mecatxis en blog


Sospites
Setembre 25, 2009, 9:27 pm
Filed under: General

Algú va dir de mi que sempre penso malament.

Pot ser, clar. Però gent com la del Cas Millet no ajuden a que canviï d’actitud. Continuo pensant que les persones (especialment les que ens lideren) no prenen les decisions en funció del que seria millor per a tots, si no segons els interessos personals.

Així, els nostres governants s’enriqueixen i s’apalanquen als seus càrrecs de sous astronòmics; Les empreses que vetllen per la nostra salut es dediquen a crear noves malalties (fins i tot de fictícies) per vendre vacunes i medicaments; Els partits polítics es dediquen a dir el que més desitja escoltar l’ampli mercat del votant i així un llarg etcètera.

Avui llegeixo a la revista Informacions de la upc a un director universitari que assegura que «és fonamental que l’estudiant tingui un esperit competiu». És d’una universitat japonesa.

«Competitius». No diu «creatius» ni «curiosos» ni cal que tinguin capacitat de «col·laboració» o d’«adaptació». No parla de la capacitat d’«esforç» ni que puguin «posar-se en la pell d’un altre».

La universitat per aquest senyor és una «competició». No es tracta d’auto-superar-se, ni d’aprendre, ni de socialitzar. Es tracta de superar els contrincants. No hem d’ajudar els nostres companys de classe ni cal que els demanem els apunts si ens posem malalts, per que no ens els donaran. Hem d’esclafar-los. Hem de competir amb ells.

I així va el mon! Ser el primer, el més ric, el més llest, el més guapo, el més el que sigui. L’important sóc jo.

Vaja, un comentari massa llarg que no llegirà ningú…

Anuncis

3 comentaris so far
Deixa un comentari

Doncs la trobo una reflexió molt encertada.
De vegades,ens tornem com ens vol la societat ” competitius”,però no ens adonem fins més tard que això no ens duu la felicitat.^-^
Saps què penso? Els que hem estat segons tota la vida podem pensar que ser primers està molt bé.Però em sembla que tenen tanta tristesa com nosaltres…

Comentari per maria

El Cas Millet és indignant: que passi i que hagin deixat que passi (pq, amb perdó, molta gent havia de saber què estava passant…)
I si, estem en un món on els valors que es porten és ser elp`rimer, el millor i , cada cop més, més espavilat que el del costat (que no vol dir més llest). L’altra dia sortia una entrevista amb un senyor que deia que el problema de la societat occidental és la “necessititis”. Necessitem, necessitem, cada cop més…i vivim en una insatisfacció permanent (pq no tenim mai prou)
Jo continuo pensant que és millor no aixecar gaire la vista i mirar al voltant. I intentar arreglar els 10 metres quadrats que m’envolten. Pq si intento mirar més enllà m’aclaparo i em veig desbordada per tot plegat… Com és allÒ? “Pensa globalment i actua localment”. Doncs una mica això…

Comentari per Anna

Lo del sr. Millet no té nom. A cada cosa nova que diuen que descobreixen tinc més la sensació de que pel seu estatus es creia inmunes.
La competició potser positiva però tal com la plantejaves no crec que sigui massa bona. En aquests casos vols dir que no acaben competint amb ells mateixos?

Comentari per tictactoe




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: