Filed under: General
Ahir el meu club de fans em va renyar perquè només escric quan estic malament. Diuen que també volen que escrigui quan estic bé.
A mi em sorprèn. Tot i que reconec que faig servir l’escriptura com una via d’escapament de les meves cabòries i les meves misèries i que no tinc una idea molt positiva del que és la vida, no pretenc donar a aquest blog un aire funest, ni molt menys.
En fi, que em trobo un cop més davant del full en blanc intentant escriure coses positives, com ara «Descobrir de cop que ets capaç d’estimar».
O intentant ser una mica més original «Aferrar-te fort i enfilar els músculs per enfilar-te quan només fa uns segons pensaves que el millor era deixar-te anar».
I això és positiu o negatiu?
Finalment, opto per escriure: «La tossuderia podria ser allò que fa que continuïs obrint portes. Malgrat els cops al nas o els dits esclafats al marc. Perquè aquest passadís tant llarg ha de dur a alguna banda.
Agafar amb convicció la maneta i fer-la girar i provar d’empènyer i, com que no s’obre, estirar amb força notant la succió del buit de l¡altre costat. I estirar amb força dic i sentir-te xuclat en obrir-se la porta a l’inconegut»
Ara estic llegint «Comme un roman» de Daniel Pennac (en francès! a veure si arribo fins al final…)
3 comentaris so far
Deixa un comentari
mecatxis en blog 
Si el club de fans reclama es pq val la pena llegir la resta de coses que escrius. Hi ha clubs de fans que són savis.
Comentari per tictactoe Juliol 4, 2010 @ 7:54 pmSiguem tossuts!
M’agrada moltíssim la teva definició de tossuderia.
Comentari per maria Juliol 4, 2010 @ 8:01 pmEscriu més sovint, siusplau^^…
“Agafar amb convicció la maneta i fer-la girar i provar d’empènyer i, com que no s’obre, estirar amb força notant la succió del buit de l¡altre costat. I estirar amb força dic i sentir-te xuclat en obrir-se la porta a l’inconegut”
Aquesta part m’ha agradat molt, decidir agafar la maneta és un pas molt important, obrir la porta costa, però adonar-se que l’has d’obrir per deixar de ser un espectador de la vida i passar a formar-ne part, encara més.
Comentari per Evita1206 Juliol 14, 2010 @ 9:37 pmPer això et dic que ser positiu, encara que sigui “sota comanda” és bo, molt bo.