mecatxis en blog


Guerra justa
gener 17, 2009, 6:50 pm
Filed under: General

L’altre dia, escoltant la radio, parlaven de l’esgotadora pluja de bombes i cohets de l’orient proper. Segur esteu tant sobre-desinformats com jo.

Doncs be. En el transcurs d’aquesta conversa algú contertulià va treure el tema filosòfic de la guerra justa, com si tothom ja sàpigués del que s’estava parlant. A mi em va deixar estorat, ja que no he pogut estudiar mai filosofia (suposo que com la majoria de la població d’aquest país) i, després de donar-hi unes quantes voltes, ho vaig investigar

Sembla ser que la doctrina de Jesus, que diu coses com ara:

– Estimaràs al teu enemic

– Perdonaràs als que t’han ofés

– Pregaràs pels que t’injurien

i moltes d’altres com la de parar l’altra galta van «una mica» en contra de fer la guerra. Així, la religió va prohibir als creients dallistar-se a l’exercit basant-se en totes aquetes premises.

Però, ah! A l’edat mitja els islamistes van començar a estendre’s i va colonitzar alguns països històricament cristians, i no precisament per les vies comercials, que diguem. Aquí apareixen els famosos «Creuats». Apareix la doctrina escolàstica (Sant Tomàs d’Aquino), que ja permet coses com ara:

«”L’acció de defendre’s pot provocar un doble efecte: la conservació de la pròpia vida i la mort de l’agressor… només la primera és desitjada; la segona no.»

«Si per defensar-se s’empra una violència superior a la necessària, es tractaria d’una acció il·licita. Però si es rebutja la violència de manera mesurada, l’acció seria lícita… i no faria falta per a la salvació que s’ometés aqust acte de protecció mesurada amb l’objectiu d’evitar matar a l’altre, perquè és més gran la obligació de vetllar per la vida pròpia que per la de l’altre»

La defensa, a més, havia de tenir possibilitats de reeixir. Altrament calia rendir-se per evitar un vessament de sang inútil.

Molt més tard, la religió va permetre la guerra de càstig contra qui esdevenia culpable. Francisco de Victoria creava el dret internacional.

I encara després, Hug de Groot (1583-1645) va legaltitzar els termes per tal que deixessin de ser religiosos i va dir que de la guerra justa s’havien d’excloure la mort dels rehens, l’execució dels presoners (si no era que estava en perill la vida del vençedor) la destrució massiva de bens materials dels vençuts i la aniquilació de la llibertat d’aquests, especialemtn en el terreny religiós.

A partir d’aquí, sembla que tot ha quedat en un recull de bones intencions. La tecnificació de les armes durant els segles 19 i 20 portaven la guerra a la població civil.Els tancs, les ametralladores, els canons, els bombarders, els missils,… sovint no poden evitar afectar a la població civil. Sovint tampoc ho preten.

Diuen que a la primera guerra mundial, els civils morts representaven el 10%. Al Vietnam ja es va comptabilitzar fins al 80% de civils entre les víctimes.

El cristianisme no existeix, o està molt deformat. La pressió demogràfica i de consum empeny la humanitat a la conquesta de territori i de recursos ignorant ètiques i religions.

En la guerra, com en l’amor, tot s’hi val.

la doctrina de la guerra justa

Guerra justa, guerra de agresión y derecho internacional humanitario

Les tradicions filosòfiques bàsiques sobre la guerra justa

Guerra Justa i la Guerra Santa

Anuncis

3 comentaris so far
Deixa un comentari

És estrany… les paraules “guerra” i “justa” juntes semblen contradictòries… I ja hem vist que és molt fàcil “justificar” una guerra… Encara que després els motius d’aquest acció resulta que no existeixin (o no es trobin…pq armes de destrucció massiva alguns encara en busquen..)

I de vegades la línia que separa la defensa de l’agressió és tan fina…

Comentari per Anna

Doncs si «Guerra justa» sona com «gelat salat» o com «caramel de quètxup» i tanmateix, pot ser un concepte valid (com el gelat i el caramel)

No agafaries un arma per defensar casa teva? No lluitaries fins a la mort pels teus estimats nebots? I el teu enemic, no estaria defensant els seus interessos, tant vàlids com els teus? El que és difícil de discernir la majoria de vegades és qui defensa que i quina posició és més justa que la contraria.

Comentari per mecatxis

El que és difícil de discernir la majoria de vegades és qui defensa que i quina posició és més justa que la contraria.

Totalment d’acord. No és fàcil discernir. Tot i que penso que hi ha una diferència entre defensar-se o atacar (i això de la guerra preventiva, de defensa, amb perdó…ben poc..)
No. No és tan simple com “bons contra dolents” (tan fàcil que ens ho posen a les pel•lícules) . Hi ha una gran franja grisa…i hi ha les víctimes (que acostumen a ser la població civil que no en té cap culpa.)
I si a sobre tenim en compte que tota la informació que tenim acostuma a ser tendenciosa …

Comentari per Anna




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: