mecatxis en blog


Cambio. Formación y solución de los problemas humanos
gener 15, 2008, 9:31 pm
Filed under: Llibres

Títol: Cambio. Formación y solución de los problemas humanos

Autor: Paul Watzlawick, John H. Weakland i Richard Fisch

Editorial: Herder

Resum: Seguint els consells del meu bon amic Avalot, he llegit Cambio. He de reconèixer que és molt interessant. Un cop superes els dos primers duríssims capítols de teoria (de grups i de canvis lògics i il·lògics) la cosa fa baixada. Exemples de problemes i de com solucionar-los.

Hi ha coses realment interessants. En algunes estic d’acord, com ara que les solucions de l’estil ‘més del mateix’ poden complicar la situació problemàtica en comptes de millorar-la, però en altres no hi estic tant, com ara quan diu, referint-se a les utopies, que mentre perseguim allò inabastable fem impossible allò realitzable. Més aviat sóc del parer que cal fer possible allò realitzable sense perdre de vista allò inabastable que perseguim.

Una altra cosa interessant és els canvis1 i els canvis2. Com que és un tema complicadet, us deixo que el llegiu. El podeu demanar a la biblioteca de Manresa.

Anuncis

2 comentaris so far
Deixa un comentari

Exemples de problemes i de com solucionar-los.

Em sembla que necessito aquest llibre ja! És útil o molt/massa teòric?

Més aviat sóc del parer que cal fer possible allò realitzable sense perdre de vista allò inabastable que perseguim.

Uau… gran frase, Sr. Mecatxis. Impagable. Però és cert que cal posar-se objectius assolibles. Perseguint només utopies, la frustració pot ser gran.

Comentari per Anna

No és un llibre d’autoajuda. És un llibre teòric escrit per psicòlegs. Hi ha exemples de problemes i plantejament de solucions. No les solucions en si mateixes. Aquestes depenen dels detalls de cada cas. XD. Però si tens problemes, estaré encantat que els comparteixis amb mi i que hi busquem una solució plegats. (K)

Respecte a la frase, m’he limitat a girar la que hi ha al llibre, que és de Robert Ardrey(http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Ardrey).

Respecte la frustració, crec que la clau l’has donat tu. ‘Només’ utopies. Però jo he parlat d’objectius assolibles. Per exemple. Tu i jo som amics. El dret a roce entraria en el grup de les utopies, però que no pugui petonejar-te fins que surti el sol, no vol dir que no pugui fer-te un petonet a la galta, oi?

Comentari per mecatxis




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: