mecatxis en blog


La felicitat
Agost 3, 2008, 1:02 pm
Filed under: General

Quants cops us han desitjat felicitat? O us han donat recomanacions per ser feliços?

A mi moltes vegades. Tantes que m’han inspirat aquesta entrada.

Els mitjans de comunicació ens diuen que per ser feliços necessitem posseir els seus productes. Les pel·lícules ens mostres com en són de felices les famílies ben avingudes que no els falta de res. Fins i tot conec gent que diu que la clau de la felicitat és conformar-se amb el que es te. I clar, tots em sentit que els diners no fan la felicitat, però que hi ajuden.

La felicitat sembla, des d’aquest punt de vista, lligada a les possessions. A mi, com sempre, m’ha agradat donar-li la volta.

Ahir vaig assegurar que no volia ser feliç. Que no volia la felicitat de l’egoisme. Aquella que es basa en el que es té o en el que es vol tenir. No hauria la felicitat basar-se en la felicitat de la gent que t’envolta? Si ens esforcéssim en fer la felicitat del veí en comptes de la pròpia, no seriem tots més feliços?

No es pot ser feliç si es te consciència del que t’envolta. Només podria ser feliç si fos una pedra, inconscient, immòbil, inhàbil. No tindria prejudicis, ni desitjos, ni amics ni enemics. No em caldria ser feliç perque no podria no ser-ho.

Hi ha gent que és infeliç per que no potser algú important, per que vol que la gent la recordi per un motiu o un altre. I no és molt millor l’anonimat? Que ningú esperi res de tu assegura que no els decebis. Ser no res evita que facis nosa.

Algú em dirà que no faig nosa, que tot el contrari. Però jo estic content per que no em troben a faltar quan no hi sóc. Sóc una persona i no puc evitar ser egoista, egocèntric, egolatra i totes aquestes coses. I com que no es pot parlar be de mi, és molt millor que no se’n parli.

Anuncis

6 comentaris so far
Deixa un comentari

Em fa una mica d’angúnia deixar el meu primer comentari en un post que tracta un tema tan gros com la felicitat…
Jo no crec que la felicitat estigui lligada a la possessió de res, ni al desig mateix de posseir. Per mi és un estat mental indefinible, només “sentible”, que et dóna benestar. Benestar en el sentit més pur del terme, una calma interior que et fa desitjar encomanar als altres aquesta sensació, saber que estan bé…
“Que ningú esperi res de tu assegura que no els decebis” És veritat, t’evites la decepció. I segurament no hi ha res pitjor que pensar que has decebut profundament algú que estimes però, què seria de les relacions entre la gent sense donar o rebre res? Doncs segurament res.
És maco trobar a faltar i que et trobin a faltar, fa sentir viu i estimat i, potser, una mica més feliç…

Comentari per Nunu

Per cert, aquesta darrera frase és una mena de tergiversació de la mítica frase de l’ôscar Wilde, aquella que deia algo així com que l’important és que es parli de tu, de la manera que sigui? Són els dos extrems d’una mateixa corda…

Comentari per Nunu

Hola Nunu. Benvinguda. 🙂

Segons el DIEC, la felicitat és “Estat de l’ànim plenament satisfet”

De tota manera, el text intenta reflexionar sobre les fonts que ens produeixen aquesta felicitat, no la felicitat en si. 🙂

Que ningú esperi res de tu, no implica que no donis o no rebis res. Si no que no t’hi sents obligat pels antecedents. Pots donar o rebutjar quan a tu et sembli. Totes les relacions amb la gent esdevenen sorprenents per imprevistes.

I si. Potser la frase està inspirada en el mític Oscar Wilde. Un contestatari transgressor a qui no van deixar ser feliç.

Comentari per mecatxis

Ei Àngel, el tema de la felicitat és un tema que m’agrada força: és biologia (neuroquímica) o és filosofia i forma de vida? Tenia raó Lou Marinoff quan va escriure Más Platón y menos Prozac?

Tot plegat és molt complicat i com a tal ha estat àmpliament tractat al llarg de la història de la filosofia.

Segurament qui tracta el tema més humanament és Rousseau, quan afirma que la felicitat no l’obtenim fent-nos-la a nosaltres mateixos, sinó fent-la als altres. Cal una voluntat general per aconseguir un Contracte Social que ens permeti viure junts.

Però crec que en certa manera Rousseau rodejava l’egoisme al afirmar que sense fer el bé als altres no serem feliços nosaltres. Aleshores fem el bé als altres pel nostre propi bé?

I per acabar vull citar a John Stuart Mill: més val ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet. I és que per ell, els plaers més importants són els intel·lectuals, no els sensibles. (Es va passar més de 20 anys amb la mateixa dona sense tenir cap relació sexual, coherent ho era eh! XD ).

Apa, salut!

Comentari per pinucset

Caram Pinucset! Quanta saviesa!

Jo no arribo a tant, però si que vull fer un comentari sobre l’egoisme de fer el be als altres. Ja fa temps que crec que l’egoisme forma part de la idiosincràsia dels éssers vius. Tots nosaltres mirem per la pròpia supervivència més enllà del respecte als altres i a l’entorn. Som egoistes i no ho podem evitar, no cal capficar-s’hi.

Una mica com quan vaig descobrir que els homes som uns pervertits sexuals per natura. Quin pes de sobre!

Comentari per mecatxis

Ei Àngel,

estic amb tu que som egoistes, de fet fa poc, llegint el llibre de El quinteto de Cambridge http://pinucset.wordpress.com/2008/08/06/llibre-i-reflexions-el-quinteto-de-cambridge/ l’Alan Turing fictici deia que quan ajudem algú no ho fem perquè hem estat educats per a fer-ho i considerem que ajudar és el què és bo; sinó per la Llei de Darwin, per a perpetuar l’espècie i els gens propis.

És a dir, ajudo un familiar no perquè cregui que realment això és el bo i el just; sinó perquè la seva sang és tan semblant a la meva que salvar-li la vida és perpetuar els meus gens.

Respecte a ajudar altra gent passa tres quarts del mateix: egoisme. T’ajudo a tu esperant que quan jo estigui en perill el favor que em deus em salvi la vida, em salvi els gens!

Això d’ajudar els altres per perpetuar els gens em sembla pur egoisme, però la llei de Darwin és innata en els animals, de manera que sí: som egoistes, però és característica innata dels humans!

Vull pensar que no és 100% així i hi ha el paràmetre educació (jo crec que és força determinant), però que el nostre egoisme sigui el què ens fa ajudar és esgarrifós com a mínim!

Comentari per pinucset




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: