Filed under: General
El cinquè dia havíem de fer tres escenes. Vaig decidir fer una història d’amor:
Marta – 23 Anys. Noia Alegre, insegura i tímida. Cristiana
Rashid – 31 Anys. Noi seriós i responsable. Treballa a l’administració Musulmà
Arnau – 26 Anys. Noi carismàtic. Filòsof de pacotilla. Agnòstic
Festa de Sant Joan al carrer, en un barri popular. Marta està sola movent-se lleument al ritme de la música. Se li acosta Arnau.
Arnau: Et puc convidar a una cervesa?
Marta: No, gràcies.
Arnau: Bé. Qui diu una cervesa diu un suc, una llimonada, …
Marta: – S’ho pensa, i trenca la vergonya- Una cervesa va bé.
S’acosten, no sense dificultats, a la barra i Arnau demana dues cerveses. Les agafen i s’enretiren.
Arnau: No trobava normal que t’estiguessis aquí, sense ballar i tampoc volguessis prendre res. Tot i que el que és normal o no, és molt relatiu, suposo.
Marta: …
Arnau: Perdona. Potser xerro massa. Si xerro massa m’ho dius, eh?
Marta: No, a mi m’agrada xerrar. Està bé. El que passa és que…
Arnau: … Sí?
Marta: No sé, avui estic rara. Saps? És una mica estrany, no conec gaire gent i això.
Arnau: És el primer cop que vens a la festa? No ets del poble?
Marta: Vaig arribar fa dos mesos. Estic a la universitat, però aquests dies els meus companys han tornat a casa i estic sola. M’he cansat de mirar la tele i he sortit a veure l’ambient. M’agrada la foguera i que la gent s’ho passi bé, la música, …
Arnau: I d’on ets?
Marta: Sóc de Marroc, però la meva família no és musulmana. Som cristians d’allà. És una mica complicat, saps? Allà els cristians som minoria i no estem gaire ben vistos, saps?
Arnau: Això de les religions és un drama. No entenc per què s’han de barallar els uns amb els altres per un Déu intangible que no sabem ni tan sols si existeix.
La música puja de volum i es va fonent la conversa i la llum fins que es fa FOSC.
Llum. Un parc d’un poble del Marroc. Marta i Rashid passegen agafats de la ma
Marta: No sé, em fas sentir… Ets generós i comprensiu i… No sé, t’estimo.
Rashid: Jo també t’estimo Marta. Ets el millor que m’ha passat a la vida, saps?
Es besen
Marta: Et trobaré a faltar molt quan sigui a la universitat
Rashid: Però ens veurem cada dia, oi? Per Skype. Et trucaré tan bon punt plegui del despatx i serà com sempre.
Marta: Ja, però no serà el mateix. No et podré tocar, ni fer-te petons, …
Es besen de nou
Marta: – Sentim la crida del muetzí – He de marxar. El meu pare em matarà.
Rashid: Passa-t’ho bé, d’acord? T’estimo.
Marta: T’estimo.
Petó. Marta se’n va. Rashid es queda mirant-la. FOSC
Llum. Tornem a ser a la festa de Sant Joan. Marta i Arnau riuen i s’acaben una cervesa.
Arnau: Va, anem a ballar una mica!
Marta: D’acord, però només una estona, no vull anar tard. Demà vull estudiar.
Ballen una estona, primer separats, després s’aniran tocant lleument de les mans, fent passos plegats,… Finalment surten de la zona de ball.
Marta: Me n’he d’anar, em sap greu.
Arnau: …
Marta: De debó, me n’he d’anar, moltes gràcies.
Arnau: T’acompanyo, doncs.
Marta: No cal, de debò.
Arnau: Tinc el cotxe aquí mateix, no em costa res i em ve de gust. – Fent broma – Avui la meva vida és teva.
Marta: – Rient – Va no, em facis riure més. Me’n vaig a peu. Em ve de gust caminar una estona… I SOLA.
Riuen
Arnau: D’acord. Com vulguis.
Pausa. Moment tímid de comiat.
Marta: Doncs adéu.
Arnau: Adéu?
Marta: A reveure.
Arnau: Això sí, arreveure.
Marta: Sí, arreveure.
Arnau: Doncs arreveure.
Marta: – Tocant-li lleugerament una mà – I gràcies.
Arnau: – Agafant-li la mà – Vostè les té totes.
Es miren uns segons, encara amb la ma agafada. Marta abaixa una mica el cap. Arnau li aixeca amb l’altra mà i li fa un petó lleuger als llavis.
Marta: – Sorpresa perquè li ha agradat – Oh, déu meu. – Marxa corrent.
Arnau la veu marxar uns segons com ho ha fet abans Rashid.
FOSC
Feu un comentari so far
Deixa un comentari
mecatxis en blog 