mecatxis en blog


REDACCIÓ
Agost 21, 2021, 5:19 pm
Filed under: General

Adaptació sobre el conte de:
Quim Monzó: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Quaderns Crema.

Aula de classe de primària. Un mestre amb la seva taula i una pissarra amb la data escrita a dalt a la dreta.

MESTRE: Avui llegirem les redaccions sobre què vau fer diumenge. Balcells, vols començar tu? Va, agafa la redacció i vine aquí davant a llegir-la amb veu alta.

El nen, un actor adult, surt del públic i puja a l’escenari amb un paper a les mans.

GREGORI: Què vaig fer diumenge. Diumenge va ser un dia que va fer molt de sol, i vaig anar a passejar amb el papà i la mamà. La mamà duia un vestit beix, amb una “rebeca” de color blanc os, i el papà un pul·lòver blau RAF i uns pantalons grisos i una camisa blanca, oberta. Jo duia un jersei de coll tancat, blau com el pul·lòver del papà, però més clar, i una jaqueta marró, i uns pantalons també marrons, una mica més clars que la jaqueta, i unes wambes vermelles. La mamà duia unes sabates clares i el papà unes de negres. Vam passejar al matí, i vam anar a esmorzar a les Balmoral. Vam esmorzar un suís i una ensaïmada farcida, a mig matí, i jo vaig demanar croissants. Després vam veure les flors, i n’hi havia de roges i grogues i blanques i roses…

Entra el PAPÀ i agafa Gregori de la mà.

GREGORI: Mira papà! Fins i tot n’hi ha de blaves!

PAPÀ: (Rondinaire) Són tenyides.

GREGORI: … i herbes verdes, i violetes, i ocells grossos i petits, i el papà va comprar el diari en un quiosc. També vam mirar aparadors.

Entra la MAMÀ i s’entreté mirant un aparador.

PAPÀ: Afanya’t, mamà.

Seuen en un banc i el PAPÀ comença a llegir el diari.

GREGORI: I després vam asseure’ns en un banc verd, en una plaça, i hi havia una senyora gran, amb els cabells blancs i les galtes molt vermelles, com tomàquets, que donava veces als coloms, i em recordava la iaia.

GREGORI: Al papà. Puc mirar els dibuixos?

El papà dona un full del diari al nen

PAPÀ: No el facis malbé.

Passats uns segons, s’aixequen del banc.

MAMÀ: Ja n’estic tipa. Sempre llegint el diari i ja n’estic més que tipa: a casa, esmorzant, dinant, al carrer, caminant o en un bar, o quan passegem

El papà s’asseu a la butaca sense dir res i continua llegint el diari.

MAMÀ: Ets un poca-pena i un mitja merda!

A la mamà li sap greu haver dit això davant del nen, li fa un petó i surt cap a la cuina.

PAPÀ, sense aixecar els ulls del diari: No li’n facis cas.

Tots tres seuen a taula.

GREGORI: Vam dinar arròs amb suc, que no m’agrada, i carn amb pebrots fregits. Els pebrots fregits m’agraden molt, però la carn no. (A MAMÀ) Mamà, és molt crua.

MAMÀ: Així és més bona.

GREGORI: Però a mi no m’agrada. M’agrada més la carn que em donen al col·legi, ben cremadeta. (Al públic) Del col·legi no m’agraden els primers plats, mai. En canvi, a casa em donen vi amb gasosa. Al col·legi no.

Entren els tiets i el cosinet. El Gregori i el cosinet se’n van al jardí. El TIET li porta un puro al PAPÀ. Els tiets i els pares seuen a taula.

Després, a la tarda, van venir els tiets, amb el cosinet, i els tiets es van posar a parlar a la sala, amb els papàs, i a prendre cafè i el cosinet i jo vam anar a jugar al jardí.

Els nens juguen a màdelmans i amb un futbolí i a pilota, i amb el camió de bombers, i a guerres d’astronautes.

GREGORI: Pam, estàs mort!

COSÍ: No s’hi val, jo ja he mort abans, ara et toca a tu.

GREGORI: No!

COSÍ: Sí!

GREGORI: No!

COSÍ: Sí!

GREGORI: No!

COSÍ: Trampós!

El Gregori dona una bufetada al COSÍ i el COSÍ es posa a plorar. Entren la TIETA, el TIET i la MAMÀ.

MAMÀ: Què ha passat?

El GREGORI vol dir alguna cosa, però el COSÍ se li avança.

COSÍ: Tieta, m’ha pegat!

La mamà dona una bufetada a en GREGORI, el qual es posa a plorar. Tornen a la sala. En GREGORI agafat de la mà de la MAMÀ, i el PAPÀ llegeix el diari fumant el puro.

MAMÀ: (Al papà) Els nens són al jardí, matant-se, i tu aquí tan tranquil, repapat!

TIETA: No té importància.

MAMÀ: És que sempre passa el mateix! De vegades, me n’atipo.

Els tiets i el COSÍ se’n van. El COSÍ li fa un llengot a en GREGORI, que s’hi torna. El PAPÀ s’aixeca a engegar la televisió. Fan futbol.

MAMÀ: Canvia de canal, que al segon hi fan una pel·lícula.

PAPÀ: No, estic mirant el partit. O sigui que no.

El GREGORI va al jardí a veure la nina que hi té enterrada al costat de l’arbre. La treu i l’acaricia.

GREGORI: No t’has rentat les mans per dinar, molt malament. Castigada!

En GREGORI torna a enterrar la nina.

GREGORI: I vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava.

GREGORI: No ploris, mamà.

La MAMÀ agafa el gregori de la mà i el porta a dormir.

GREGORI: Al public, en penombra. Després, vaig asseure’m al sofà, al costat del papà, i vaig mirar una estona de partit, però després m’avorria i vaig mirar-me el papà, que era com si tampoc no se’l mirés, el partit, i com si fos en un altre lloc o pensés molt. Van fer anuncis, a la televisió, que és el que més m’agrada, i després la segona part del partit, i jo vaig anar a veure la mamà, que preparava el sopar, i després vam sopar i van fer una pel·lícula de dibuixos animats i les notícies i una pel·lícula antiga, d’una actriu que no sé com es diu, que era rossa i molt maca i amb molta meta. Però aquí em van fer anar a dormir perquè era tard i vaig pujar les escales i me’n vaig anar al llit i des del llit sentia la pel·lícula i sentia com es barallaven els papàs i discutien, però amb el soroll del televisor no podia sentir ben bé què deien. (Gregori baixa del llit i s’acosta a la porta.) Després es barallaven a crits i jo vaig baixar del llit per acostar-me a la porta i entendre què deien, però com que tot era a les fosques no m’hi veia bé, només hi havia la llum de la lluna que entrava per la finestra que dóna al jardí. Els crits dels pares pugen de volum, sobre el soroll del televisor. El nen s’entrebanca i fa soroll. Torna al llit. Com que no m’hi veia bé, vaig entrebancar-me i vaig haver de tornar al llit, amb por que vindrien a veure què havia estat aquell soroll, però no van venir. Jo sentia que continuaven discutint.

S’apaga el televisor.

PAPA: (Off) No m’emprenyis! Mala puta! No tens ambició ni res tu!

MAMA: Ves-te’n a la merda, cabró! Deixa’ns tranquil i ves-te’n amb el pendó de la Rosalia. No et vull veure més!

GREGORI: I després vaig sentir que es trencava alguna cosa de vidre i després vaig sentir els crits més forts, i eren tan forts que no s’entenien, i després vaig sentir un gran crit, molt gros, i després ja no vaig sentir res més.

MAMÀ: ARGHH!

Pausa llarga. GREGORI es tapa el cap amb el llençol.

GREGORI: Després vaig sentir molta fressa, però petita, com si arrosseguessin un mòdul del tresillo. Vaig sentir que es tancava la porta del jardí i aleshores vaig tornar a sortir del llit i vaig sentir soroll a fora i vaig mirar per la finestra, i sentia fred als peus, perquè anava descalç, i a fora era fosc i no s’hi veia gens, i em va semblar que el papà cavava al costat de l’arbre i vaig tenir por que hi descobrís la nina i em castigués i vaig tornar al llit i em vaig tapar ben bé, tot, fins i tot la cara, amagada sota els llençols i tot a les fosques i els ulls ben tancats. Vaig sentir que deixaven de cavar.

Se senten passes pujant l’escala.

GREGORI: I després unes passes que pujaven les escales.

GREGORI es tomba al llit, de cara a la paret. Tremola de por.

GREGORI: I jo vaig fer l’adormit.

Entra el PAPÀ, mira el nen i torna a sortir.

GREGORI: I vaig sentir que s’obria la porta del quarto i vaig pensar que devien estar mirant-me, però jo no vaig veure qui em mirava, perquè feia l’adormit i no ho vaig veure. Després van tancar la porta i vaig adormir-me. I l’endemà, ahir, (el pare agafa de la mà el Gregori i el porta al costat de la taula del mestre)el papà va dir-me:

PAPÀ: La mamà se n’ha anat de casa.

GREGORI: I després van venir senyors a demanar coses i jo no vaig saber què dir-los i tota l’estona plorava i em van portar a viure a casa dels tiets, i el cosinet sempre em pega, però això ja no va ser el diumenge.

MESTRE: Gràcies, Gregori, ja pots seure. (Apunta en un paper.) Casadesús, agafa la teva i vine aquí.

David Pastor, Àngel Mompó i Albert Mestres.


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s



%d bloggers like this: