mecatxis en blog


La Laura estima en Ben
febrer 22, 2010, 8:01 pm
Filed under: General

La Laura és una nena de 7 anys. A la Laura li agrada molt llegir. A casa te 5 llibres que ja ha llegit una pila de vegades, però sempre que pot aprofita per llegir alguna cosa. Un diari gratuït (tot i que no entén gran cosa), els anuncis del supermercat («compri’n 3 i endugui-se’n 2!». O era a l’inrevés?),… llegeix tot el que troba. Els seus pares tenen molt poquets llibres a casa. N’ha intentat llegir algun, però no ha entès gaires paraules. Als seus pares no els agrada llegir i no li fan gaire cas quan els pregunta aquestes paraules.

La senyoreta, però els havia dit que avui anirien a la biblioteca. La Laura ha sentit a parlar de la biblioteca a alguna amiga, però no te gaire clar el que és. Per això no està gaire nerviosa quan caminen en fila pels carrer. Altres cops han anat al parc, a fer el dijous llarder, al teatre i a altres llocs amb la classe i sempre s’ho passa molt be.

Abans d’entrar a la biblioteca la senyoreta els recorda que no es pot jugar, ni córrer, ni fer soroll a dintre. Quan entren queda al·lucinada. Sent que la professora diu que la bibliotecària es diu Carme mentre mira hipnotitzada al seu voltant. Hi ha llibres per tot arreu. Mobles de prestatges que arriben gairebé fins al sostre plens de llibres! Hi ha llibres gruixuts i llibres prims. Llibres de color verd, blau, marró, llibres amb tapes grans i llibres amb tapes primes. Fins i tot llibres amb tapes de pell!

Està tant encantada mirant els llibres que no fa gaire cas a les explicacions de la senyoreta. Ni tampoc al que diu després la bibliotecària. Es desperta amb el rebombori que fan els seus companys que desfan la rotllana i van cap als prestatges i agafen els llibres. Ella s’ho mira allà dreta no sap que li passa, però no pot moure ni un múscul. La senyoreta li diu a l’orella «Laura, que no vols llegir tu?» Clar que vol llegir! Nota com els peus se li desenganxen per fi del terra i la senyoreta l’acompanya cap a un prestatge on els altres nens també han agafat llibres. Es queda allà dreta mirant els noms dels llibres i al final es decideix «En Ben estima l’Anna». La tapa de davant és marró i te la fotografia d’una nena pel-roja. La tapa de darrere és verda. S’asseu a la taula i obre el llibre. Te la lletra més petita que els llibres que te a casa i és el llibre més gruixut que ha llegit mai. Però comença a llegir. Quan encara no ha llegit la tercera pàgina la senyoreta els crida. És l’hora de marxar i la Carme els demana que deixin els llibres en un carret. Però si deixa el llibre al carret, com podrà tornar-lo a trobar? El llibre es perdrà entre tota aquella pila de llibres i no el tornarà a trobar!

La Laura decideix tornar ella mateixa el llibre al prestatge sense que la vegin, però quan és apunt de deixar-lo on l’havia trobat (al costat de dos llibres vermells) pensa «I si l’agafa algú altre i el deixa al carret?» Així que decideix amagar el llibre a darrere dels altres llibres, ben amagat. «Aquí no el trobaran».

—-< CONTINUARÀ >—

Anuncis

6 comentaris so far
Deixa un comentari

—-—

Vaja….

De moment diria que la nena és adorable…si no fos pq sóc bibliotecària! (amagar i desordenar llibres…BRRRR !) Però que algú li faci una visita escolar com déu mana i li expliqui que el llibre el podrà trobar sempre que vulgui! (i que algú no l’amagui, clar..)

M’agraden les històries que passen en una biblioteca 😀

Comentari per Anna

Vaja! me n’alegro que amb les poques coses que sabem de la Laura ja t’hagi provocat algun sentiment!

I recorda que – a vegades – le fi justifica les causes. I una bona lectura ho perdona gairebé tot!

Comentari per mecatxis

Les biblioteques així com les llibreries estan plenes de tresors…
Em perdó de l’Anna,qui és que no ha amagat un llibre a la biblioteca per què no l’agafin i el pugui tornar a trobar l’endemà?^-^.

Comentari per maria

Vaig aprendre molt

Comentari per Agilmedgecomi-online

Un carnet de la biblioteca per aquesta criatura perquè es pugui endur el llibre a casa, si-us-plau… Quan trobes un llibre q t’encandila, el vols continuar llegint… Espero la 2ª part del conte amb ànsia, Àngel!

Comentari per Maite

[…] WordPress.com En Ben Estima l’Anna març 6, 2010, 7:37 pm Classificat com a: General —-< CONTINUA>— […]

Retroping per En Ben Estima l’Anna « mecatxis en blog




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: