mecatxis en blog


Vergonya o timidesa
Agost 9, 2009, 4:54 pm
Filed under: General

Hi ha gent a la que, quan li dic que sóc tímid no s’ho creu. I tot plegat per que no sóc vergonyós.

Potser no és comú connéixer la diferència entre timidesa i vergonya. Us deixo la definició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

tímid -a

1 adj. [LC] [PS] Poc animós, no gens agosarat, per una manca de confiança en si mateix.
2 adj. [LC] per ext. Un gest tímid.

vergonya

1 1 f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya.
1 2 f. [LC] per ext. És una vergonya llevar-se tan tard!
1 3 [LC] [HIH] treure a la vergonya un reu Exposar-lo a la contemplació pública.
2 1 f. [LC] Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d’haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d’haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya, jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d’haver fet això.
2 2 f. [LC] Torbament de l’ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l’atenció d’algú. Li fa vergonya parlar en públic.
3 f. [LC] Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta.
4 f. pl. [LC] Òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.



Com veieu la vergonya és una cosa molt complicada. És curiós que la definició més usada sigui la segona: Torbament de l’ànim.  A mi, personalment, no m’agrada. I estic content de poder dir que no en tinc (gaire) de vergonya.

La timidesa és una altra cosa. Parla de la maca de confiança en si mateix i no d’humiliació i de deshonor. Manca d’auto-confiança. Manca d’auto-confiança. Manca d’auto-confiança… Merda! Hauré d’anar a un psicòleg, no?

Anuncis

7 comentaris so far
Deixa un comentari

Potser si que s’ha d’anar al psicòleg, o no. Si es coneix el problema cal anar a qui pogui proporcionar eines per vence’l.

Comentari per tictactoeotcatcit

Ostres, tictactoeotcatcit, no ets gaire aclaridor que diguem! En realitat, el problema és només suposat i esperava que algú ho confirmés o ho negués 😀

Be, a veure si algú m’esclareix una mica més… 🙂

Comentari per mecatxis

Primer de tot, tot depèn del que vulguis. Se sobreentèn doncs, que no vols ser tímid. Si per no ser-ho cal confiar en un mateix, fes-ho, tot i que en general crec que confies bastant en tu mateix. Si el teu nivell de no-autoconfiança no et permet fer-ho, llavors busca la manera de despertar-la: pot ser internet, un llibre, un psicòleg o, el millor: un amic/amiga.

Comentari per avalot

Mireia està en una celebració amb l’equip de treball. Ella és la cap del departament i el seu superior li proposa que canti. Cantar no és una de les seves habilitats; ella considera que cantar deteriorarà la seva imatge envers l’equip; el seu prestigi, guanyat durant tants anys, pot anar-se’n en orris; sap que desafina estrepitosament i, donada la situació, li ho ha demanat el cap, no es pots negar. Percep el perill i el seu organisme desencadena un atac de timidesa. El grau de confiança en sortir ben parada de la situació és més aviat nul.
Hi ha multitud de recursos i estratègies per front a situacions d’aquest estil.
Sophia Blasco

Comentari per Sophia Blasco

Carai! Quina ilusió tenir una professional del tema per aquí!

En l’exemple que has posat hi ha alguna cosa d’honor, no?

Jo crec que, si la Mireia decideix cantar (pot dir-li perfectament que no al seu cap, una empresa no és una religió ni un exercit, no hi ha vots de obediència) i ho fa malament, els seus companys riuran una estona. Si ho fa malament, però amb dignitat (conscient que ho fa malament) quedarà com una anècdota.

Pensar que perdrà el prestigi (que li ha donat la seva manera de treballar) per que no sap cantar, és una mica exagerat.

No estic gaire d’acord amb el teu exemple…

Comentari per mecatxis

La qüestió és com ho viu la Mireia a nivell subjectiu, i precisament aquesta és l’àmbit que ens ofereix opcions per superar la timidesa.
Sophia

Comentari per Sophia Blasco

Això s’està posant massa tècnic per mi. Tot i que estic d’acord que les tècniques són essencials.

És cert que tot el tema és subjectiu: la Laura considera… i que és aquí on podem convèncer la Laura que s’equivoca.

Queda clar que la meva lectura precipitada ha obviat els detalls… 😦

Comentari per mecatxis




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: