mecatxis en blog


Els pisos i els seus preus
Desembre 3, 2006, 5:09 pm
Filed under: General

El tema dels preus dels pisos i de les hipoteques fa temps que està de rabiosa actualitat.I la veritat, no ho acabo d’entendre. Si, ja se que hi ha un allau d’explicacions, anàlisis i estadístiques que proven d’esclarir els misteris de la ‘bombolla immobiliària’ i miren de preveure’n el desinflament, però, que se n’ha fet de la llei de la oferta i la demanda? Alguns anàlisis miren d’explicar el fenomen segint aquesta llei segons la qual, el preu de les coses és aquell en el qual s’igualen l’oferta i la demanda.

En definitiva, que el preu de les coses no està relacionat amb el que costa produir-les i distribuir-les, si no amb el que la gent està disposada a pagar-ne.
Si apliquem aquesta llei, l’encariment dels pisos està relacionat, ni més ni menys que amb l’estupidesa del comprador, que està disposat a pagar preus astronòmics per metre quadrat.
Jo encara visc amb la mama (tinc gairebé 34 anys) i no veig que això hagi de canviar a curt termini. Per això no m’he hagut d’afrontar mai amb la segurament àrdua tasca de buscar pis (ja sigui de lloguer o de compra). Però si aquesta llei es compleix, i sembla que els experts així ho asseguren, fora jo i no el venedor el que ha de posar preu a la meva futura llar: Les coses valen allò que jo estic disposat a pagar-ne; el que passa, és que segurament el venedor trobarà algún innocent disposat a deixar-se convèncer que el preu que li demana pel pis és una ganga.

Per una altra banda, la Constitució que regeix els meus drets i els meus deures, assegura que he d’exigir una llar digna. Caldria aclarir, però que és una llar digna, abans.

Per mi, una llar ha de tenir, a més de la cèdula d’habitabilitat, 70 metres quadrats si hi viu una persona sola i entre 90 i 110 si n’hi viuen entre dues i cinc (comptant una parella amb tres fills, no 5 adults). Els pisos de 40 ó 50 metres quadrats són una enganyifa i s’han de rebutjar de bones a primeres. Em recorden les porqueres on es fiquen els porcs, les vaques o altres animals de granja per mantenir-los separats. Clar que ells no tenen aficions, ni roba d’estiu i d’hivern per endreçar, ni conviden els seus amics a casa a sopar.En definitiva, demano als meus amics que diguin als seus amics que no comprin cap pis que no reuneixi les següents condicions:

  • Espai suficient per desar totes les teves pertinences.
  • Ha de permetre organitzar trobades de més de 6 persones (ja sigui per sopar, jugar a cartes, …)
  • Ha de disposar dels serveis mínims de llum, aigua, gas, i telèfon (ja sigui fixe o mòbil)
  • S’ha de poder pagar amb el sou mínim interprofessional en un període no superior a 10 anys

Alguns es posaran a riure quan llegeixin això i pensaran que me n’he anat de la xaveta. Però tinguem clar una cosa. La societat som nosaltres. Vull dir tu i jo. Som nosaltres els que decidim qui pot ser polític i qui pot ser empresari d’èxit. Hem de ser nosaltres. No podem permetre que siguin els polítics i els empresaris els que decideixen qui pot formar part de la societat i qui no.

Anuncis

5 comentaris so far
Deixa un comentari

Amic Mecatxis, estic dacord amb tu en la majoria de coses que has dit, malgrat tot, i apart del fet que els polítics i empresaris manen en aquesta societat, si els preus dels lloguers fóssin més assequibles pels treballadors com tu i com jo que encara viuen amb la mama (i jo en tinc 32), segurament no seríem tant tontos com per pagar preus astronòmics per un pis que realment val la meitat del que pagues, i amb el temps l’oferta i la demanda s’igualarien.
I encara més, amb el que ens estalviaríem de quota d’hipoteca, podríem si més no comprar al Caprabo i no al Mercadona, anar a “Bora Bora” i no a “càmping càmping” com deia aquell anunci de la tele i comprar-nos aquella roba que ens agrada tant però que quan veiem el preu, descartem instantàniament.

Però els que hem sigut tan tontos al comprar un pis, que sí té totes les característiques d’una vivenda digna, amics… ànims que només ens en queden 30 anys per pagar!

Comentari per Apasiau

Benvolgut apasiau (encara no estic segur si som amics o no) 🙂

Els polítics i els empresaris (sovint són la mateixa persona, o be el titella l’un de l’altre) ens necessiten com el pa que mengen. No són res ni ninú sense la resta de gent. Els esclaus del cotó, van guanyar-se la libertat dient que NO als seus amos. Va ser difícil i dur per ells, molts van trobar la ‘felícitat autèntica’ en el camí. Però la resta de la societat n’ha sortit (teòricament) beneficiada.

El dia que no poguem dir que NO als nostres polítics i empresaris, serà bensegur, el dia del judici final. Si més no per a mi, que ja fa uns quants dies que els ho vaig dient.

Estic disposat a fer el que convigui per la meva llibertat i per la dels meus conciutadans. Suposo que això em converteix en una cel·lula adormida d’Alcaeda. (Al segle dotze eren les bruixes, conduïdes per satanàs, però s’ha modernitzat). Però això podria ser tot un altre article…

Comentari per Mecatxis

Només veig un problema al teu raonament….Tens raó, llei d’oferta i demanda… I si no hi posem el nostre granet de sorra, la societat no canviarà mai. Però estem parlant d’una cosa tan bàsica i tan imprescindible com tenir un sostre on anar a viure. Pots decidir prescindir d’un tele de pantalla plana de 32 polzades, pots prescindir de comprar roba cara o de comprar més roba i passar amb la que tens, pots decidir anar a un altre lloc de vacances o no fer cap viatge, pots decidir si compres al Caprabo o anar les ofertes del Dia…Però necessites un lloc on viure. Ja sigui per que no et portes bé amb els pares o simplement per que necessites espai (en el cas que ells tinguin un pis de propietat suficientment gran on puguis cabre), ja sigui per que vols començar una vida de parella, ja sigui per que treballes i vius en una altra ciutat,… Si, és terriblement car. Si , no val ni de tros el que en demanen. Si , em sento estafat/da…però necessito un lloc on viure. I tal i com està el mercat de lloguer, augmenta la sensació d’inseguretat immobiliària (no tens cap garantia de poder continuar vivint en un lloc al cap de 5 anys….o no saps a quin preu….) I creu-me… No saber si tindràs un espai on aixoplugar-te pot arribar a ser molt angoixant. Això fa que la gent acabi pagant el que paga per 25 metres quadrats (180.000 euros a Barcelona, per si us interessa saber-ho)
I amb això posen ells els preus i no el comprador ( potser és una anàlisi molt simple. Evidentment l’especulació i altres aspectes també hi té força a veure…)
Tal i com està ara el tema, si no es fa una cosa a nivell polític, això no hi ha qui ho solucioni. Però qui s’atreveix? Al cap i a la fi els polítics són persones….i tothom té un preu en aquesta vida….I les constructores tenen molts diners per poder comprar…..

Comentari per Anna

Estimadíssima Anna.

El que dius és cert. Hi ha molta gent que ens passa. No ens agrada les normes, però seguim jugant perquè no tenim més remei. L’alternativa és difícil. Si no es pot viure a Barcelona, doncs no s’hi viu. Si no pots trobar una feina prop de la teva llar, doncs no es treballa. Com que tots (segons el recull de bones intencions que és la constitució) tenim dret a una feina i a una vivenda digna, doncs et presentes al tribunal constitucional i expliques el problema, a veure si crees jurisprudència.

Això, és clar, és fàcil de dir, però no tant de fer. Cal menjar cada dia i a tots ens agrada viure tranquils.

Hi ha una altra solució. Si no ens agraden les normes, no juguem. Jo ja tinc pensat acostar-me un dia al parlament dels diputats passar una corda per algunes de les columnes i suicidar-me allà mateix, amb un cartell ben gros explicant les meves reivindicacions. Mitja hora abans, com tot bon terrorista, enviaria un comunicat a la premsa. T’hi apuntes? Segur que dos cadavers farien més patxoca que un de sol, i hi ha columnes de sobra.

Una abraçada!

Comentari per Mecatxis

La llei de l’oferta i la demanda per sort i a vegades per desgràcia no sempre es compleix. A vegades no és pel “què algú n’està disposat a pagar” sinó que a vegades és per necessitat. És una sort que el preu de l’aigua estigui regulat perquè sinó podria tenir preus astronòmics, potser només viuríem per pagar l’aigua, una altra cosa és que se’n faci un mal ús i se n’abussi ecològicament parlant, però aquest ja seria un altre debat.
Amb els pisos el que s’ha fet és una mena de desgràcia. Han quedat oberts els preus de pisos tant de lloguer com de compra i no s’ha tingut en compte el dret fonamental a tenir una vivenda digna i ara és una selva on les diferències de preus entre els sous i el que se’n demana és desorbitat i pràcticament obliga a l’esclavitud de dècades sotmesos als bancs.
De moment el que ens queda és:
– Sotmetre’ns irremeiablement a l’esclavitud.
– Conservar el que tenim fins ara i que quan els temps van ser millors ens van aportar. I resar perquè duri i no ens ho expropiïn.
– Viure dins d’una tenda de campanya, cova o autocaravana.
– Buscar zones més barates o emigrar a l’estranger.
– Reclamar al tribunal constitucional el nostre dret a una vivenda digna i denunciar al govern pel seu incompliment.
– Més propostes obertes…

D’opcions encara n’hi ha i els governs han de veure que la situació NO és NORMAL i que l’han pifiat. A veure si hi ha nassos de foradar una mica les butxaques de les immobiliàries i especuladors varis. I insistir, insistir i insistir.

Comentari per avalot




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: