mecatxis en blog


No se si saps que t’enyoro
Agost 24, 2009, 6:53 am
Filed under: General

Avui s’ha llevat gris. El cel i el cor. I volia fer un petit escrit d’aquells grisos. Però només em surt el títol. Ja em disculpareu.

L’escrit havia d’anar d’allò que ja sabeu. D’allò que van sempre els meus escrits grisos: l’amor no correspost. Allò que voldria que fos o podria haver sigut i no he estat capaç de tirar endavant. De petits fracassos sentimentals que esdevenen grans èxits de llibertat (valoreu l’esforç que faig per ser positiu).

I no me’n surto. Les primeres proves són esbossos fútils i cursis. Embolicats en melassa amargant. Obviament els estripo i encaro el full en blanc amb energies renovades. I és això el que en surt. Allò que voldria que fos o podria haver sigut i no he estat capaç de tirar endavat.


8 comentaris so far
Deixa un comentari

De vegades és millor no estripar el paper. Prova de deixar-lo parat, reposar… Després, quan te’l tornes a mirar, segueixes el fil o canvies totalment el text.

Maleïts diagrames de flux, on A tira cap al 3, però el 3 tira cap al B… i no hi ha manera de coincidir… És difícil que es doni la coincidència de ser correspost pel qui tries… (però forma part del joc…diuen…)

I aparta la grisor, Mecatxis! Que el teu club de fans prefereix llegir els teus textos irònics i/o corrosius! 😀

Comentari per Anna

L’Anna té raó. Si deixes reposar un text sempre es veu diferent quan hi tornes.
M’ha agradat la idea dels diagrames. De vegades no prenem el camí que volem o de vegades els fem tan complicats que ens hi perdem.

Comentari per tictactoe

De debò, no heu llegit el paper. No s’aguantava per enlloc.

Diagrames de flux? No és una mica com una orgia? Fletxes amunt, creus avall i ale! Alegria! 😀 Parlant seriosament, el fotut és quan passen tant a la vora que podries pensar que es la fletxa que enllaça amb de la teva caixa, però només hi passa a frec. La toques i passa de llarg.

Respecte a la grisor, és un color més a la paleta. I, encara que només sigui de tant en tant, per contrastar, s’ha de fer servir, crec.

Bé, què sapigueu que estic una mica més animat. Moltes gràcies!

Comentari per mecatxis

Bonica forma d’entendre l’amor amb un diagrama de flux XD

PD: A part de friki i poc romàntica.

Comentari per Pinucset

Deixant ara de banda els diagrames de flux, a mi m’ha agradat la metàfora entre la situació i el propi escrit: allò que vols que sigui i que no acaba sent.
Si un s’acomoda i assumeix i es recrea en una situació com a cotidiana, es tendiran a fer actuacions que persisteixin en aquesta línia. Només si s’està realment convençut que les coses poden ser diferents, es pot arribar a realitzar accions que portin al canvi.

Comentari per avalot

Gràcies Avalot!

El text diu «no me’n surto» la qual cosa sembla implicar una sèrie d’accions aparentment infructuoses.

Us puc ASSEGURAR que fins i tot les accions més DESESPERADES porten a canvis INSOSPITATS. I agradables.

Surt el sol després de la tempesta i els seu raig enlluernador ens porta la imatge d’un pont inexistent que té tots els colors. També els impossibles Aihs!

Comentari per mecatxis

No pateixis algun dia la fletxa de la que parles et tocarà de ple. Quan? Ni la més mínima idea, segurament quan menys t’ho esperis. Mentrestant disfruta dels moments i les situacions que vius, sino et perdràs bonics paissatges.

Comentari per eva

Ai filla! les fletxes de les que parlo són les dels diagràmes de flux, no les de cupido! Cupido ja fa dies que em te ullat i sap on ha d’apuntar per encertar de ple. El que no encerta és l’altra fletxa!

Comentari per mecatxis




Deixa una resposta a Anna Cancel·la la resposta