mecatxis en blog


Dubtes
gener 18, 2010, 9:10 am
Filed under: General

Algú em pot dir perquè, en els records, les llàgrimes pesen més que les rialles?

I perquè, en l’esdevenir, les pors valen més que les esperances?

Anuncis

16 comentaris so far
Deixa un comentari

Sempre he pensat que la memòria és selectiva i que té la virtut d’amagar les coses doloroses i donar més pes a les coses positives. Però suposo que va a persones i a moments.
I la por…la por ens paralitza…No acostuma a servir per a res positiu 😦

Comentari per Anna

Si Anna. Estic d’acord que depèn de cadascú recordar més els bons moments, però també depèn de com n’han sigut de dolents els dolents.

Comentari per mecatxis

Ai!! tant de bó t’ho pogués respondre!! Cal un esforç per ( quan passi això ) girar la truita, i que guanyin les rialles i les esperances… el q passa és q no sempre tens la força per fer aquest esforç!!!

Comentari per Maite

Per això estan els amics, Maite! Per empènyer-nos en aquest esforç! 😀 Cal saber, però, demanar ajuda. I no tothom sap fer-ho…

Comentari per mecatxis

Si en els records les llàgrimes pesen més, ho tenim fàcil perquè només ens queda millorar perquè la proporció vagi canviant en funció de les vivències que decidim tenir a partir d’ara.
Estic amb l’Anna, fora pors. Previsió sí i estar preparat pel que pugui venir també, però també cal veure les possibilitats i oportunitats que tenim per davant perquè han de ser les que construeixin el nostre futur.

Comentari per avalot

Avalot, creus que podem decidir conscientment què és el que volem recordar?
Jo també crec que les pors són més un obstacle que un ajut.

Comentari per mecatxis

No m’he expressat bé. Volia dir que potser si pesen tant els mals records igual és per la quantitat de males experiències passades. A partir d’ara ja només ens queda canviar la proporció d’experiències perquè també canviï la dels records.
Tot i així, també crec que com a sistema d’autodefensa o d’autosupervivència mental, es pot tendir més a recordar els bons records i desestimar més els dolents. Si un record no ens agrada podem fer l’esforç per passar a un altre millor, no?

Comentari per avalot

Perquè sempre conservem més el dolor que ens va fer una situació que no pas les alegries.

Comentari per maria

Suposo que forma part del nostre instint de supervivència no voler repetir experiències desagradables. Però cal aixecar-se de nou i tornar a buscar la felicitat.

Comentari per mecatxis

Pq quan som feliços no acostumem a mirar enrere. Si ho fem quan no som feliços ens deixem dur per la situació i recordem abans les coses que ens van fer mal. Costa trencar la dinàmica per buscar alguna cosa bona que ens ajudi a recuperar esperança i perdre por

Comentari per tictatoe

ticatactoe, no estic del tot d’acord. Sovint mirem enrere a l’hora de prendre decisions. I les experiències del passat les afecten.
Una situació passada desagradable ens fa estar més recelosos davant les situacions similars.

Comentari per mecatxis

Però si vull pendre una decisió que esta relacionada amb una situació passada es pq crec que aquest cop pot valer la pena i tinc ganes de vencer aquests recels.

Comentari per tictatoeotcatcit

El dolor. El dolor pesa molt, pesa més que qualsevol rialla. Es en el dolor que l anima s’encogeix que s’entortolliga, que s’apiada d’ella mateixa… Subconcsient.

Comentari per Lila

Si Lila, el dolor pesa. Per això cal buscar mans que ens ajudin a portar-lo, o be obrir la finestra i llençar-lo ben lluny o be…. Alguna cosa que ens alliberi l’ànima i ens deixi tornar a viure. Lluitar amb el subconscient no és una batalla perduda, però si que pot ser llarga. Paciència i tenacitat.

Comentari per mecatxis

Una gran pregunta que jo encara tampoc he arribat a contestar-me.
Pero penso que les llàgrimes (al menys per a mi) són més fàcils de sortir i després de que recordis un moment doloros et quedes cansat; potser es que a la vida hi ha més moments tristos que no pas per a tirar cohets.

Comentari per Bibiana

El què a vegades passa ( i ho dic per experiència), és que per molts bons moments que trobis, tot i així, les llàgrimes no deixen de caure.
Però com heu dit molt bé, per això som els amics, PEL QUÈ FACI FALTA. Un Petonet

Comentari per Alba




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: