mecatxis en blog


El sant del nebot
Desembre 29, 2007, 3:52 pm
Filed under: General

Avui han vingut dos nebots (amb els seus pares) a dinar.

El tiet ha arribat a casa i ells ja hi eren, i el nebot més gran (5 anys) diu:

Nebot: Avui és el meu sant!

Tiet: Caram! Felicitats! Escolta, i que vol dir que sigui el teu sant?

Nebot: Doncs quan és el sant d’un nen, algú potser li fa un regal. – Molt llest el nebot, ja ho veieu!

Padrina: Però això no és el que t’he explica’t… – Ja m’imagino que la padrina li deu haver fet alguna dissertació sobre els sants.

La padrina li tona a explicar que és el seu sant per que ho diu el calendari i li torna a ensenyar un calendari amb el seu nom sota la data del dia d’avui.

Padrina: Ho veus… I el dia 17 és el del teu pare i el dia abans, el 16 és l’aniversari del tiet. – Mira al tiet amb cara recriminatòria per haver embolicat al nen. Però el tiet no és fàcil de vèncer i, te petits atacs de lucidesa.

Tiet: Si per l’aniversari celebrem que hem passat un any més sense morir-nos, pel sant que celebrem?

La Padrina es dona per vençuda (deixant el tiet per impossible, amb una altra reprimenda visual). El nebot continua dinant animat per la cunyada. De sobte, el nebot deixa anar:

Nebot: Mama, que ens passa quan ens morim?

Cunyada (pujant-li la sang a les galtes): Ara no t’ho puc explicar. Menja!

Eureka! el nen ha despertat l’instint filosòfic! Els tiets hi són per quan els pares es senten sobrepassats.

Tiet: Que els passa als pollastres quan es moren? Doncs que ens els mengem. I els porquets? Que els passa quan es moren? Doncs també ens els mengem.

Nebot: Apa! Però nosaltres no ens mengem les persones!

Tiet: Els pollastres no es mengen els pollastres morts. Els pollastres morts se’ls mengen uns altres animals que som les persones. Doncs les persones mortes se les mengen uns altres animals. Les formigues, per exemple, van mossegant trocets com tu quan et menges el pollastre.

Aquesta és la primera conversa sobre la mort (un tema que m’apassiona) que he tingut amb el meu nebot. La conversa ha durat una mica més i bàsicament ha versat sobre els lavabos dels formiguers, però no ha resultat tant interessant.

Anuncis

1 comentari so far
Deixa un comentari

Els tiets hi són per quan els pares es senten sobrepassats

Cert! I per remoure una mica la consciència, ja que la “responsabilitat” es menor (bàsicament de temps… Els tiets acostumen a conviure menys temps amb els nebots que els pares amb els fills… Per tan, pots deixar als nebots amb un problema filosòfic al cap que ja “patiran” els pares 😛 )

I les mirades recriminatòries dels pares als tiets acostumen a no tenir preu!

Ara no t’ho puc explicar. Menja!

Mec! Resposta incorrecta! Als nens se’ls ha d’explicar les coses, amb el seu llenguatge, pq ho puguin entendre… Però se’ls han d’explicar les coses.

La conversa ha durat una mica més i bàsicament ha versat sobre els lavabos dels formiguers, però no ha resultat tant interessant.

Segur? Doncs mira que és un tema que…

Comentari per Anna




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: