jo faig servir la pastilla del voluntarisme. Fer coses. Mantenir-se ocupat lluny de la televisió, els anuncis, les botigues, les llums del carrer i regalar, com sempre, la meva persona, el meu temps (que és tant d’or com el de qualsevol altre). Fer amics és el millor regal del món, no? I quan es fan més amics és quan es treballa en harmonia per un mateix objectiu (encara que només sigui fer els pastorets)
I si a sobre algú et diu que t’estima… (encara que sigui mentida).
mecatxis en blog 