Classificat com a: General
Si la màgia existeix, aquí és un bon lloc per buscar-la
Una de les raons que hem fan tornar a Prada de Conflent un any rere l’altre
Classificat com a: General
Normalment, malbarato la vostra paciència per que tinc alguna cosa que dir-vos. Avui ho faig simplement perquè tinc ganes d’escriure.
Realment hi ha poques coses més perilloses que algú que te ganes de parlar i no te res a dir. Les probabilitats de dir alguna bestiesa per captar l’interès de l’audiència són enormes.
I tot i així us escric. Encara mig endut per l’eufòria, efecte de les cançons i els licors. I de les noies maques que fan trontollar els principis i et converteixen en un imbècil. La mel no està feta per la boca de l’ase, com diuen alguns.
Doncs ja veieu. Quan encara em bateguen dolorosament les temples, penso en vosaltres i us escric. Per distreure-us.
Bé, sobretot, penso en tu. Encara que no te’n vulguis adonar i et facis la distreta.
PD: El que deia. Tot plegat, bestieses.
Classificat com a: General
Hi ha gent a la que, quan li dic que sóc tímid no s’ho creu. I tot plegat per que no sóc vergonyós.
Potser no és comú connéixer la diferència entre timidesa i vergonya. Us deixo la definició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.
tímid -a
1 adj. [LC] [PS] Poc animós, no gens agosarat, per una manca de confiança en si mateix.
2 adj. [LC] per ext. Un gest tímid.
vergonya
1 1 f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya.
1 2 f. [LC] per ext. És una vergonya llevar-se tan tard!
1 3 [LC] [HIH] treure a la vergonya un reu Exposar-lo a la contemplació pública.
2 1 f. [LC] Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d’haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d’haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya, jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d’haver fet això.
2 2 f. [LC] Torbament de l’ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l’atenció d’algú. Li fa vergonya parlar en públic.
3 f. [LC] Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta.
4 f. pl. [LC] Òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.
Com veieu la vergonya és una cosa molt complicada. És curiós que la definició més usada sigui la segona: Torbament de l’ànim. A mi, personalment, no m’agrada. I estic content de poder dir que no en tinc (gaire) de vergonya.
La timidesa és una altra cosa. Parla de la maca de confiança en si mateix i no d’humiliació i de deshonor. Manca d’auto-confiança. Manca d’auto-confiança. Manca d’auto-confiança… Merda! Hauré d’anar a un psicòleg, no?
Classificat com a: General
Títol: El Jugador 
Títol original: Игрок
Autor: F.M. Dostoievski
Traductor: Reyes Garcia Burdeus i Teresa Camañes Gasulla
Editorial: Edicions 3 i 4
Resum: Ivanovich és un tutor al servei d’un general retirat que viu en un hotel a ruletenburg, la ciutat de la ruleta. El general te problemes de liquiditat i esperen la mort imminent d’una avia rica que els deixarà una herència que els ajudarà a pagar el deute que arrosseguen. Al seu voltan i viu un seguit de personatges que, com voltors, també estan a l’aguait dels diners que han d’arribar. Però en comptes dels diners, els arribarà una bona sorpresa…
Algú em va demanar si Dovstoieski era «un pal». Això em va fer adonar que no recordava haver-ne llegit res. Així que em vaig encaminar a la biblioteca i vaig buscar-ne un llibre. No em vaig atrevir amb «crim i càstig», vaig agafar una cosa més lleugera. I la resposta, en aquest cas, és que no, «el jugador» no es un pal. És una novela divertida i fàcil de llegir: molt recomanable. L’edicio ve acompanyada d’una guia per treballar-la amb adolescents.
He anat a la biblioteca, però quedava poc per tancar i «crim i càstig» no era al prestatge. Una altra vegada serà.
Classificat com a: General
Ja fa uns dies que elaboro una petita reflexió. Espero que pugueu estar-hi d’acord.
«La vida és un enorme i pútrid femer que te amagats petits tresors. Cal submergir-s’hi fins al coll per trobar-los. Per que són aquests petits tresors els que fan mínimament suportable l’estada al femer.»
El mes d’abril acostumo a viure una d’aquestes perles. Un petit moment que fa que els dies passin de pressa. Hi ha alguns anys que cal tenir paciència. Però acaba arribant. Si, ja se que aviat serem juliol, però jo tinc mooolta paciència.
Però no és l’únic, hi ha altres moments. Avui he acabat EL LLIBRE. De moment no us en puc parlar, però ja ho faré, no patiu.
Era en una terrassa amb el solet torrant-me les galtes i l’airet refrescant-me els turmells. Llegint plàcidament, a vegades en un xiuxiueig per permetre que també les orelles poguessin gaudir-ne. Devia semblar un ximple. Hi ha hagut un moment que em pensava que acabaria be, però he tingut sort. Acaba molt millor. Llavors he començat a plorar i a mirar de desxifrar les lletres entre les llàgrimes prismàtiques que m’enlluernaven del sol de primavera. Algú deu haver sentit l’impuls de trucar a «l’ambulància de la camisa de les mànigues que es lliguen» 
. Ja sabeu que jo no en tinc gaire de vergonya. Ha estat un moment màgic. Ja he trucat a qui calia per donar-li les gràcies.
És una mica com els vicis d’una amiga (crec que de les bones). De les que s’han d’estimar, però no en eccés.
Classificat com a: General
Nit de primavera. De flors invisibles que perfumen l’ambient. De pètals suaus a les teves galtes de margarida.
Nit d’estiu, tranquil·la, de bivac, comptant els estels en els teus ulls. Brúixola del qui es perd en la fosca.
Nit de tardor. Del xiulet del vent que inquieta el silenci. De records i il·lusions en les teves paraules.
Nit d’hivern. De contes a la vora del foc. De lluna en quart creixent somrient al teu somriure.
Classificat com a: General
Aquestes eleccions europees podies escollir un grup que es deia «Por un mundo mas justo». Això em va fer recordar una antiga reflexió. Tota aquella gent que vol canviar el món, que vol canviar exactament? Vull dir que el món, el planeta terra està prou be, no? De fet, és el millor planeta pels éssers vius en unes quantes constel·lacions a la redona…
Però no serem sarcàstics i entendrem que volen una societat millor. Concretament diuen que «més justa». Més justa per a qui? Segur que no per a tothom… Llegint la web diuen que «somos la primera generación capaz de terminar con la pobreza» i «podemos conseguir que europa se preocupe tambien por los paises del sur»
D’acord! Deuen parlar d’un repartiment de la riquesa i tot això… Però això no es just per tothom, no? Vull dir que, si repartim, ho hem de prendre a alguns per donar-ho als altres. I als uns no els semblarà gaire just…
Mireu, jo no els donaré la raó ni els la trauré. Però si us diré el que penso. Penso que la societat som nosaltres i que només cal que cadascú es comporti d’una manera diferent per que alguna cosa canvii. Però a tots ens agrada posseir, tots som egoistes i mirem què és millor per nosaltres i pels nostres.
A mi, la societat que m’envolta tampoc m’agrada. Veig alguns canvis i em sembla que són en la direcció equivocada. Per exemple, la recollida selectiva que estem fent és poc eficient i poc efectiva. Em consta que és més rentable si la selecció es fa en destí i no en orígen. Per una altra banda, no hi ha pràcticament cap campanya per disminuir els residus produits (la de les bosses de plàstic i alguna altra, amb escàs seguiment). Segurament es degut a que produir menys residus està relacionat en consumir menys, produir menys,… En definitiva, ser més sostenibles i més justos amb la nostra comunitat de veins, els del sud i els del nord.
Classificat com a: General
Anna, tens raó. Tinc el blog una mica deixat.
I quan em poso a pensar la raó no se m’acut cap excusa. Han passat moltes coses a la meva vida. He fet moltes coses: teatre, concerts, caminades. He tornat a trepitjar l’escenari. M’he desenamorat i tornat a enamorar, un cop més de la persona equivocada.
Ostres! Un filó que no falla mai! Les relacions afectives….
No se li escapa a ningú que la meva vida amorosa és un desastre. I el que negui que m’hi esforço és que no s’hi fixa prou. L’altre dia vaig anar a “la Carpa del Riu” amb un parell de “noves amigues”. No penseu malament! Dues noies del grup de teatre amb el que em vaig reestrenar. A totes dues se’ls van acostar diverses vegades nois que les festejaven. I jo no parava de preguntar-me: Què els deuen dir? De què deuen parlar amb una noia que no connèixen de res?
Una psicologa em va dir un cop: “Els tios ho teniu fatal. I si sou tímits encara pitjor.” Bé, gràcies pels ànims i per la sinceritat. Però jo continuo amb el dubte. Noies que llegiu aquest blog. Nois que acostumeu a lligar i passeu per aquí: Què carai es diu a una noia que no connèixes de res per lligar amb ella?
PD: No m’allargo, que els posts llargs no els llegeix ningú…
Fa uns dies vaig començar, amb aquest apunt, una petita explicació de què és i perquè cal fer servir el programari lliure. Aquí va la segona.
Aquest és un dels temes més difícils d’explicar. Sobretot per que presenta una visió diferent de la socitat. És com nedar contracorrent. Però be s’ha de fer si el riu fa un sal d’aigua no?
Avui en dia, sentim a parlar del progrés contínuament. El progrés és l’objectiu de totes les persones, les famílies, les empreses, els partits polítics, els països,… I mesuren el progrés en forma de renta per càpita. És a dir, quants diners es pot gastar cada persona. Bé, és una manera molt respectable de mesurar-ho. Però que de ben segur molts no compartim. I tant mateix, l’assumim com a normal. L’empresa progressa si ten beneficis. Si en te molts progressa més. La família progressa si es pot comprar un cotxe nou o un televisor més gran. Les persones progressen si troben una feina millor i més ben pagada, …
Per mi, el progrés vol dir una altra cosa. Implica un avanç, un canvi en les coses que permet una nova perspectiva. Descobrir el foc va ser progrés. Inventar la roda, fondre el ferro, mesclar-lo per fer-ne bronze, inventar l’escriptura, … No hi esteu d’acord?
Tots aquests progressos no semblen haver produït un clar avantatge econòmic, però si una clara millora en la qualitat de vida de les persones. I el més important, aquests progressos ens han permès seguir progressant. No veig com l’airbag, l’index Dow Jones o les hipoteques ens fan progressar. Per mi, això no és progrés (tot i que si que hi ha un clar avantatge financer en els tres casos).
Per que un invent o una descoberta faci progressar TOTA la societat, s’ha de COMPARTIR amb la resta del món. I això és el que fa el programari lliure. Les empreses que creen un programa utilitzant una nova tecnologia i no estan disposades a compartir-ho per tal de mantenir una posició destacada de la competencia poden progressar, però no fan progressar la societat. Si no tenim cap alternativa, estem abocats a fer servir el seu producte revolucionari. Però si algú crea un programa petit però útil, que representa una nova manera de resoldre un vell problema, i el comparteix amb tothom, aquesta descoberta pot fer que una tercera persona apliqui la mateixa tècnica per resoldre problemes més complexos.
La informàtica és, sobretot, una branca de la matemàtica. No oblidem que els seus inicis (i el seu desenvolupament actual) estan molt vinculats als centres de càlcul de les universitats. És, d’alguna manera com si Fourier no hagués publicat les seves sèries, O com si Laplace hagués privatitzat la seva transformada. Us imagineu que calgués pagar cada cop que s’utilitza una integral? O que només poguéssim fer servir la regla de tres per fer pizzes de quatre estacions, per que la seva llicència així ho especifica?
Doncs això és el que passa amb el programari privatiu. A banda de no poder veure com està fet per aprendre’n, arreglar-lo si no funciona o millorar-lo (com fem amb els motors del cotxes, per exemple), ens prohibeixen fer-lo servir en determinats àmbits. Això no és progressar, si no tot el contrari. Posar traves al progrés.
I aquí és on la gent diu que les empreses s’han de guanyar la vida. On pensa que si les empreses alliberen els seus programes, els programadors es moriran de gana. Ja en parlarem. De moment, llegiu això.
Classificat com a: General
Títol: Informe Lugano 
Autor: Susan George
Resum: Aquest llibre no és una novela. És un informe fictici que un grup de poderosos encarrega a un equip d’experts, referent a quins poden ser els propers perills per la economia liberal i quines sol·lucions proposen.
L’informe, per ser creïble, resulta una mica complexe. Utilitza alguns tecnicismes econòmics que el fan una mica complicat de seguir. Malgrat tot, assoleix el seu objectiu de denunciar els poc interès que semblen teir els poderosos pels que no ho són.
Trobo a faltar contrapropostes. L’informe denuncia la superpoblació com un problema i proposa algunes maneres salvatges per reduir la població mundial, començant pels desafavorits. Tenim clar que és cada cop serà més complicat produir aliment bàsic suficient (en dona dades, suposo que correctes, al llibre). I doncs, que es pot fer? No només cal aturar el creixement demogràfic si no que cal iniciar un descens de la població. Algú te alguna idea? Llegiu-lo, a veure que se us acudeix.
