mecatxis en blog


Regal de reis 2008
gener 6, 2008, 12:30 pm
Filed under: General

Avui és el dia de reis. I aquesta nit ses majestat m’han portat un regal. un somni.

En el somni, em veia entrant en una oficina de correus per comprar un segell. M’indiquen una porta d’un despatx. Després d’esperar uns segons, em fan passar i m’assec. Demano un segell per enviar una carta per ciutat (Quan fa que no vaig a correus? Quan fa que no compro cap segell?). Em posa una ristra llarga de segells. I em cobra 25€. Un bitllet de 20, dues monedes de 2 i una moneda de u.

25€? Un segell per ciutat hauria de costar, en tot cas, 25 cèntims! Li torno els segells i li demano els diners. Em torna un bitllet de 20 (el meu) i una moneda de 5 (com ara les monedes de 500pts que hi havien hagut) Una mica estranyat per la moneda, li comento que no pot ser aquest preu. Veig més clar la noieta que hem despatxa. Amb prou feines 18anys, primeta, baixeta, poca cosa. Amb un cutis ben cuidat. Insegura. Això darrer m’envalenteix. Li demano que ho torni a comptar. Es mira el compte de la caixa registradora i la llista de segells diu alguns preus diferents. No en te ni idea del que m’ha de cobrar. Finalment. M’aixeco completament enfurismat i li encolomo una esbroncada descomunal a la pobra xiqueta. Surto indignat i presento la meva queixa al taulell de l’entrada. Ja més calmat.

El somni continua, aquest cop en un estat del somni menys profund i per tant, parcialment controlat pel meu conscient.

Quan he sortit a fer un cafè, he reflexionat sobre el somni. Collons els reis, quin regal:

Quan som petits, ens venen una edat adulta en que serem seriosos i responsables, però divertits. Ens casarem amb algú i ens estimarem incondicionalment. Tindrem, potser, dos fills i una feina que ens omplirà espiritualment. Fins i tots els escombriaires surten somrients als comtes infantils. La societat serà justa i nosaltres serem justos amb la societat. I dediquem la nostra infantesa a cultivar aquesta maduresa. Veiem un món blanc i porpra, amb filigranes daurades aquí i allà.

Però ens fem grans i comencem a veure els escrostonats del daurat que deixen veure el porexpan de sota i la purpurina que fa brillar el porpra que cobreix el cartró pedra. I sentim la necessitat d’agafar un pinzell i d’anar fent pegats aquí i allà per que els infants continuïn vivint la il·lusió (en el sentit de mag il·lusionista) del món dels adults. Un món de 25 cèntims pel qual hauran de pagar 25€.

Ja n’hi ha prou! Que collons us heu pensat! Torneu-me els diners i quedeu-vos la vida que m’heu donat.

Anuncis

5 comentaris so far
Deixa un comentari

No he sabut mai què era millor, si mantenir en els nens una falsa il•lusió pq ells mateixos s’adonin de la crua realitat més endavant o desencantar-los de ben petits per tal que després no pateixin tant…. Tot sabem que de vegades les bones intencions acaben sent perverses, sense voler…… Suposo que, en el fons, a tots ens agrada agafar-nos una mica a la il•lusió dels nens i intentar que se’ns encomani la seva innocència i tornar a creure en Reis Mags, carrosses daurades i regals desitjats…

(Si aconsegueixes que et tornin els diners avisa!)

Comentari per Anna

crec que hi haurien dues alternatives possibles:

a) No enganya-los i prepara-los per ser egoistes i lluitar pels diner i pel poder, donant cops decolze aqui convingui

b) Treballar per que la mentida sigui cada cop menys mentida.

Com que hi ha més gent que fa pedaços que no pas que construeix una realitat i els esforços per crear aquesta realitat estan poc coordinats, els progressos si ni han són minsos, i la canalla acabem desenganyats.

Hi ha una tercera persona. No tenir canalla per enganyar.

Comentari per mecatxis

Els meus pares, quan van tenir el seu primer fill van decidir no enganyar-lo amb això dels reis. Li van dir la veritat i no van fer el numeret fent-li creure que els reis venien de l’orient i entraven per la xemeneia carregats de regals…
Doncs bé: el meu germà gran ha estat l’únic dels tres que som (amb mi i el tercer, els meus pares ja havien desistit en això de dir la veritat) que s’ha quedat “tota la nit despert” esperant veure els reis i fins i tot “ha vist passar un rei pel passadís”, tot objecte de la seva imaginació. No es va creure les explicacions racionals dels meus pares, no va creure’s la veritat.
Dic això perquè des del meu punt de vista no cal prendre la màgia als infants, és l’única etapa de la vida en la qual et pots creure qualsevol inversemblança sense estar tocat de l’ala, ja tindran temps per rebre dosis de crua realitat, no crec que els múltiples desenganys que ens genera la humanitat siguin més grans pel fet que durant la infància t’hagin mostrat escombriaires riallers i un mon millor que el real (dins d’uns límits, clar!)
Per cert, ja sé que és tard, però feliç 2008!

Comentari per martukis

Em sembla que esteu interpretant malament. No és tracta de treure’ls la il·lusió, si no de ensenyar-los com funciona el món. No dir-los, per exemple que els polítics fan el que creuen que serà millor pel poble. Que els herois són als contes i les pel·lícules. Què són els rics i què són els pobres. En definitiva, deixar clara la diferència entre el que és real i el que seria desitjable.

Comentari per mecatxis

La realitat sempre es pot modificar. Si ensenyem als nens i nenes quin món hi ha però també quins mons hi podria haver, i si es cultiva la seva creativitat i imaginació, es pot deixar una petita llavor que permeti que alguns triïn i lluitin pel món que volen viure, sinó només hi queda una societat conformista de l’estil “Un món feliç” (d’Aldous Huxley).

Comentari per avalot




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: