Filed under: General
Per demanda de la presidenta del meu club de fans, agafo aire i em disposo a escriure un nou post.
Estava barrinant i buscant la inspiració quan sento una conversa que no va dirigida a mi. Una senyora comenta una xerrada amb la seva ginecòloga, en la qual afirma que les tendències han canviat, que ara la majoria de clientes que la visiten per malalties venèries són post-menopausiques en comptes d’adolescents. I ràpidament es crea tot una teoria (sembla ser que fundada) relacionada amb els viatges de la Imserso. Jo ho he buscat a Internet i no n’he trobat cap prova. Si algú ho pot corroborar, ho agrairia.
Aquesta petita anècdota em va recordar un dubte. Si el sexe és tant plaent per les noies com ho és per als nois, perquè hi mostren més reserves? Òbviament, estic generalitzant. Hi ha dones sexualment tant o més actives que qualsevol home. De fet, el seu ‘disseny’ permet relacions sexuals amb molta més freqüència que en el cas dels mascles homínids. Sembla clar que hi ha d’haver alguna cosa que no els compensa el plaer físic de practicar sexe de manera continuada i indiscriminada. Que consti que parlo des del punt de vista científic.
Eus aquí una possible resposta. La natura és sabia. La dona, que ha demostrat ser més ‘sapiens’ que no pas l’home, compleix una funció vital a la natura: la selecció. No ens enganyem: els homes no seleccionem gaire (XD). Però les dones si que ho fan (en general). No es fiquen al llit amb qualsevol (ni tant sols amb mi). És a dir que, segons la natura, no sóc un bon espècimen per perpetuar l’espècie. Ves per on!
Una altra possible explicació és que les dones són molt més ‘interiors’ i els homes més ‘exteriors’. Ja esteu pensant malament? És que…! Vull dir que, així com els homes sovint en tenen prou amb el que els entra pels ulls per despertar el seu desig, les dones actuen amb impulsos que venen de l’interior. La necessitat de relacionar-se amb algú els ve d’una part remotament ignota del seu allò. Una cosa estranya que hem acabat anomenant ‘amor’. I els homes no ens enamorem? Si, és clar. Però l’enllaç entre amor i sexe no és tant rígid. I la prova és que el nombre d’homes que tenen relacions extramatrimonials és molt superior a la de dones. I la majoria d’homes que tenen aquest tipus de relacions estimen amb passió les seves dones.
Vaig sentir aquesta entrevista al ‘Problemes domèstics‘ que em va rodona per tancar:
La capacitat d’estimar no te res a veure amb la capacitat de mantenir relacions sexuals (no he trobat cap test per mesurar la capacitat sexual que valgui la pena)
Be, segons el test del l’enllaç, la meva capacitat d’estimar és de 52, i els comentaris que fa a les meves respostes són:
‘ No et resulta fàcil establir llaços estrets basats en la confiança i el compromís, … ‘
És cert, no m’acaba d’agradar ‘lligar-me’. Però jo diria que és el meu esperit lliure.
‘… Potser perquè la teva família no va ser un bon lloc per aprendre aquests principis. …’
No em sigut una família molt unida, però quan ens hem necessitat, hi hem sigut.
‘… Et sents més còmode mantenint relacions trivials que profundes. És possible que evitis una relació de parella estable per la pèrdua d’autonomia que implica, donat que valores molt la teva independència, …’
No em considero gaire independent (visc amb ma mare). Però si que valoro la meva llibertat (com ja he comentat). I no tinc gens clar per a que serveix la parella estable. Però suposo que si no en tinc simplement és perquè no ha aparegut l’oportunitat.
‘… o ,si la tens, et sents aclaparat molt sovint pels compromisos i les obligacions que comporta. …’
Adoro els compromisos i les obligacions. La meva vida (i el meu blog) es basa en això! Tot i que les que agafo són per un període limitat.
‘… Pot ser que no et sentis reconegut com creus que et correspon, ja sigui per la família, la parella, els amics o professionalment, però la veritat és que és molt possible que no et valoris prou a tu mateix. …’
Aquesta té tela! O et menystens tu o et menystenen els altres! No falla!
‘…Per tot el que hem esmentat, tens un cert sentit negatiu de la vida.’
Això no ho puc negar. Sóc realista (XD) i penso que la vida no és un regal del senyor, si no un càstig dels deus!
Vaja! Material per un altre post, no?
6 comentaris so far
Deixa un comentari
mecatxis en blog 
Osti, doncs jo acabo de fer el test, i tmbé m’ha sortit un 52, amb el text:
“No te resulta fácil establecer lazos estrechos basados en la confianza y el compromiso, tal vez porque tu familia no fue un buen lugar en el que aprender esos principios.
Te sientes más cómodo manteniendo relaciones triviales que profundas. Es posible que evites una relación de pareja estable, por la pérdida de autonomía que implica, ya que valoras en extremo tu independencia, o bien, si la tienes, te sientas agobiado a menudo por los compromisos y las obligaciones que conlleva.
Puede que no te sientas reconocido como crees que te corresponde, ya sea por la familia, la pareja, los amigos o profesionalmente, pero lo cierto es que es muy posible que no te valores a ti mismo lo suficiente.
Por todo lo anterior, albergas cierto sentido negativo de la vida.”
Tres coses:
Comentari per Sachiel Setembre 12, 2007 @ 12:34 pm– Tant ens assemblem tu i jo? XD
– Em considero una persona optimista!
– Crec que aquest test és molt poc de fiar 😛
Tres coses:
Comentari per Mecatxis Setembre 12, 2007 @ 3:02 pm– Tant ens assemblem tu i jo? XD
Home tu ets president i jo només vice. XD
– Em considero una persona optimista!
Jo també et considero optimista 😮
– Crec que aquest test és molt poc de fiar 😛
És que te copyright. Saps d’alguna cosa que sigui de fiar i no estigui feta amb programari lliure? :pp
Jo m’he adonat que sóc un monstre: la meva capacitat d’estimar és un miserable 18!!!!, i amb aquests comentaris:
“Et costa establir vincles sòlids amb els demés, potser perquè fuges dels compromisos i obligacions que impliquen o perquè ets incapaç d’establir aquest vincle.”
“A més, no disfrutes especialment amb les relacions socials sinó que prefereixes la soledat.”
“Potser et va marcar alguna experiencia vital negativa, familiar, escolar o de parella, i això et dificulta portar una vida de parella madura, la qual cosa significa que altres persones no hagin passat pel mateix, però per tu és més dificil superar-ho.”
Possiblement ets una persona força centrada en tu mateixa i per tant, tancada a les relacions i al món. En general no ets ni molt positiva ni molt segura.”
“Possiblement penses que la vida no t’ha tractat com et mereixes i que hi ha persones que s’han beneficiat d’una posició que no els correspon.”
Bé, només espero que aquest test no tingui cap mena de base científica, que no sigui gens de fiar, que sigui una enganyifa, i sobretot,, que no hagi estat fet per persones que s’han beneficiat d’una posició que no els correspon…
Comentari per martukis Setembre 13, 2007 @ 3:53 amFins ara!
Bé…ha valgut la pena esperar el post…Hi ha material per un llibre… Els membres del club de fans estan contents. Intentarem estar a l’alçada.
Segons un recent estudi (no sé si gaire fiable donat que es va dur a terme amb només 46 persones ) els homes cerquen bellesa i les dones riquesa.
http://www.20minutos.es/noticia/270757/0/estudio/belleza/riqueza/
Sembla ser que això enllaça amb els instints primaris animals que tenim: reproduir-se per perpetuar l’espècie i millorar-la i aconseguir que les cries sobrevisquin (els homes, per això, com més i amb més millor i les dones,selecció dels mascles més forts i més ben preparats genèticament). Amb tot, crec que l’excés d’importància que s’està donant a l’estètica i a la bellesa física (com sempre per motius purament d’interès econòmic) està canviant les coses. I, com sempre, no per millorar-les. Les dones, enlloc de treure’ns pressió per l’aspecte físic, n’afegim als homes. Ara tots estem obsessionats per l’aspecte.
La veritat, però, és que la cosa no es redueix a la nostra part animal. Hi ha molta càrrega cultural al darrera. La religió, ens agradi o no, ha tingut un paper importantíssim en la manera de viure la sexualitat. Els països de cultura judeo-cristiana han estat marcats per una “moral” on la dona ha tingut un paper molt marcat ( Estem parlant de religions on el fill de déu no ha nascut per una relació carnal sinó per immaculada concepció! ) La dona no és dona, és mare i/o és verge. I la prova més evident és que les cultures orientals i occidentals, o les cultures de religió no cristiana, viuen la sexualitat de maneres molt diferents.
http://www.sexologia.com/index.asp?pagina=http://www.sexologia.com/articulos/culturas/lasexualidadenlahistoria.htm
Això, amb l’afegit de la fase del Romanticisme (a la dona se l’adora d’una manera idealista, no física) i la dependència econòmica que sempre han tingut les dones. La dona necessitava un home que l’”estimés”…i la “cuidés” pq si no havia de continuar depenent dels pares ja que no podia ser un ésser autònom i emancipar-se. D’aquí ve en canvi dels gens atractius pels comptes corrents atractius, suposo. Amb el temps, la millor càrrega genètica es va traduir amb la millor càrrega monetària a la cartera (imprescindible per viure millor)? . A Catalunya, a més, tenim l’afegit que la història ens va premiar amb 40 anys de dictadura (amb la consegüent repressió). I sembla ser que l’evolució encara l’estem fent més a poc a poc que la resta.
Potser això té alguna cosa a veure amb la dificultat de “separar” sexe i amor que se suposa que tenim les dones. Buff…es podrien dir moltes coses. També es podria dir que físicament la sexualitat es viu de manera diferent. Postures i tècniques sexuals apart, en general hi ha un membre que actua (i penetra ) i l’altre que és penetrat. Pot semblar una tonteria, però estàs deixant que algú t’entri a dins. És un acte purament físic, però alhora molt íntim. I l a veritat és que els clixés que ens continuen arribant i que ens estan venent és que una dona necessita algú que l’estimi i formar una família. Amb tot, és evident que el rellotge biològic existeix, però no tan com ens venen, a l’igual que el famós “instint maternal”…Crec que està tot sobredimensionat.
La conclusió és que les dones, per gaudir de la seva sexualitat s’han de treure primer molta pressió i sentiment de culpa. És una llàstima que no gaudim i deixem gaudir d’una de les coses més agradables que té la vida.
Quin rollo que acabo de deixar anar….
Això no ho puc negar. Sóc realista (XD) i penso que la vida no és un regal del senyor, si no un càstig dels deus!
No mecatxis, no…Val la pena, ni que sigui per curiositat!
Comentari per anna Setembre 13, 2007 @ 6:47 amTranquil·la Marta. 🙂 Tinc un amic i una amiga (com a mínim) que asseguren que els ha donat zero. Segons l’autor del llibre, es tractaria de psicòpates. És a dir, incapaços de posar-se al lloc dels altres.
Comentari per Mecatxis Setembre 14, 2007 @ 12:00 pmUn 18 no vol dir que no puguis estimar. Quan ens tornem a veure, farem algun experiment… XD
Hola Anna!
Ara veig perquè ets la presidenta! Per la llargada de les respostes.
Primer tema. El dels diners i el físic.
Ho jo no hi estic d’acord, o sóc un tio raro o sóc la excepció que confirma la regla.
A mi no m’agraden les noies que encaixen en els prototipus actuals de ‘noies maques’. M’agraden les noies que tenen aspecte saludable XD.
Per una altra banda, jo guanyo més diners dels que gasto, i les noies on se m’acosten a grapats, que diguem.
Com totes les enquestes, doncs, es demostra que la gent diu una cosa i en pensa una de diferent.
Per una altra banda, és cert que la religió ha fet molt mal a la sexualitat, però hem de pensar que quan es van fomentar aquestes regles sexuals tant estrictes possiblement tenien molt a veure amb la salut. El que no te perdó de Deu (noteu la perspicàcia d’emprar la divinitat a l’expressió) és el masclisme d’aquestes normes :S
Jo penso que no només hi ha pressió i sentiment de culpa en el món sexual femení (que hi són) si no algun altre factor de tipus més bàsic i no conscient. L’instint sexual està íntimament lligat amb la supervivència de l’especie (en què pensaven els pares de l’Aznar? I els del Bush?). Per tant, si tu i jo no hem ‘intimat’ mai, tranquil·la que no ha estat culpa teva, si no d’ella (referència a Froïd).
Comentari per Mecatxis Setembre 14, 2007 @ 12:28 pm