mecatxis en blog

El debat fa dies (anys) que es desenvolupa a la xarxa i fora de la xarxa. Aquesta entrada la impulsa l’article de Javier Bardem a el País. I això que la proposta del senyor Bardem és incontestable. Tothom té dret a fer el que vulgui amb les seves creacions. Si algú fa una pel·lícula i no vol que ningú la vegi sense el seu permís (o sense pagar) en té tot el dret i ha de ser respectat, al meu entendre. El que no he acabat d’entendre de l’article és si amb el producte de mala qualitat que substituïa al de bona qualitat es referia a certes productores enfront d’altres. No se. No ho acabo de veure clar.

Jo plantejo una cosa diferent. Per mi un artista intenta expressar alguna cosa. El seu instint hauria de ser de fer conèixer el seu missatge al màxim de gent possible. Quan prioritza cobrar pel seu art es converteix en un comerciant, un fabricant que aplica unes tècniques per crear un producte. Ha d’adaptar el seu producte als requeriments del mercat o crear un mercat nou pel seu producte. El seu objectiu és doncs el mercat, no el missatge.

Els artistes/comercials són una mica de cada. Però difícilment al 50%. N’hi ha alguns que són més artistes que comercials i altres que són més comercials que artistes.

De tota manera no volia plantejar el tema per aquí. La pregunta que us volia fer és: Què hagués passat si la Coca-Cola hagués «patentat» el seu pare nadal? La gent pagaria 1€ per disfressar-se de pare nadal? O per penjar un pare nadal al balcó? El pare nadal seria escanyolit, calb i vestiria de blau? O tindríem un nadal sense pare nadal?

A vegades donar una idea al domini públic pot canviar el món. Prefereixes intentar que et canvii el teu compte corrent?