mecatxis en blog


El mite de la caverna
febrer 8, 2014, 5:37 pm
Filed under: General | Etiquetes: ,

S’acosten esporuguits i treuen el cap. Senten el vent fresc a la cara (i si fa massa fred?). Una gota d’aigua els esquitxa el nas (i si ens mullem?). Miren enlaire i el sol els escalfa la cara (i si ens cremem?).

Donen mitja volta i tornen a l’escalfor del seu refugi, senser haver vist ni els arbres ni el rierol; ni el prat ni els esquirols; ni els estels.

Però algú que encara gateja ha sortit i
ja ningú l’anirà a buscar. I s’asseu a la frescor del vent i a l’escalfor del sol. Ja ningú li canviarà els bolquers. Ja ningú li peixerà el menjar.

Ja no estarà mai més sol, per que s’ha trobat a si mateix.

Anuncis


Rosa
gener 1, 2014, 3:37 pm
Filed under: General

Amb un aleteig alegre un ocell es posa sobre una branca.

Sota el pes de l’ocell, la branca es gronxa i una gota d’aigua de l’últim ruixat se’n desprèn.

La gota cau sobre un bri d’herba i una formiga espavilada s’hi enfila per beure’n.

L’ocell baixa rabent i agafa la formiga amb el bec. Amb les potes frega l’herba i fa saltar la gota d’aigua, que cau a terra.

La gota s’escola entre les pedres i els granets de terra, i es va ajuntant amb altres gotes.

Juntes brollen per una font per anar a cantar, ballar i fer sarau en un rierol que s’aboca en un petit estany a qui els quatre arbres que proven d’encerclar-lo per un costat no gosen fer ombra.

Amb una divertida giragonsa l’ocell es capbussa a l’estany i es banya en aquella aigua, esquitxant al seu voltant, i en beu unes gotes. Després s’aclofa al sol per eixugar-se.

La Rosa ha volat sobre les nostres vides com aquest ocell, i ha anat fent caure per tot arreu petites gotes.

Avui tots nosaltres hem omplert aquest estany amb les nostres gotes.

Mama: banya’t en el nostre amor i beu-te, si la vols, aquesta gota.



Drons no? I la resta sí?
Octubre 31, 2013, 7:04 pm
Filed under: Política | Etiquetes: , ,

Ja fa uns dies que vaig escoltar per la ràdio que el comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides s’havia queixat peque l’ús de drons (avions no tripulats) podria ser potencialment il·legal (el text aquí)

De poc no em pixo de riure! Com si qualsevol de les coses que passen en una guerra pogués ser legal (en el sentit de just per la població) i positiu pels drets humans!

Per començar, les tropes comandades pels Estats Units, que teòricament van a fer la guerra pel bé de la humanitat, haurien de demanar permís a les Nacions Unides abans d’intervenir, crec jo. Posteriorment, hauria de posar el seu exercit al servei d’aquest organisme i no complir ordres directes de Washington.

Per acabar, els americans (els que participen a la guerra i els que no) haurien d’acatar les resolucions que es prenguessin en aquest organisme internacional i posar-se sota la jurisprudència del tribunal de la Haya (i deixar jutjar allà els generals, soldats, etc que no complissin els dictats de les N.U.)

En definitiva i com diuen alguns partits polítics, hauríem de eliminar els organismes governamentals sense competències, com ara l’Estat Major dels Estats Units…

Ai! Si les Nacions Unides no governen res!

Amics meus… Deixem de fer el ridícul si us plau. Si s’ha d’il·legalitzar alguna arma, il·legalitzem-les totes.



Contemplació o productivitat?
Agost 14, 2013, 11:27 am
Filed under: General | Etiquetes: , ,

Imatge

Avui llegia sobre la creativitat i pensava que tinc el blog molt abandonat.

Reflexionant-hi una mica he pensat que és degut a la manca d’inspiració.

Reflexionant encara una volta més, i recordant una cosa que vaig llegir en una revista d’avió, he pensat que potser és per la pressa: tot ha de fer-se molt de pressa.

Has de viure molt de pressa, les coses passen molt ràpid i la informació flueix a una velocitat estratosfèrica. Massa ràpid tot plegat per poder reflexionar-hi.

La inspiració ve sovint de la reflexió. Com dirien els germans Dupond, «jo encara diria més»: ve de la contemplació.

Per poder pensar, per poder inspirar-se i reflexionar. Per poder donar voltes al cargol i veure la vida pel màxim de costats del prisma, fa falta temps.

La societat promou la productivitat i deixa de banda la creativitat. Les noves tecnologies prenen temps de joc als nens i als adults. Temps per jugar i per compartir. Temps per contemplar i imaginar.

No regalaré cap més Wii als meus nebots. Els regalaré caixes de colors, fulls i tisores. Llibres amb moltes imatges. Els vull regalar el meu temps per preguntar i respondre. Em voldran escoltar? O preferiran veure la televisió o jugar a l’ordinador?

 Què farien els vostres fills?

PD: Als que heu tingut fills: Que els regalen els reis? Jocs per jugar sols o jocs per compartir? Passen més temps amb els avis que amb vosaltres? Busquem temps per contemplar-los i reflexionar amb ells.



Feina pels desnonats. Amb el vostre permís
Juliol 24, 2013, 10:25 am
Filed under: General

Escolto per la ràdio que han desallotjat un immoble ocupat a barcelona. Unes 200 persones es queden sense on caure morts.L’ajuntament els garanteix menjar i aixopluc mentre els busca una feina, tinguin o no tinguin papers.Permeteu-me doncs que us pregunti: Si l’ajuntament pot trobar feina per aquestes 200 persones, perquè no ho ha fet abans? Que tenen aquestes 200 persones que no tinguin els centenars de milers que avui no en tenen a catalunya i que fan equilibris (alguns a la corda fluixa) per arribar a final de més?Des del meu punt de vista, la única manera que te l’ajuntament d’oferir feina a aquestes persones, és contractar-los ell mateix. Un cop tinguin el primer contracte, sortiran d’aquest extrany pla d’excepcionalitat. Un contracte de 10 dies per recollir la brossa de la platja o de la festa major de gràcia podria ser suficient?

No entenc gaire com funciona



Corrupció
gener 28, 2013, 6:48 pm
Filed under: General | Etiquetes: ,

A mi no em sorprén la corrupció política.
Tinc la sensació que cadascú de nosaltres som corruptes dins les nostres possibilitats. De manera inpensada, fem servir el nostre marge de poder i d’influència per l’enriquiment personal o del nostre entorn més proper.
Si ets dependent, fas un descompte especial als teus amics. Si treballes en una cafeteria, els fas un café gràtis de tant en tant. Robes material d’oficina del despatx? Treballes a l’empresa del teu pare?
Una mica és per això que lamento la descàrrega il.legal de música (per exemple). Si t’agrada un grup, una banda, un cantant, que menys que pagar, no per la música que fan, si no per que puguin seguir fent música.
I si no, no ens posem les mans al cap si el ministre té diner negre desat a Suissa. Nosaltres també ho fariem, si poguessim.



herba
Octubre 28, 2012, 4:04 pm
Filed under: General | Etiquetes: , ,

Sento cruixir l’herba seca sota les meves peülles a cada pas. No miro endarrere, no m’interessa. Ja se el que hi ha.

Miro endavant i només veig una extensió infinita d’herba seca. M’aturo un moment. Aquest roc em permet treure’m les pedretes que se m’han enganxat a les ferradures acoto el musell per acariciar el seu i, després regirar l’herba buscant brots verds. Sempre n’hi han. És dels brots verds que surt l’herba seca.
És com com la dita que diu que «els arbres no et deixen veure el bosc». Si mires endavant només veus herba seca, però si t’atures una mica i regires, sempre trobes algun brot.

Alço el cap altre cop mentre sacsejo l’empolsinada crinera i remeno la cua com si hi hagués alguna mosca per espantar. Miro endavant i renillo. Torno a acaronar-la amb el musell i tornem a emprendre el camí amb un trot lleuger, més per diversió que per pressa.

Només es veu herba seca i cal aturar-se de tant en tant. No tenim gaire clar on anem. Ni tant sols si hi ha algun lloc on anar. Però els optimistes som així: Aixequem el cap, remenem la cua i mirem el no res amb menyspreu, amb estoïcisme. No hi haurà victòries, només un bon combat.