mecatxis en blog


Tornada a la ficció
Octubre 28, 2008, 7:48 am
Filed under: General

Sona a la radio aquella cançó d’Alaska que diu “No me arrepiento, volveria a hacerlo“. Quina casualitat, no?

Vam arribar diumenge i fins ara no he pogut escriure res. I ho faig en una estona que no em pertany.

Ja torno a ser al mon de cel·lofana i cartró pedra. On la veritat només es pot veure a través d’un mirall de distorsió. On la gent fa veure que estima i que odia. On les presses t’obliguen a prendre decisions precipitades. On reflexionar és només cosa de privilegiats.

De Rwanda m’enduc les abraçades de nens que busquen afecte desesperadament, com jo. M’enduc l’esforç per créixer i semblar-se a algú altre. M’enduc la pols vermella i els animals salvatges. M’enduc les nits fosques, sense lluna. El record d’un odi induït entre els Hutus i els Tutsis que dolen i volen, en un mai més que potser tornarà. Colines i més colines de plataners i mongeteres, de camins, caminets i carreteres. De casetes de pedra i fang amb teulada de llauna. De nens. De futur. De no voler tornar endarrere, com jo.

Anuncis

6 comentaris so far
Deixa un comentari

Bon retorn al dia a dia. Costa deixar enrere les coses viscudes a les vacances.

Comentari per tictactoe

Àngel, benvingut al teatre del dia a dia!
M’imagino que la tornada és una patacada… Em moro de ganes de que m’expliquis l’esperiència, segur que n’has tret molt!
De vegades en aquests viatges aprens molt, però et fan plantejar masses coses…o replantejar…
Tot i que això no hauria de ser dolent….

Comentari per Anna

Gràcies per la benvinguda!

Durant les vacances poden passar moltes coses .Hi ha gent que desitja que s’acabin per tornar a la quotidianitat. Em temo que més dels que ens pensem.

La tornada va ser dura, sobretot pq vam arribar el diumenge al migdia i el dilluns anava a treballar. I a més tocava resoldre problemes greus. En definitiva, una depressió post-vacacional de cavall. D’aquí que el post no hagi estat tant alegre com voldria. Però ja tinc bona part dels problemes greus solucionats(aparentment) i torno a estar content.

Espero Anna poder-te explicar tot el que vulguis saber molt aviat, però potser és millor que no quedem i esperem que l’atzar ens faci coincidir, que amb la sort que tenim…

Comentari per mecatxis

Viatjar ajuda a adonar-se que existeixen altres maneres de veure, viure i interpretar el món i la vida.

Comentari per avalot

Suposo que depèn una mica de com viatges.

A mi em costa una mica entendre aquesta gent que puja a un autocar de 50 en 50 i els fan visitar el país a cop de paraigües.

És com si et diguessin quines pàgines d’un llibre has de llegir i quines et pots saltar. D’aquesta manera obtens una imatge distorsionada i pre-configurada del país, crec.

Aquesta és una de les raons per les quals no viatjo gaire. Espero l’ocasió propícia en comptes de forçar-la

Comentari per mecatxis

Amb el comentari del paraigues m’he imaginat que els hi donaven cop de paraigues per que fessin el recorregut que tenen que fer.
Es millor poder anar al teu ritme. Un viatge massa organitzat és continuar amb la vida estressant i descansant poc.

Comentari per tictactoe




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: