Filed under: General
L’exercici del segon dia consistia una conversa entre una persona real i un altre ésser no real. El meu passava entre un empresari i uns núvols i vaig tenir el plaer que la triessin els companys del taller d’interpretació per representar-la al final de l’UCE! Fa així:
Conversa al Canigó
Home: – A un grup de persones que no veiem – M’heu fotut pujar fins aquí, esbufegant, sense veure-hi ni un borrall a dues passes, per veure que, més núvols? Vaig a pixar.
– S’enretira fins a l’altre extrem de l’escenari i es posa a pixar.
Home: No veig ni on pixo, collons. Encara em fotré daltabaix.
Cau un llamp. Un canvi de llum o de so pot indicar el canvi de paradigma.
Núvol: Bon dia, caminador que em regues amb la teva pluja. Sigues ben trobat tu i els teus.
Home: – Espantat – Hòstia collons! El mal d’altura. Ja sabia jo que no havia de pujar.
Núvol: Sou curiós vós i també els vostres. Poc que gosem d’enraonar naltros amb valtros, els caminadors. I prou que us coneixem de temps. Tot i que canviants, sou els mateixos un cop i un altre. Tal com som.
Home: Ai, mare de Déu. Un encontre a la tercera fase.
Núvol: No sou pas acostumat a enraonar amb naltros, ho entenem. I prou curiositat tenim en veure-us ploure. Doncs no ploveu com un núvol.
Home: Núvol? No, jo no sóc un núvol, no em facis mal, si us plau.
Núvol: Poc que cal que patiu per naltros, que som intangibles. Sou valtros qui mos feriu. I d’això volíem vos enraonar.
Home: Enraonar? A doncs mireu, vaig un moment a dallonsis i ara torno, d’acord? No us mogueu.
Núvol: Atureu-vos caminant, puix perillosos són els vostres passos en aquest cim. Aquí enceneu la vostra flama llampant amb els rajos de sol. Aquí venereu les pedres i els avantpassats, aquí us recolliu i us aplegueu. I és aquí on vull parlar-vos, caminant. No fugiu ara, puix coneixem el vostre dolor en arrossegar-vos per les roques punxegudes. I és del nostre dolor que volem parlar-vos.
Home: Dolor? No, a veure, parlem-ne, no? A veure…
Núvol: – Salta un llamp i sona un tro – Calleu, puix parlar-vos volem. A vos us hem cercat i us hem seguit puix vos podeu el nostre mal alleugerir. Vos creiem que teniu els núvols foscos que no plouen, que no llampeguen i s’enfilen ben drets fins a fondre’s i confondre’ns. Núvols que couen i que no són d’aigua com els núvols som. Si no d’un continu somort sutge, ferotge i voraç. De calç i sofre.
Home: Núvols foscos? Vols dir fum?
Núvol: No és fum de foc i flames del que us parlem. És fum de pedra i roca. Fum pudent, de dia i de nit, plogui o nevi, faci fred o faci calor. Bufi el vent o estigui en calma. Fum calent, però sense flama. Fum filat per llargues torres de roca negra. És aquest fum el que fereix.
Home: Torres negres? Voleu dir les fàbriques? És això? Però jo no tinc les fàbriques aquí. Les tinc a Algèria, a l’Índia, …
Núvol: Us veiem caminant i sabem. Us seguim, us trobem i us parlem, caminant. Us parlem com valtros parleu. Prou fum pudent. Més llamps i trons.
L’home fa un pas enrere, rellisca i gairebé cau.
Home: Ja, les fàbriques. Escolta jo no puc tancar les fàbriques saps. Donen feina a la gent saps, les fàbriques, i… No hi puc fer res. Les fàbriques… el fum… No hi puc fer res….
Més llamps i trons. L’home torna a relliscar i cau de cul.
Home: – Incorporant-se – No, espera, parlem-ne. Les fàbriques tenen un pla verd, d’estalvi d’energia i no gastem gaire paper saps? Fem contribucions a les associacions, saps. Donem diners per salvar els boscos i això…
Núvol: Baixareu i aturareu el fum, caminant. Aturareu el fum que crema sense foc. El fum que ens cou i ens fa mal. La boira us vetlla caminant. Us vetlla.
– Un canvi de llum o de so pot indicar el retorn al paradigma del principi.
Home 2: – En off – Ho veus com al final ha sortit el sol?
Home: Colló, m’he pixat a sobre.
Feu un comentari so far
Deixa un comentari