mecatxis en blog


le premier amour
Novembre 26, 2009, 12:02 pm
Filed under: General

Avui, a francès, tot fent exercicis per practicar el passat, m’han fet explicar el primer cop que em vaig enamorar.

De seguida m’ha inundat una imatge. Confós i sorprès per les jugades que et fa la memòria he intentat tramar una història inventada per mirar de cobrir la realitat, però he desistit en pocs segons.

D’ella en recordo (probablement magnificat i distorsionat pel pas del temps) els cabells gairebé rinxolats que semblaven impossibles de dominar i la seva mirada profunda i descarada que refermava el seu caràcter de lluitadora implacable davant les adversitats.

L’he retrobat aquest estiu. Ja sabia que s’havia casat, que tenia un fill i que treballava per l’administració. I me’n vaig alegrar per ella, per que vaig pensar que era feliç. Però em va fer tremolar l’ànima els cabells iguals de llargs però ara allisats probablement per una planxa elèctrica que es mereix l’infern més abismal. Em va fer pensar que a la seva mirada potser hi brillava la felicitat, però que no hi veia la valentia que jo hi recordava.

Vaig pensar també que potser jo també havia estat planxat pel temps, com els seus cabells.

PD: La història va acabar amb la «traïció» del que havia sigut (plus-que-parfait) un bon amic. Sovint acaben així aquestes històries, no?

Anuncis

10 comentaris so far
Deixa un comentari

Segurament el que més ha canviat han sigut els ulls amb els que la miraves. I si alguns cops acaben així és pq no fem el primer pas.

Comentari per tictactoe

Segurament el que més ha canviat han sigut els ulls amb els que la miraves

Bona. Però els cabells també. 😀

si alguns cops acaben així és pq no fem el primer pas

Potser, però no és el cas. Sóc dels que fa més passos del compte. 😀

Comentari per mecatxis

Quins records…però no hi pensis. Simplement no era per tu^-^.

Comentari per maria

Juas! perdona al meu ego, però jo penso que jo no era per ella 😀

Jo trobo maco pensar-hi. Ara que no fa mal penso que com més temps passi menys real serà el record.

Comentari per mecatxis

Que lluny queda el primer amor. Estic d’acord amb tu Maria. I en quan a fer més passos del compte mecatxis potser el que has d’apendre es a parar a temps.

Comentari per tictactoe

Si? Deixar de lluitar per algú en qui creus? No és millor esgotar tots els recursos abans de llençar la tovallola?

Comentari per mecatxis

Pq deies que feies més passos del compte? És dificil saber quan parar. Ha deixat de valdre la pena o cal seguir lluitant?

Comentari per tictactoe

El que volia dir és que no sóc dels que ho deixen estar fàcilment. Que fins i tot quan la noia en qüestió t’ha deixat clar que no sent el mateix per tu, provo de fer-la canviar d’opinió.

En el cas que ens preocupa, si. Per mi ha deixat de valer la pena. Hi ha objectius més «prioritaris».

Comentari per mecatxis

Si parlem del primer amor i despres dels anys encara fos la teva prioritat, sense que la història hagues tingut continuitat, potser no es que fessis molts passos es que ja t’hauries passat el final de camí.

Comentari per tictactoe

Em sembla que si, quasibé sempre acaben igual

Comentari per Bibiana




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: