Filed under: General
Estava pensant en alguna introducció per la reflexió, però no se me n’acut cap. Així que vaig a raig:
Les coses no són intrínsecament bones o dolentes. No existeix una Veritat ni tampoc el be ni el mal. Cada experiència, cada esdeveniment cada sabor i cada suor son bones i dolentes a la vegada.
Fins i tot les coses que semblen horribles, com les catàstrofes, els holocausts, els vessaments químics o les enganyifes fiscals dels nostres dirigents tenen un costat bo. Potser cal esforçar-se més per trobar-lo, però hi és.
Que et toquin un premi amb molts diners també és dolent.
Que et felicitin per una feina ben feta també és dolent.
Que et facin un petó, mirant-te als ulls. Amb les mans suaument agafades. En un sospir mig ofegat. És intrínsecament bo. Però, si busques be, te algun costat dolent.
Si sents com el petó ressona en el passat i trobes a faltar la ma d’algú mentre prems fort el puny. Si els teus ulls no veuen més que parets i sostre, desangelats. És intrínsecament dolent. Però trobar a faltar alguna cosa és senyal que algun dia ho has tingut. I això també és bo.
Tot plegat pot ser veritat. I a la vegada no ser-ho.
8 comentaris so far
Deixa un comentari
mecatxis en blog 
Em quedo amb el darrer paràgraf:”trobar a faltar alguna cosa és senyal que algun dia ho has tingut”. El pitjor és no intentar tenir-ho per por… La por, maleït fre que tantes vegades ens ha inhabilitat. Això mai!! ( ho diu una poruga compulsiva però lluitadora… ) :o)
Comentari per Maite Octubre 3, 2009 @ 11:46 amHi ha una cosa que ens limita gairebé tant com la por. Són els prejudicis. Ahir una noia em parlava dels trios que havia fet. I tu, n’has fet algun (jo no)? En cas negatiu, perquè (en el meu cas, per que no m’ha sortit la possibilitat)?
Tot plegat pot ser veritat. I a la vegada no ser-ho.
Comentari per mecatxis Octubre 3, 2009 @ 11:54 amTotalment d’acord. Les coses no són bones ni dolentes intrínsecament sinó que la bondat i la maldat són conceptes purament humans que es trien a conveniència.
Comentari per avalot Octubre 3, 2009 @ 12:24 pmNo em referia a això. Probablement he utilitzat els mots equivocats.
Volia dir que no són EXCLUSIVAMENT bones o dolentes, si no que són les dues coses simultàniament en major o menor grau.
Comentari per mecatxis Octubre 5, 2009 @ 12:42 pmSón unes reflexions molt profundes, un pèl tristes.Per mi la bondat i la maldat estan separades per una ratlla.Pots passar d’un extrem a un altre amb un simple gest, amb un simple pensament.
Comentari per maria Octubre 3, 2009 @ 4:22 pmNo! No són tristes al meu entendre. Al menys no pretenia que ho fossin. Melancòliques pot ser.
El que vull dir és que ni tant sols les coses aparentment dolentes ho són al 100%. Que sempre podem trobar un percentatge (sovint més gran del que en un moment ens podíem haver imaginat) de positiu a qualsevol situació. I que és aquesta porció la que hem d’aprofitar tant com puguem.
Comentari per mecatxis Octubre 5, 2009 @ 12:44 pmEs dificil sobreposar el fet d’haver viscut una bona cosa a l’anyorança que en sents. Prefereixo ser poc imparcial i si la es una cosa bona no pensa que té part negativa i si es negatiu buscar-l’hi la part positiva.
Comentari per tictactoe Octubre 5, 2009 @ 5:54 pmEl que vull dir és que ni tant sols les coses aparentment dolentes ho són al 100%. Que sempre podem trobar un percentatge (sovint més gran del que en un moment ens podíem haver imaginat) de positiu a qualsevol situació.
Segurament és cert. Ja ho diuen: de tot se n’apren alguna cosa, especialment de les coses dolentes! 😉
Comentari per Anna Octubre 6, 2009 @ 11:18 amPerò de vegades costra trobar el costat positiu, costa…S’ha de fer un esforç. I no és fàcil reconduir el sentiment d’ anyorança o melancolia en felicitat per haver viscut una bona experiència, encara que sigui passada.