mecatxis en blog


Solucionar el mon
Novembre 2, 2007, 12:14 pm
Filed under: General

Ja porto un dia sencer sense gaire més a fa fer que pensar. Cosa poc recomanable per una persona de les meves característiques, que ha de fer un esforç per trobar una explicació positiva a tot el que l’envolta per no sentir-se’n culpable. No és que em senti el centre del món, veureu:

Ahir vaig anar a sopar amb uns amics. Acostuma a passar que, en aquests sopars, es dediqui la sobretaula a discutir els problemes del món i analitzar els esdeveniments que els noticiers creuen que ens han de preocupar. Abans, quan vivia una discussió d’aquestes, mirava de trobar una explicació positiva que expliqués el problema o disculpés el comportament del líder o polític de torn. Ara ja no. Cada cop tinc més clar que els problemes que es discuteixen a aquestes sobretaules (i tots els problemes de la gent en general) són només el resultat del treball incansable de generacions i generacions de civilització i progrés. Conscient com sóc (per favor desmentiu-me!) que generalment la solució del problema és a l’arrel, no trobo sentit que busquem la solució mentre formem part del problema.

M’explico amb un exemple. La pol·lució del planeta sembla ser majorment deguda al consum de combustibles fòssils. Si fa un segle i mig algú no hagués inventat la màquina de vapor, possiblement ara el seu descendent no s’hauria de manifestar disfressat d’arbre i enarborant una bandera amb l’Arc de Sant Martí. Per tant, la solució als problemes de pol·lució és l’eliminació de les màquines de combustió, i tornar a les energies renovables, com ara les bèsties de càrrega o els molins d’aigua o de vent.

Clar que aquestes solucions ja portaven problemes en el seu temps, amb la qual cosa el problema caldria portar-lo més endarrere, fent una involució de l’espècie fins a l’Homo Erectus. I llavors preguntar-nos si calia haver aprés a tirar pedres contra els altres o senzillament extingir-nos com a espècie.

I tornaríem altre cop a l’estat actual. Els problemes no existeixen si ningú n’és conscient. Eliminant la consciència s’eliminen els problemes, per tant, la consciència és l’arrel de tots els problemes. I això els nostres polítics i els nostres líders ho tenen molt clar.

Anuncis

5 comentaris so far
Deixa un comentari

Curiosament fa poc faig tenir un sopar que va acabar amb una tertúlia similar…. ?

El problema és que tenim consciència, però de pa sucat amb oli!. Si, ens preocupa el medi ambient. Però dubto que cap de nosaltres estigués disposat a renunciar al cotxe o a l’aire condicionat de l’oficina a l’estiu. Si, es preocupa les desigualtats entre primer i tercer món, però dubto que cap de nosaltres vulgui renuncia a les comoditats que tenim i abaixar el seu nivell de vida per fer que aquestes desigualtats siguin menors.

I tinc la sensació que amb l’entrada de Xina al capitalisme salvatge això anirà de mal a pitjor. Tota la població xinesa intentant accedir a un cotxe no crec que ajudi a millorar el forat de la capa d’ozó.

Suposo que algun dia la terra dirà prou i ens enviarà a tots a fer punyetes… I quedaran els insectes per fer el que els hi plagui…

Comentari per anna

Finalment, doncs, acabarem extingint l’espècie, com s’han extingit tantes altres.

Com que les femelles de la meva espècie ja m’han escollit com especímen no apte per a la procreació (vegeu post anterior: l’amor fet i sentit) em faciliten la feina de pendre la desició de iniciar el procés d’extinció no perpetuant-me a mi mateix.

En parlem el dia del roure! XD

Comentari per Mecatxis

No estic d’acord amb aquest raonament que has fet. Perdona’m però trobo que és una fal.làcia. La consciència no és l’arrel, sinó el mitjà pel qual percebem un problema. Ara bé: és veritat que la no-consciència d’un problema provoca la no-recerca de la seva solució, i aquest problema es pot anar engrandint amb el temps, que és el que deu haver passat a la humanitat. Per exemple, quan es va inventar la màquina de vapor no s’era conscient que el fum era un problema. I ara estem com estem, però tampoc cal flagel.lar-se! Per evadir-se de la consciència dels problemes es poden fer varies coses: vas estar a la fira d’espectacles d’arrel?

Comentari per martukis

Hola Marta!

A veure: ‘evadir-se de la consciència dels problemes’? Això és el que fem tots suposo. Però llavors, quant tornem a la ‘consciència’ ens n’adonem alguns cops que no només no hem fet res per resoldre’ls si no que hem promocionat el seu empitjorament.
I que passa quan ja coneixes l’arrel del problema i tens la solució? Per exemple, els motors de combustió. Els esforços que es fan per reduir els gasos contaminants són completament insuficients. La solució és retirar-los tots de la circulació. Algú dirà que e? impossible, però no puc deixar de preguntar-me perquè. Senzillament perquè seria anar en contra del progrés? No és aquest progrés el que ens empeny cap a l’extinció?

De tota manera, és un plaer tenir un esperit optimista al blog! Ah! i si que vaig passejar per la fira. Després t’envio un correu.

Comentari per Mecatxis

Estic d’acord amb la Marta. L’eliminació de la consciència simplement ens anul·laria la capacitat de percepció de quelcom com un problema, amb lo qual el concepte problema simplement deixaria d’existir i deixaríem de ser conscients del concepte de solució que hi va associat i, per tant, de la resolució d’una situació de perill de manera conscient.
El problema està en pensar que és un problema tenir problemes. Pot semblar paradòxic però és una sort ser conscients dels problemes perquè ens fa adonar d’una situació de perill o d’una situació indesitjada i no ens ha de preocupar l’existència de problemes sinó la cerca de solucions i com cerquem solucions.
A vegades està bé cercar solucions en el passat però a vegades no és suficient o no ens donen prou referències i calen solucions creatives.
Com que hi ha bastanta afecció a la lectura en aquest blog jo us recomano un llibre poc conegut però que ha marcat a més d’una persona que conec. El llibre es diu “Cambio (formación y solución de los problemas humanos)” (més explícit impossible) de Paul Watzlawitz i altres autors. Tracta i classifica molt bé els diferents tipus de problemes humans que semblen històricament irressolubles, amb exemples explícits, els motius pels quals tendim a no sortir d’un peix que es mossega la cua fins que no fem un canvi de perspectiva o de dimensió que ens permeti trobar una solució. El recomano i val molt la pena.

Comentari per avalot




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: